S.O.S.

Un relat de: Armando Vericat


Just abans de morir, la pel·lícula de la meua vida féu intenció de passar-me per davant dels ulls. Tanmateix (coses de la tecnologia que, tard o d'hora, sempre acaba espatllant-se), resulta que va la maleïda cinta i s'enganxa; i el film s'atura, justament, el dia que em van encular a les dutxes de la presó; aquell trist moment, tot just després de caure'm la pastilla de sabó, que vaig fer intenció d'arreplegar-la i vaig oferir, sense ser-ne conscient, el meu tercer ull a aquell famolenc reclús (i no, no era negre; per sort!). I mira que aquesta escena és més que previsible!, que surt a totes les comèdies americanes de poca substància. Una errada imperdonable! També s'haguera pogut encallar la cinteta aquell dia que aquella rossa... Però bé, aquest no és l'assumpte principal, que potser he donat massa detalls i tot. La qüestió és que fa tres anys que m'estic morint i no hi ha manera, tu; que la pel·lícula no arranca i no em deixa finar com Déu mana. I tres elàstics anys, clar, veient la imatge congelada d'aquell fill de sa mare donant-me pel darrere... Pot haver-hi alguna tortura més refinada? Ni els xinesos més inspirats la podrien haver inventat!
En fi, que tot això us ho explico per si hi ha algun tècnic en rotllos de pel·lícula d'abans de morir; alguna ànima caritativa que desenganxe la cinta i em deixe morir en pau d'una santa vegada.
Us espero impacient. Ah, no me'n recordava, estic ofegant-me al riu Ebre, un quilòmetre abans d'aplegar a Tortosa.
Maleïts cilurs, no paren de mossegar-me les orelles!

Comentaris

  • Molt bona idea[Ofensiu]
    bloodymaruja | 06-01-2013 | Valoració: 10

    A partr de l'idea (que a mi m'ha esgarrifat) de la cinta has lograt un relat boníssim que enganxa fins el final.
    Espero que la cinta se m'enganxi en un bon polvo ( o menjant-me una paella) i no com el pobre protagonista.
    Salutacions, company!!

  • M'hi divertit molt...[Ofensiu]
    Atlantis | 02-01-2013

    i realment és una bona putada que la cinta s'encallés en aquest moment o en algun d'altra dels que no són pas els més honrosos de la vida d'un.

    Jo coneixia algú que treballava al cine d'abans quan les pel·licules es passaven gairebé manuals. Fa temps que no el veig, però si el trobo li donaré la notícia a veure si pot ajudar-te (!!!)

    Bon començament d'any

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Armando Vericat

Armando Vericat

16 Relats

27 Comentaris

10873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Hola! Sóc Armando Vericat (Traiguera 1970) i m'agrada, entre d'altres coses, escriure. Tinc dos novel·les publicades: "La Vall del Miracle" (2010. Ed. Cossetània), amb la qual vaig guanyar el XXVII Premi de narrativa "Ribera d'Ebre" i "La maledicció del Groc" (2013. Ed. Cossetània). Espero que gaudiu dels meus relats i us agrairia que els comentesseu, tant si és per a bé com per a mal.
Salut i lletres!