Èsser tu mateix

Escric per expressar-me. Per exposar les meves idees i perquè m'agrada.
La jove mestra, explicava això als seus alumnes, poc abans de passar-los-hi una prova d'expressió en català.
- Profe, va parlar en Francesc- tot aixecant la mà-Tinc un dubte!
- Digues noi, t'escolto.
- M'ha agradat el que has dit. Però (va empassar-se saliva abans de continuar)
S'Ha d'expressar amb exactitud allò que vols explicar i de manera entenedora oi?
A vegades es cometen errors i les puntuacions s'abaixen.
La creativitat a vegades i per culpa de la rapidesa, fa que es produeixin aquests errors.
Caldria aclarir que prima més, l'ortografia o l'originalitat.
- Les dues coses, va dir la mestra.

La classe passava de tanta ximpleria. I van cridar. Fem la prova o no, que ja ha passat un quart d'hora! Franky, calla ja!

Volien acabar amb aquella tortura! Arribava l'hora de l'esbarjo i la pilota els esperava. Per què estudiar, si amb un xut, pots fer història i tenir el què vulguis.

Pobret noi, la seva nota fou un quatre. Això d'escriure no era " lo seu". Ah, no em passarà mai més!

Anys després en Franky, tenia un grup de heavy.
Tenien un èxit brutal i ell precisament era qui escrivia les cançons. Estaven a les xarxes, amb un munt de seguidors.

Aquell dia, el públic enfervorit entonava la seva cançó.
Res em pot aixafar!
Res em farà dubtar!
Escric amb el cor.
Llegeixes i ho entens.
Ho Escric per tu!

A la primera fila, vestida per l'ocasió i saltant al ritme frenètic de la cançó hi era ella, la profe orgullosa del seu alumne.
Potser no era un cantautor intimista, potser no escrivia de manera barroca, però definia perfectament els seus sentiments.

La lletra i la música formàvem una unitat indivisible.
Potser mai rebria un premi oficial, però tenia uns seguidors que el consideraven el més gran!
En veure-la, la va fer pujar a l'escenari.
- Estic aquí per ella. Si no m'hagués posat "una mala nota", mai m'hauria llençat a fer res, i li va fer un petó.
Tothom va aplaudir.

Els dos, un altre tàndem. Havien trobat el seu lloc.