MELBOURNE

Un relat de: Mercè Bellfort
MELBOURNE


No es pot dir que tot aquest temps sense tu, sense poder-te abraçar se m’hagi fet etern. Ben mirat hem parlat sovint a través de l’skype. Quins invents aquests! Resulta que un se’n va a viure a l’altra punta de món, i no passa res, com si tot seguís igual que sempre: et comuniques amb la família, els amics, i, fins i tot, enfoques bé l’objectiu amb tanta precisió que tots et podem dir si et trobem més prim o més gras, més animat o menys. Ja sé que procures establir connexió amb mi quan les coses et van més de cara. Quan es tracta del contrari em dius que estàs massa ocupat o cansat. I llavors és quan començo a donar-li voltes, a pensar en temes una mica desagradables, bé, ja saps que més que realista peco sovint de pessimista, i aquest aspecte concret de la meva manera de ser reconec que no ajuda gaire en qualsevol relació. Mira que han passat anys, vint-i-vuit, i encara no he fet el tomb que caldria!

Avui, que fa sis mesos de la teva partença, hem xerrat extensament. M’has posat al corrent de les darreres notícies, i la veritat és que m’has fet sentir molt feliç. No t’ho he dit mentre parlàvem però ara que no et tinc al davant em ve de gust escriure unes paraules que no t’arribaran mai, però que, si més no, hauràs pogut intuir a través de la meva mirada. Els ulls entelats que tu no has vist, i la veu modelada que ha procurat amagar una forta nostàlgia que sovint em sacseja per dins, intentaven dir-te que, -malgrat la plena confiança que tinc amb tu envers la decisió que vas prendre de deixar el teu petit país per anar-te’n a un altre d’immens i llunyà per aconseguir un futur millor, més digne-, et trobo molt a faltar i que tinc ganes de fer-te una abraçada ben forta.

Enyoro la complicitat que tu i jo teníem, i que no he trobat amb ningú més; enyoro aquell crit d'adolescent que feies quan obries la porta de casa tot dient que ja havia arribat el “puto amo”; enyoro les teves imitacions genials de personatges famosos que m'arrencaven mil rialles; enyoro les teves crítiques duríssimes quan em deies que només havia d’escriure sobre allò que coneixia. Enyoro tantes coses!

Avui, i com que em sembla que això teu va per llarg, he pres la decisió de fer bossa per emprendre un viatge a un país on els cangurs, alegres, salten sense treva, i les terres són pròsperes, i la gent és franca i amable, i se't valora pel que saps i no pas pel que tens. I, sobretot, perquè tu l’has escollida com la teva nova llar, una llar on tu, fill meu, hi tens posades totes les esperances.

Comentaris

  • Cada dia em costa més llegir en pantalla...[Ofensiu]

    Cada dia em costa més llegir en pantalla. Sortosament cada vegada hi ha més microrelats — i pensar que fa quatre dies jo n’era un detractor— que facilita o convida més fàcilment a la seva lectura. Feia dies, per no dir mesos, que no llegia gaires relats i, possiblement per això no em vaig desapuntar del RDQ, per forçar-me a llegir...
    T’acabo de comentar Estimada amiga i ara, em trobo amb un altre relat en que parles de sentiments... No puc dir altre cosa que: Gràcies per escriure’ls!
    —Joan—

  • Tots tenim un Melbourne[Ofensiu]
    Frèdia | 24-09-2012

    al nostre cor, a les nostres ànsies de cada dia... Melbourne podria ser aquest lloc meravellós on voldríem anar per sentir-nos feliços, per no haver de patir mai. Hi ha moments que la gent estimada se'n va i ens fa molta falta. Tenir un horitzó ajuda a seguir endavant, ajuda tant i tant saber que a Melbourne hi ha gent bona, que viu i riu i plora cada dia com nosaltres! Estimada Mercè, desitjo que avui tinguis un dia agradable. Avui i cada dia. Una forta abraçada.

  • Bones Mercè![Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 06-08-2012

    Estic amb els últims comentaris d'Unaquimera i d'en qwark. El to sostingut amb què has vestit tant aquest, com el relat posterior, "Estimada amiga" està més que brodat. Respiren aquella melangia dolça que et permet mirar els records d'un fill, ara llunyà o el buit d'una pèrdua amb un somriure. Estan molt i molt bé. Ens veiem pels nanos!

    Salisalut!

  • Versemblant, emotiva, detallista i detallada[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2012

    Què encertadament has trobat el to més adequat per aquesta missiva, tros d'autora!
    Sense deixar de ser un text literari, té la qualitat de resultar versemblant de cap a peus, i de transmetre emoció sense desproporcions de cap tipus.
    L’extensió, al mateix temps, em sembla la justa per explicar i proporcionar detalls que enriqueixen sense excessos.
    Tot plegat, un encert, Mercè!

    T’envio una abraçada per celebrar que comença l’estiu, estació en la que tinc posades moltes esperances, i que espero que a tu també et tracti bé ( com es presenta, eh? ),
    Unaquimera

  • Convincent[Ofensiu]
    qwark | 03-06-2012

    La carta és tan versemblant que m'he quedat uns moments preguntant-me si realment tenies un fill a Melbourne. Bon registre, bon domini de les sensacions que vas transmetent al llarg del relat.

  • Ai les distancies...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-05-2012 | Valoració: 10


    M'agrada molt aquest relat, es molt profund i emotiu. Certament tens relats molt macos i interessants.

    Moltes gràcies pel teu comentari, per llegir-me i perquè t'agradi i entenguis tan bé el que vull expressar al escriure el tema que en aquell moment em ve al cap.

    Una abraçada i fins a la propera lectura.

    Gemma

  • Amor de mare[Ofensiu]
    Materile | 22-05-2012 | Valoració: 10

    Són tants els amors que podem tenir com maneres diferents d'expressar-nos.

    Una manera molt encertada d'expressar l'amor de mare, l'enyor, els records característics sobre petits c omentaris quotidians i, finalment, la decisió d'anar a l'altra punta del món per veure aquest fill tan estimat i desitjat.És un relat molt ben conduït que es va destapant a poc a poc. M'ha agradat molt.

    Gràcies pel teu comentari sobre el meu amor "Inseparables", del despertador. M'ha cridat el fet que tu també tens un relat amb alguna cosa en comú. M'agradaria saber com es diu per poder-lo llegir.

    Una abraçada,

    Maria Teresa

  • Complicitat[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 20-05-2012

    Hi ha nostàlgies i nostàlgies i tu n’has descrit una de molt intensa, que és quan s’uneixen l’amor (especial, únic, incondicional) al fill, i la complicitat. I m’he sentit a la teva pell. M’hi he sentit sense haver de fer cap mena d’esforç. És tan punyetera la distància! Un relat intimista que ben bé podria formar part del diari personal d’una mare. Un monòleg tendre i seré on s’hi aboca l’enyor contingut i el desig de ser a prop de la persona estimada, d’abraçar-la i parlar-li amb la pell i la mirada.
    Una abraçada, Mercè!

  • Les mil cares de l’amor[Ofensiu]
    Naiade | 18-05-2012

    Un relat ple d’enyor i tendresa que com a mare puc entendre i sentir com a propi.
    Aquell llaç invisible que per temps que passi, per lluny que siguin no deixem que es trenqui mai. M’ha agradat molt Mercè.
    Una forta abraçada

  • Migracions[Ofensiu]
    Carles Ferran | 15-05-2012

    Qui ens havia de dir que cinquanta anys després de les grans migracions ibèriques, la dels nostres pares i avis, quan crèiem haver assolit la seguretat i el benestar, ens tocaria veure com la següent generació, la dels nostres fills, es troba amb el mateix dilema. Resulta molt frustrant i fora de lògica, i extremadament dolorós. Aquest dolor que traspua del teu relat i que tots, en major o menor mesura, compartim.

  • Emoció[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-05-2012 | Valoració: 10

    Mercè, m'has emocionat molt llegint aquest relat. És una autèntica descripció del que és l'enyor, l'enyor per un ser estimat que viu a l'altra punta del món. L'amor també és proximitat i si aquesta no hi és, cal cercar-la. Si vas a Australia, ben fet! M'ha encantat, també, la sinceritat tan sincera del teu escrit. Arriba on ha d'arribar, al cor. Una forta abraçada, bon viatge i endavant!

    Aleix

  • Com m'ha agradat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-05-2012 | Valoració: 10

    aquest relat , Mercè !
    Quan un dels meus fills vivia a Conneticut , jo , que sempre deia que no travessaria mai l'Atlàntic, vaig volar vuit llarguíssimes hores per passar uns dies amb ell. Com s'enyoren els sers estimats quan són lluny !
    Un relat escrit amb tota la delicadesa que posseeixes , que és immensa.
    Un munt de petons , estimada Mercè !

  • Estimada Mercè[Ofensiu]
    allan lee | 14-05-2012

    m'hi veig també en aquest paper teu. I sento que la nostàlgia té tantes cares! Jo també ric més que mai quan el meu fill gran imita als polítics o als de Crackóvia. També espero la seva companyia, valoro la seva conversa, vull ser a prop seu, potser perquè ara veig força clar que aviat aixecarà el vol.

    M'ha agradat molt, molt, aquest relat ple de cor i tendresa. Una abraçada, de mare a mare

    a

  • melbourne[Ofensiu]
    montsepema | 14-05-2012

    Bona decissió fer bossa i anar a l'aventura a veure un fill que també ha marxat ple d'il·lusions i esperances, espero que hi puguis anar ben aviat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: