N'estic segur

Un relat de: Lèvingir
Quan ja no pugues,
Venir
I els teus peus i les teves mans,
Et facin mal

Que et porti el cor cap a mi
Que el cap et deixi saber que existeixo

Que tot el que hem fet et deixi viure,
per allà a on sigues,
per allà a on camines

I sempre m’estimaràs.

N’estic segur

Lèvingir

Comentaris

  • No a l'oblit[Ofensiu]
    Naiade | 27-01-2016 | Valoració: 10

    Un bell poema carregat de melangia. Un desig fort i punyent de que no t'oblidin.
    Un mateix ho sap, quan a pesar de les circumstancies, l'amor és veritable.
    Una abraçada

  • Curt però potent, el poema[Ofensiu]
    Mena Guiga | 05-01-2015

    Efectivament: sempre queda aquell pòsit a l'ànima, ben protegit. I ja és molt. La vida té trams i giragonses (ben bé com el cos del drac vermell descriu) i amors i desamors. El vermell és vitalitat i terra, i si el drac és foc, quin rotllasso no estic fotent jo ara...doncs que bon 2015 i perdona el blablabla final!

    Mena

  • La força interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-09-2014 | Valoració: 10

    La força interior és tan forta com l'exterior. El muscle de les cames no en pot tant com el muscle dels batecs. L'un és el cargol, l'altre és el motor. I amb els sentiments passa el mateix. Quan les forces minven hem de ser conscients que el batec continua. Breu i punyent poema en aquest sentit que m'ha encantat. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1173 Comentaris

179474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries