Només una rosa

Un relat de: Escandalós
Les clarors del capvespre tenyien de primavera el menut espai de cel que es divisa des de la Plaça de Catalunya i, com cada Sant Jordi, els venedors ambulants de roses s’escarrassaven en oferir una mercaderia que ja començava a mostrar el cansament de tanta bellugadissa.
La Maria feia anys que vivia al carrer i, malgrat tot, encara es deixava sorprendre per l’exuberància de vida que l’omplia. Asseguda en un banc de la plaça, mirava com homes i dones transitaven, riallers, seriosos, gansoners, atrafegats, tots ells defugint instintivament la seva mirada incòmode.
A voltes s’endormiscava i aleshores les imatges de quan era jove, insolents, s’entossudien a fer-se-li presents, imatges del seu pare, del seu marit, d’una dona jove que esperava una rosa. Però aquell capvespre ni tan sols aquestes imatges aconseguien neguitejar-la, estava estranyament tranquil•la.
De sobte , una mà anònima va posar a la llauna que hi havia al seu costat un bitllet de deu euros. La Maria el va mirar i remirar, no recordava quina era l’última vegada que n’havia vist un. Quina ironia, precisament aquell capvespre!
De seguida ho va entendre, després d’haver-se endut els seus i d’haver-la convertit en una indigent, la vida encara gosava gastar-li una última broma pesada en forma de bitllet de deu euros.
Resignada, va començar a valorar les possibilitats que aquell bitllet li oferia: podia entrar en un bar i menjar-se un entrepà de truita amb formatge fos, un entrepà cruixent i calentó acompanyat d’una dolça coca-cola; podia anar al cinema, recordava vagament que les pel•lícules li agradaven o podia donar aquells deu euros a un altre captaire com ella a canvi d’un parell de petons i unes quantes abraçades.
Havia caigut un xàfec de primavera. Els llums encesos de la plaça es reflectien al terra mullat. Un venedor de roses va passar per davant seu. Podia...
De matinada, la brigada municipal de neteja va trobar la Maria profundament adormida al mateix banc on acostumava a seure. S’havia pres una generosa dosi d’ansiolítics manllevats a una farmàcia i dormia estranyament tranquil•la, amb una rosa a la mà.

Comentaris

  • Tendre[Ofensiu]
    iong txon | 09-08-2012

    Aconsegueix tocar la fibra. I encara més en aquests temps que corren, en què ens és més fàcil posar-nos en la pell de la Maria… M'ha agradat i m'ha emocionat.
    Salut!

    q

  • Real i emotiu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-08-2012 | Valoració: 10

    Per desgràcia, existeixem moltes Maries en el nostre món civilitzat. Gent que ha perdut la família, la feina, la dignitat, i ja no li queda més opció que la vida al carrer, sota el sol, la pluja o la nevada. I sobreviuen davant l'indiferència dels vianants que estan massa preocupats pels seus propis problemes. Ens hi hem acostumat a veure Maries al carrer i ja no ens fan mal al cor.
    Has presentat el teu relat amb una prosa neta i acurada i amb gran sensibilitat. Es nota que a tu sí et fa mal la desgràcia del món i no et quedes indiferent davant de l'espectacle. Es necessita gent com tu que exposi el que passa en realitat i no amagui el cap sota l'ala.
    L'enhorabona!

  • ..........[Ofensiu]
    Armando Vericat | 08-07-2012

    Una prosa molt polida, relat emotiu, històries de perdedors que a mi m'agraden molt més que les lluentors dels triomfadors. Aquestos darrers sempre xafen els altres per aplegar a dalt. Els perdedors som més honrats, per això rodolem timba avall abans d'assolir el cim.
    Salutacions!

  • Quantes històries colpidores[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-07-2012

    s'amaguen rere la imatge de moltes dones captaires !
    Un relat perfecte, Antònia .Amb tots els ingredients necessaris per a fer-lo interessant.
    Jo , com l'Aleix, seguiré llegint-te. M'agrada el què i com ho expliques.
    Bon estiu !

  • La rosa als llavis[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-07-2012 | Valoració: 10

    Aquesta Maria podria ser perfectament la protagonista d'una novel·la d'ambient barceloní. És un relat breu però deixa entreveure un passat especial d'aquesta dona, un present incert i un futur encara més incert. M'ha agradat molt tota la sèrie de detalls que fas servir, el rerefons social que viu i la forma narrativa ben lligada, lineal i clara. Et seguiré llegint Antònia i t'aniré comentant, d'acord? M'ha agradat molt fer-ho. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Escandalós

60 Relats

181 Comentaris

47677 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.