Res roman estagnat en el temps

Molt bo Joan! M'ha encantat... molt.
Ens llegim.

Salisalut!

Ben cert, la vida passa i vola i dona voltes ,però res queda i passa el dolor i les penes que sembla que sempre quedaràn s'esfumen, menys mal!!
Bon poema, m'ha agradat molt.
Abraçades

Transmets amb una serenitat especial el fet que som efímers i que res és per sempre. I com dius, que cada instant que passa ho canvia tot. Bellíssim, Joan!

Amb tota l'admiració

gypsy

Pura filosofia poètica. Res no és estàtic, res no és fix, tot és activitat fins i tot en el silenci.
Molt bé, Joan
Una abraçada ben forta
Joanalvol

Rés roman estagnat, però sí aquests versos per a ser llegits en silenci cercant per dins nostre.
Un poema intimista i delicat que remou sentiments.
Jo no el trobo pas pessimista, hi veig una plaent espera, un saber acceptar el moment amb la clara visió de...

vola per dur-me il•lusions
i
que ara comença…

Hi ha tanta sensibilitat en aquest poema!
El trobo preciós Joan!

Una càlida abraçada
Núria

M'ha semblat un relat força pessimista. Jo crec en el valor, el valor que duem a dins que quan se'ns escapa ens oblidem que realment, aquest valor del qual et parlo, el tenim.
El poema és fantàstic.


Sergi

Podem fer un cert pacte amb el temps.... m'ho ha suggerit amb força el teu Relat.
Gràcies. Sobretot amb moltes dosis de llibertat.

ens són necessaris per expressar,
a vegades també el silenci que portem a dins...
Bonic és fruir-ne mentre veiem passar el temps...
La vida és canvi, com nosaltres mateix@s...
Molta sort i sempre sortirà quelcom...
Una abraçada.