huria, però no

Un relat de: betixeli

Hauria d'estar trista, però estic tranquila, i la calma és quelcom que confereix poder a qui la posseeix. Em sento jo, amb els mil problemes que em van per dins les venes de cap a peus i tornen a pujar, però sense necessitat de ser diferent, sense necessitat de canviar res. Està bé entrebancar-se, i veure les coses de color gris, i després blaugris, i després blau, i després cel, i que el cel sigui d'estiu, i poder esborrar tots els grisos que tenies dins del cap.

Comentaris

  • Cargolsalalluna | 28-07-2012

    Si, a voltes no m'entenc ni jo, però expressament no ho faig pas. He llegit alguns dels primers textos que vas publicar i tenen aquesta planor que dius no trobar en els meus. Seguiré llegint. De moment, des d'aquest primer Hauria, però no, espero que aquest arc-iris de grisos i blaus fets cel hagi agafat contrast i s'hagi tornat milions de colors. Abraçades

    Salisalut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

280 Comentaris

84451 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.