Sons de diumenge

els colors endins les veus,
i saps pronunciar el nom
de l'hivern sense remoure
l'aire en dansa; la música
la tens a la mirada, a les mans,
per tot on vas.

Amb estima,

Silvia

Gràcies Aleix, sóc jo qiu deuria aprendre de tu. Disculpa el meu to d'anit al teu escrit, però de vegades la rabia envers tot el que veig em pot. Pel que fa al teu relat és magnific, con aquest poema que m'encanta. Una abraçada

Unes semblances i metàfores molt bones.
Un poema delicios.

però en destaco una frase: "els colos que brollen de la teva veu fredolica".
Una abraçada per a l'Olga i per a tu, benvolgut Aleix.

Molt bonic, aquest, Aleix! Els diumenges tenen un no sé què que atrapen. I vestits així, un poc tardorals són suggeridors d'allò més. Molt guapo.

Ens llegim!

Salisalut!

M'agrada molt el teu comentari a la meva poesia En dues paraules. El teu Sons de diumenge m'ha fet començar el dia d'avui dimarts amb un somriure. Per mi ja pot nevar. És molt agradable, la teva naturalitat, Aleix.


Sergi : )

ja saps que per mi sempre és un plaer poder compartir versos amb bona gent com tu

una forta abraçada i records! ;-)

Com sempre trobes un grapat d'imatges bellíssimes que transmeten un benestar increïble, una pau envejable. Crec que el secret rau en la senzillesa i l'autenticitat del missatge, un missatge farcit d'amor i de natura. De color, de vida.
M'ha encantat el teu poema, Aleix!
Una abraçada.

Que és un lloc per recordar romànticament.

els teus versos calen i queden , un plaer tornar-te a llegir aleix ! Molts records !
joan

un món amb blanc i negre... ens quedaríem a mig camí del plaer i la sensualitat. els poemes quedarien un xic despullats o bé, potser tot seria diferent!
Gràcies Aleix pera aquest bell i emotiu poema ple de color i sonoritat.
Una abraçada

Hola Aleix.Els colors que portem a dintre sempre els projectem cap a fora. trobe molt bella la comparació del somriure i la veu amb un arc de Sant Martí. El poema destil·la humanitat, ganes de viure, alegria, sensibilitat. Per mi és un plaer llegit-te sempre. Una abraçada.

Un bell poema de pluja i d'amor, de percepcions dels sentits al costat d'algú que estimes...Quin gran tresor, la companyia!!!

Salutacions,

Pilar

Gracies per la bonica felicitacio I les comentaris
Montse

Preciosos els versos
Montse