Trucades

Un relat de: Sergio Sánchez Rueda
Com cada dimecres al vespre, em trobava al despatx polint els últims detalls d’un dels casos que havia de defensar a l’endemà. Envoltat de codis i documents de tot tipus, llibres i demés estris de treball, l’abstracció que la feina exercia sobre mi feia que m’hagués oblidat, per moments, de les estranyes trucades que havia estat rebent durant els dies precedents. El més significatiu d’aquelles trucades no era l’absència d’una veu a l’altra banda de la línia, ni la respiració esverada que es deixava sentir, sinó que tinguessin lloc precisament els dies i a les hores que tot just em quedava sol al despatx.

Aquell fet m’havia provocat, al principi, una mena d’histèria paranoide; no són poques les històries, ni que sigui fictícies, d’advocats morts a mans d’antics clients descontents. Vaig pensar, però, que en tot plegat hi devia jugar un paper important el meu subconscient, així com també el fet d’haver-me suggestionat llegint novel·les del gènere negre. Qui podia assegurar, per exemple, que aquelles trucades no eren una broma pesada d’algun adolescent avorrit? Tot i així, el meu neguit anava in crescendo cada vegada que, al quedar-me sol, començava a sonar el telèfon. Tan és així que, tot i ser conscient que el fet podia resultar curiós per a algú que no l’hagués patit, vaig decidir explicar-li alguna vegada al company del despatx amb qui tenia més confiança. Val a dir que, encara que va mostrar-se comprensiu, va mirar de treure-li importància a l’assumpte dient-me que me n’oblidés, que probablement es tractaria d’un fet aïllat i sense més importància.

No obstant, ara que tornava a trobar-me a sol a unes hores no gaire prudents, el meu neguit començava a ser acusat: donava voltes pel despatx intentant distreure’m, mirava amb atenció les fotografies i documents dels casos als que estava treballant, i donava un cop d’ull, constantment, entre les persianes de la finestra que donava al carrer per comprovar si hi havia algú observant-me des de fora. En una d’aquestes, i relaxat –encara que també estranyat- pel fet que encara no s’hagués produït cap trucada, vaig descobrir una figura al carrer que, tot fumant una cigarreta i amb un abric que li cobria gran part de la cara, em va semblar que mirava en direcció al meu despatx. “Tranquil”, em vaig dir a mi mateix, “és normal que li cridi l’atenció l’únic llum que deu veure encès a tot l’edifici”. Així que vaig decidir fer una cosa que, tot semblant descabellada, em serviria per tranquil·litzar-me de debò: apagar el llum, esperar cinc minuts –el temps que normalment es triga a fumar una cigarreta- i apropar-me de nou a la finestra.

El següent cop que vaig apropar-me a la finestra i vaig decidir mirar cap a baix, vaig poder veure aquella figura llençant la cigarreta al terra, trepitjant-la, i dirigint la seva mirada cap al meu despatx abans de començar a caminar al voltant de l’edifici. Més calmat, vaig tornar a encendre el llum i vaig mirar de tornar-me a concentrar en els afers que tenia entre mans, no sense abans haver-me begut un got d’aigua d’un sol glop. Començava a fullejar l’expedient del cas quan gairebé se’m surt el cor de l’ensurt: el telèfon continuava en silenci, però el porter automàtic romania encès i, a través de la seva pantalla, s’enfocava la mateixa persona que havia sorprès, moments abans, mirant cap al meu despatx.

Comentaris

  • A mitges...[Ofensiu]
    Armando Vericat | 11-07-2012

    T'has quedat a mitges, company! Penso.
    Encara que vulgues fer, a partir d'aquí, un relat més llarg, aquest necessitava un final més..., final!
    Apart d'això, algunes frases m'han semblat molt embolicades, complicades. Et recomano treballar més els relats. Llegir, rellegir, repassar, deixar reposar i..., rellegir, repassar... Veuràs com va millor.
    Potser m'he passat, però s'aprèn més de les crítiques que de les lloances falses.
    Salutacions!

  • Gràcies[Ofensiu]

    Gràcies Angelina. La veritat és que ho vaig pensar, però la finalitat que em vaig proposar va ser la de deixar un final obert. També m'he plantejat la possibilitat de que sigui la introducció d'un relat més llarg...

    En tot cas, gràcies pel tteu comentari, ho tindré en compte per al pròxim relat. Salut.

  • Bo, però...[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 09-07-2012 | Valoració: 8

    M'ha a gradat el teu relat, però em falta una fi més sucosa, com si amb presses haguesis hagut de marxar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sergio Sánchez Rueda

1 Relats

3 Comentaris

695 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor