Què dir dels camins?

Convençut del fi,
Abatut, el record de la veu de la
Mare em fa tornar
I lluitar per la vida

Malgrat tot, hem d’anar endavant.
Malgrat tot, hem de mirar de front.
Jo trio on anar.
Jo sóc camí.

El camí del creixement personal és clar i demana aturades i també permet fer canvis de camí.

Aquell entranyable camí, de sobte, arrancant uns quants arbres del marge i ficant asfalt, el convertiren en una vulgar carretera.

Escollí el camí més tranquil, més planer i més segur, però aviat se sentí avorrit; enyorava l'aventura, l'atzar, el risc...

Si ja ho va dir tot Machado i ho va cantar Serrat.



Nota: perdoneu per no votar l’anterior nano. Enhorabona Teresa!

S'acabà el camí abans de deixar de caminar.
E
s
t
i
m
b
a
a
a
a
l
l
l
l
l