Només una rosa

Les clarors del capvespre tenyien de primavera el menut espai de cel que es divisa des de la Plaça de Catalunya i, com cada Sant Jordi, els venedors ambulants de roses s’escarrassaven en oferir una mercaderia que ja començava a mostrar el cansament de tanta bellugadissa.
La Maria feia anys que vivia al carrer i, malgrat tot, encara es deixava sorprendre per l’exuberància de vida que l’omplia. Asseguda en un banc de la plaça, mirava com homes i dones transitaven, riallers, seriosos, gansoners, atrafegats, tots ells defugint instintivament la seva mirada incòmode.
A voltes s’endormiscava i aleshores les imatges de quan era jove, insolents, s’entossudien a fer-se-li presents, imatges del seu pare, del seu marit, d’una dona jove que esperava una rosa. Però aquell capvespre ni tan sols aquestes imatges aconseguien neguitejar-la, estava estranyament tranquil•la.
De sobte , una mà anònima va posar a la llauna que hi havia al seu costat un bitllet de deu euros. La Maria el va mirar i remirar, no recordava quina era l’última vegada que n’havia vist un. Quina ironia, precisament aquell capvespre!
De seguida ho va entendre, després d’haver-se endut els seus i d’haver-la convertit en una indigent, la vida encara gosava gastar-li una última broma pesada en forma de bitllet de deu euros.
Resignada, va començar a valorar les possibilitats que aquell bitllet li oferia: podia entrar en un bar i menjar-se un entrepà de truita amb formatge fos, un entrepà cruixent i calentó acompanyat d’una dolça coca-cola; podia anar al cinema, recordava vagament que les pel•lícules li agradaven o podia donar aquells deu euros a un altre captaire com ella a canvi d’un parell de petons i unes quantes abraçades.
Havia caigut un xàfec de primavera. Els llums encesos de la plaça es reflectien al terra mullat. Un venedor de roses va passar per davant seu. Podia...
De matinada, la brigada municipal de neteja va trobar la Maria profundament adormida al mateix banc on acostumava a seure. S’havia pres una generosa dosi d’ansiolítics manllevats a una farmàcia i dormia estranyament tranquil•la, amb una rosa a la mà.