Uns dels teus personatges preferits. De vegades, quan acabo de llegir algunes coses teues, penso que hauries d'escriure contes per a xiquets; desbordat d'imaginació i fantasia com està el teu univers literari. No creus?

M'agrada aquest punt d'emotivitat dels teus escrits. Sempre en la mesura exacta, sense passar-se'n ni un gram; sense fer-los massa ensucrats que, llavors, ja quasi fa fàstic (no els teus, eh!).
Salut!

La misèria, a la vella Europa, prompte ens enxamparà a la majoria. Per sort, encara ens queden queixals, de moment, i alguna cosa per rosegar. Ai, vella Europa, on faràs cap!
Encantat de llegir nous relats teus. Salut!

Es nota que les bruixes t'inspiren! Un relat molt distret i original. Per cert, hi ha un refrany que diu: patata col i nap, com més en menges més flac. Salut!

Al final la bruixa dolenta, la Malfollada, m'ha fet llàstima... Tampoc es mereixia tant, que aquests encarregats que es fan compte que han d'heretar l'empresa..., al fons a mi em fan pena; perquè ni són amics dels treballadors, ni de l'empresari. Els hi veig un punt d'amargats. Però, cadascú té allò que es mereix o es busca. Bon relat, quasi com si fóra escrit per nens, però amb un punt de mala llet interessant.

..., que ens obre els ulls per apreciar tot allò més quotidià.

Realment és millor el teu comentari, Caram Caram, que el meu micro-relat. Molt encertat!

Has vist envernissar una cama de fusta a un balneari?! No m'ho puc creure, Nadàlia!

Jo que em pensava que era innocent, una víctima del sistema, i a darrera hora... M'he quedat una mica no sé com, la veritat. No pel relat, que està molt bé, sinó pel protagonista. Una altra vegada sigues una mica més pietosa i me'l fas innocent, si us plau.
Salut!

No cregueu que jo estic en contra de les vacances. Ja me'n agradaria fer tot l'any! Passa que he punxat a la categoria biogràfica per error o sense adonar-me'n. Perdoneu la confusió.

T'has quedat a mitges, company! Penso.
Encara que vulgues fer, a partir d'aquí, un relat més llarg, aquest necessitava un final més..., final!
Apart d'això, algunes frases m'han semblat molt embolicades, complicades. Et recomano treballar més els relats. Llegir, rellegir, repassar, deixar reposar i..., rellegir, repassar... Veuràs com va millor.
Potser m'he passat, però s'aprèn més de les crítiques que de les lloances falses.
Salutacions!

La capsa era menudeta, sense llacet ni embolcall. Tanmateix, el regal em refrescà l'esperit.

Un micro-relat, igual que un poema, necessita les paraules exactes. El mèrit és trobar-les... I tu ho has fet!

Una prosa molt polida, relat emotiu, històries de perdedors que a mi m'agraden molt més que les lluentors dels triomfadors. Aquestos darrers sempre xafen els altres per aplegar a dalt. Els perdedors som més honrats, per això rodolem timba avall abans d'assolir el cim.
Salutacions!

Li diria al teu protagonista que sempre es quedarà amb el dubte, sinó demana una segona opinió mèdica. Penso.
Eh, eh, eh! Per donar aquest diagnòstic no cal ser metge! Penso.
Salutacions des d'urgències!

.., la vida te da sorpresas..., deia la caçó de Rubén Blades que versionà la Plateria. Llegint, llegint ja em temia un final inesperat..., però no tant! Molt bé!
També hi ha una frase típica del cinema que sempre he volgut dir i mai he tingut ocasió ( inconvenients de la vida rutinària), i és aquella que diu:
- Seguiu aquell taxi!
Tot i estar tan gastada, és genial, perquè és com un interruptor que engega una intriga.
salutacions!