Cercador
Atzavara Crit 4
Un relat de: Francesc DomenechIdil·li
La nit es fa llarga.
Les hores de lluna,
bressolen records.
Niu
Els camins es fan llargs.
La casa nova.
Els somriures de benvinguda,
acceleren el pas.
Ebenista
No hi ha adverbis
que parlin de terra i d'ombres.
Trencadissa de marbre fred,
sota l'espessa calor de les palmeres.
Llumeta
Vull volar per l'oceà.
Travessar de cop,
aquest mar.
Per tornar a casa,
vull fer-me invisible.
La meva presència,
ben segur, encoratja la venjança.
Asseca el mar,
excita les onades.
Tràngol
Les ulleres de sol,
de pasta foradada,
encara resistent.
L'amagatall perfecte
entre l'atzavara imponent
i plànyer la resistència.
Filtre
No pot ploure al mar,
ha de ploure en terra seca.
No pot ploure arran,
ha de filtrar-se
fins al llindar dels teus ulls.
Urgència
Se m'ha enfosquit a les mans,
el llibre d'encanteris.
Sense estirabots i extravagàncies.
Rebusco les hores.
Gralla dolça
I el mar aquest és més blau.
I les plantes més esquerpes.
Tornaré a casa d'amagat.
Sense nom.
Pessic
Sense poders,
sense ocurrències.
Ni absurditats, acudits i atzagaiades.
Ni bromes, dites, eixides i estirabecs
Esquitx
Cap facècia.
Res de gràcies, humorades o pensades.
Llagrimejant de fa dies,
pensant on pot amagar-se,
l´alegria de tornar.
Traïdor
El paisatge, la ingravidesa.
Un carrer perdut, incolor.
Cucanya
Miracle persistent.
S'atura el desglaç de la misèria.
Veuen lluminós el pati fosc.
Heroïcitat
Opuscle, intermedi,
mandat obsolet.
Alliçonant cada pas.
Infinita venjança.
Nòria
El ball de bastons.
Sinònims d'estels blaus.
La dansa lenta, sorollosa.
La llarga espera.
Lliure el món.
El pas de les hores.
La rutina, el dia a dia.
Botànica
Enlluerna el mar,
la tarda cau.
Llum rebel.
Horitzó únic.
l´Autor
129 Relats
186 Comentaris
33166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les cosesque vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==