Foto de perfil de Rafael P. Lozano

Rafael P. Lozano

barcelona,

13 Relats, 41 Comentaris
11269 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84

Últims relats de Rafael P. Lozano

Últims comentaris de l'autor

  • Rafael P. Lozano | 19-05-2019 | Valoració: 10

    Bons records de la teva infancia. Jo recordó las sesions de cinema amb dues pel·licules i NO-Do.

  • Rafael P. Lozano | 26-03-2019 | Valoració: 10

    M'he idendificat amb el xicot timid, Jo també ho vaig ser de jovenet, i encara, avui dia als meus 70 anys, arrossego una mica de timidesa, perô molt poca... aixô es va perdent amb els anys.
    Bon relat, amic Joan. Una abraçada des de Tenerife.
    Rafel

  • Rafael P. Lozano | 22-01-2019 | Valoració: 10

    Molt bé Joan, divertit, com tots els teus; simpâtics i d`humor fi.

  • Rafael P. Lozano | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Molt bé Joan, et felicito. Com sempre un petit relat d'un humor fi.
    Una abraçada
    Rafa

  • Rafael P. Lozano | 18-03-2016 | Valoració: 10

    Com tots els teus relats, molt diverit!

  • Rafael P. Lozano | 21-01-2016 | Valoració: 10

    tens raò, tothom és comunica pels mòbils i els whatsApp. La relació pesonal és perd cada vegada més. Són relacions més fredes, de distància...

  • Rafael P. Lozano | 29-12-2015 | Valoració: 10

    Em solidaritzo amb els comentaris del teus lectors i et donc l'enhorabona pel teu bon sentit de l'humor. que tanta falta ens falta en les circumstàncies actual.
    Rafael P. Lozano

  • Rafael P. Lozano | 01-11-2015 | Valoració: 10

    Els escriptors acostumen a atabalar-nos i el del teu relat, molt ben escrit i divertit, ho estava de veritat

  • Rafael P. Lozano | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Qui no recorda el primer petó? Bé, suposo que el primer deuria ser el de la meva mare, i aquest, naturalment, no puc pas recordar-lo. Segur que de tots els que he rebut, va ser el més auténtic i el més amorós.. He llegit i valorat el teu darrer relat i com sempre m'ha agradat. Ànim, i a veure si publiques molt aviat un altre.
    Una abraçada
    Rafael

  • Rafael P. Lozano | 10-11-2011 | Valoració: 10

    L'art d'escriure és una de les millorss teràpies per l'ànima. Jo animo a tothom a fer-ho, en la llengua que pugui, i que no s'amoïni si fa alguna falta. Ja aprendrà més, i cal que segueixi els consells d'amics i correctors que els hi agrada ajudar-nos . Tu, Nuria, ets una bona prova d'això. Vull dir, d'escriure bé i ajudar en les correccions. El relat que acabo de llegir, com la majoria de tots els teus m'ha agradat molt,
    Una abraçada

  • Rafael P. Lozano | 02-05-2011 | Valoració: 10

    Tant de bo poguéssim esborrar de la nostra ment tots aquells nefastos records que ens turmenten. Entraríem en un estat de felicitat complet.
    Et felicito per el teu bon relat, que és una gran aproximació a la realitat.
    Rafael P. Lozano

  • Rafael P. Lozano | 02-05-2011 | Valoració: 10

    L'erotisme és una realitat de la nostre vida que, moltes vegades, per timidessa no ens atrevim a exteriorizar-ho. Tu ho has fet amb una deliciosa narrativa, sense cap atisbe de vulgaritat. Et felicito y t'agraeixo el comentari que m'has fet del meu darrer relat "El farmacéutic".
    Rafael P. Lozano

  • Rafael P. Lozano | 01-05-2011 | Valoració: 10

    La trista situació que descrius, malauradament, és bastant comú en la nostra societat actual. Una societat en la qual, molt especialment els joves, es troben amb la frustració personal de poder tenir una activitat remunerada. I el teu curt relat, també fa reflexionar sobre la gran importància de poder estar connectat, encara que sigui virtualment, amb el món a través de l'internet. Et felicito per la teva àgil prosa i et agraeixo la lectura del meu últim relat "El farmacèutic".

    Rafael P. Lozano

  • Rafael P. Lozano | 15-02-2011 | Valoració: 10

    Per error el meu anterior comentari ha sortit una valoració però en realitat vull posar un 10. Lamento l'error informàtic.

  • Rafael P. Lozano | 15-02-2011 | Valoració: 8

    La jubilació només ha de donar por aquells que, malauradament no saben fer res més que allò que han fet al llarg de la seva vida laboral. Penso que la jubilació n’és una de la etapes mes bones de la vida: l’hora de la llibertat, de l’autèntica llibertat per poder disposar del nostre temps per fer tot allò que desitgem. I no cal ser ric per gaudir de tot allò que ens regala la natura. Les coses senzilles però importants de la vida: anar al bosc a caminar, a la muntanya per respirar aire pur. Aprofitar els primers raigs de sol del matí, passejar per la ciutat. Llegir un bon llibre o escriure. Trobar-te amb amics.
    M’ha agradat molt el teu relat, fa reflexionar sobre un tema que, certament, preocupa a molta gent.
    Rafael

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: