Res roman estagnat en el temps

Un relat de: joandemataro

Ni tan sols les ombres,
ni el sol que visita els meus ulls,
ni aquest pensament
que massa sovint em tenalla.

Ni aquesta pena
que esdevé degotim i rodola,
erràtica, rodola
cercant un destí que encara gateja.

Res…

Ni tan sols aquest poema
que un colom em va estricar
i vola per dur-me il.lusions.

Res no és estàtic,
ni tan sols el silenci,
que ara comença…


Photobucket

Comentaris

  • Cargolsalalluna | 20-08-2012 | Valoració: 10

    Molt bo Joan! M'ha encantat... molt.
    Ens llegim.

    Salisalut!

  • Bonic poema[Ofensiu]
    elenam | 11-05-2012 | Valoració: 10


    Ben cert, la vida passa i vola i dona voltes ,però res queda i passa el dolor i les penes que sembla que sempre quedaràn s'esfumen, menys mal!!
    Bon poema, m'ha agradat molt.
    Abraçades

  • gypsy | 17-12-2011


    Transmets amb una serenitat especial el fet que som efímers i que res és per sempre. I com dius, que cada instant que passa ho canvia tot. Bellíssim, Joan!

    Amb tota l'admiració

    gypsy

  • Un poema rodó[Ofensiu]
    joanalvol | 17-12-2011 | Valoració: 10

    Pura filosofia poètica. Res no és estàtic, res no és fix, tot és activitat fins i tot en el silenci.
    Molt bé, Joan
    Una abraçada ben forta
    Joanalvol

  • Preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-12-2011 | Valoració: 10

    Rés roman estagnat, però sí aquests versos per a ser llegits en silenci cercant per dins nostre.
    Un poema intimista i delicat que remou sentiments.
    Jo no el trobo pas pessimista, hi veig una plaent espera, un saber acceptar el moment amb la clara visió de...

    vola per dur-me il•lusions
    i
    que ara comença…


    Hi ha tanta sensibilitat en aquest poema!
    El trobo preciós Joan!

    Una càlida abraçada
    Núria

  • El valor[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 11-12-2011 | Valoració: 10

    M'ha semblat un relat força pessimista. Jo crec en el valor, el valor que duem a dins que quan se'ns escapa ens oblidem que realment, aquest valor del qual et parlo, el tenim.
    El poema és fantàstic.


    Sergi

  • Negociar amb el temps[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Podem fer un cert pacte amb el temps.... m'ho ha suggerit amb força el teu Relat.
    Gràcies. Sobretot amb moltes dosis de llibertat.

  • Els poemes[Ofensiu]
    free sound | 11-12-2011 | Valoració: 10

    ens són necessaris per expressar,
    a vegades també el silenci que portem a dins...
    Bonic és fruir-ne mentre veiem passar el temps...
    La vida és canvi, com nosaltres mateix@s...
    Molta sort i sempre sortirà quelcom...
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

428017 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan