LA DONA QU´ESTIMAVA ELS ANIMALS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Remei sonriu mentres s´ajusta be la cua de cavall del seu cabell. Es rossa
amb ulls blaus i una mica grassoneta, es veu per la seva imatge que de jove debia de ser bonica, una noia agraciada amb una cara agraciada tambe.
Fita l´horitzo no se lo que busca , potser ni ella ho sap.
La Remei viu sola, els pares varen morir fa anys i el mas es seu, per ella sola,
ja que no s´ha casat mai ni ha tingut mes germans.
Tot-hom es pregunta perque esta sola, doncs esta sola perque aixi ho decidi
ja fa temps de joveneta.
Jo no rentaré cap calçotets ni aguantaré a cap home i aixi fou.
Treballa en una empresa d´informatica perque les noves tecnologies sempre
li han agradat i es el seu susteniment i els seus estudis,
Pero te una passió quasi desconeguda per tot-hom , els animals.
Te gats, gossos, tortugues, inclus de joveneta quan el pares vivien tenien tots els animals que hi sol haver en una casa de pages, ara no, no te temps.
Pero si que conserva l´etraordinari amor per ells.
Per aixo els gats es reproduexen i no sap ni quans en te, de gossos ni han 6
de tortugues dues , sense comptar un cavall vell que de vegades encara monta,
pero que ni ella no sap els anys que té.
Pero encara te un altre animal al que espera cada nit, aixo es el que deu fer, el sol ja acava de tombar la carena.
Ella al seus peus i te una galleda, amb trossos de pa , ossos, inclus el carnicer
l´in guarda, ella diu pel seus gossos, pero els seus gossos menjan pinso.
La Remei te un secret, cada nit una guineu si una guineu s´atança a ella,
cada dia una mica mes a tocar, ella li dona el menjar i la guineu la mira amb ulls alegres i agraits.
La Remei somia en el dia que la pugui acaronar i tocar, ja falta poc, cada dia
una mica mes a la vora, i sonriu i pensa que la vida no li ha set pas dolenta.
La Remei estima els animals i gaudeix del instant.

Comentaris

  • Bones :)[Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 08-05-2015 | Valoració: 10

    He buscat el teu primer relat publicat aquí. No t'havia llegit mai. Està molt guapo. I la figura de la guineu que s'atansa a les nits, a les fosques i que està a punt de ser acariciada, però que de moment encara no... és molt suggeridor.

    Ens llegim!

  • Em sento Remei[Ofensiu]
    Espurnes | 20-09-2014 | Valoració: 9

    Em sento una mica Remei! una magnifica visió sobre una manera de viure "diferent" i natural. M'agrada, em sento Remei!

  • bases del concurs[Ofensiu]

    Benvolgut/da relataire, abans de participar a un concurs cal llegir les bases, ja que només es pot presentar un relat per concursant i com a mínim també es demana que el relat faci referència a la temàtica del concurs.
    Tu n’has presentat uns dos.

    Sincerament, el fet de que cliqueu de manera incontrolada les caselles de concurs ens comporta molta feina, ja que hem d'anar fent la classificació de participants, i si en trobem de repetits ja queden desqualificats tots.

    Col·laborem amb aquesta web de manera altruista i dediquem temps perquè aquesta pàgina i aquests concursos funcionin...i ens ho prenem seriosament.

    En fi, que espero haver-te pogut ajudar a que puguis participar com cal, i t'animo a fer-ho.

    Atentament

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

424 Relats

1427 Comentaris

274925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.