NANOREPTE 1053 - LA MITJANIT

Preguntat pel jutge, explicà que amb el sol de mitjanit no s'atrevevia, que la culpable és la nit polar.

La Mitja Nit, bon espai de pau i descans, restaurador i vitalitzadir.

***************

Les paraules se les endú el vent.
Amb els cossos fosos en un, a mitjanit, es van jurar amor etern. A l’endemà al migdia ja havien renyit.

Fum, fum, fum.
La missa del gall els anava bé per fer baixar el sopar i, de tornada a casa, seguir endrapant torrons.

Tinc 18 nanorelats més. Com que no estaria bé incloure’ls aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquests divuit i els presentats en un relat que trobareu a la meva pàgina.

A mitjanit s'acaba l'encanteri

—Ep! Tu no ets la noia amb qui m'he ficat al llit abans!
—Estaves avisat, no ens podíem allargar…!


Mossegades infidels
—D'on surts a aquestes hores!? És més de mitjanit!!
—Se m'ha complicat la feina —digué en Vlad.

A l'hora exacta de la mitjanit, el mussol espera l'esmorçar. El ratolí encara és ratolí, per poc temps.

Oblit
A mitjanit li va dir t’estimo. El migdia ja se`n havia oblidat.

De conte
Durant el ball era una princesa. A mitjanit perdé la sabata i es convertí en Ventafocs.

Oblit
A mitjanit li va dir t’estimo. El migdia ja se`n havia oblidat.

De conte
Durant el ball era una princesa. A mitjanit perdé la sabata i es convertí en Ventafocs.