Paraules glaçades

És precios, quan dius: "M'agafes la mà i sense saber-ho m'acabes de prendre l'ànima; una ànima de vidre, tan fràgil que no podrà suportar més dolor." puc notar el nerviosisme, el cor batgant molt apressa i com tot el cos tremola.

"Voldria dir alguna cosa però se m'han glaçat les paraules. Només espero que l'escalfor dels teus llavis fonguin el glaç i per fi pugui dir-te: t'estimo." Moltes vegades quan hem de parlar no parlam perque se ens fa un nuus a la boca de l'estomac i no ens deixa respirar. Te molta foça i tendresa aquesta darrera frase, m'encanta!!!

No s'ha de nagar l'evidència, que més dona si són dues noies o un noi i una noia, com dic jo, l'amor n enten de sexes...

Segueix així enhorabona!!!

He arribat aquí desdel forum, per la recomanació de foster. He de dir però que el relat es fa curt

entre poemes i proses poètiques són els teus relats...
però, ai que et veig: és que ho vols així o és que les idees se't perden en desenrotllar-les i donar-les contingut?
Si ho penses t'equivoques, crec que ho fas molt bé i ets conscient de l'estructura que has donar a les paraules per tal de comunicar-te.
Voldria llegir-te més personatges, situacions, tens una prosa que es mereix que ens en deixis gaudir en forma més generosa, no només aquestes gotes de saviesa narrativa.

continuo cavant i buscant el tresor que em sembla haver descobert en els teus relats

foster