Cercador
huria, però no
Un relat de: betixeliHauria d'estar trista, però estic tranquila, i la calma és quelcom que confereix poder a qui la posseeix. Em sento jo, amb els mil problemes que em van per dins les venes de cap a peus i tornen a pujar, però sense necessitat de ser diferent, sense necessitat de canviar res. Està bé entrebancar-se, i veure les coses de color gris, i després blaugris, i després blau, i després cel, i que el cel sigui d'estiu, i poder esborrar tots els grisos que tenies dins del cap.
Comentaris
-
Eis![Ofensiu]Cargolsalalluna | 28-07-2012
Si, a voltes no m'entenc ni jo, però expressament no ho faig pas. He llegit alguns dels primers textos que vas publicar i tenen aquesta planor que dius no trobar en els meus. Seguiré llegint. De moment, des d'aquest primer Hauria, però no, espero que aquest arc-iris de grisos i blaus fets cel hagi agafat contrast i s'hagi tornat milions de colors. Abraçades
Salisalut!
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90947 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten