Ja em va agradar molt el teu poema quan vaig participar també en aquest repte de la vella estació.M'agrada com descrius aquest precís instant que va captar l’imatge. No et fa falta inventar una historia com faig jo. Fa poc més d'un any que em van animar a publicar a RC. Estic molt verda encara amb el català però gaudeixo buscant i experimentant amb els mots, tocant i retocant fins que sento un gran plaer quan el poema m’agrada. He descobert que amb imatges o música, com els reptes visuals o els meloreptes, m’inspiro més fàcilment. Els comentaris com el teu m'animen a seguir escrivint però sovint penso que potser em calen lliçons que m’indiquin si vaig per bon camí amb el que escric.
No cal que et disculpis més per l’error que vas tenir, no va ser rés. Ara sóc jo la que es disculpa perquè t’he inflat el cap amb aquest rotllo.
Petonassos des de Terrassa
Marta

Enhorabona per aquell once que et va posar el teu mestre. Gràcies a ell ens permet llegir-te i aprendre de tu.
I moltes felicitats pel once que t'han posat ara.
petonassos
Marta

original i creatiu. M'agrada.
A partir del que sembla una cantarella d’infants en fas brotar un divertit reguitzell de paraules. En mig d’elements tan quotidians com el cartró de la llet semidesnatada, el coixí del banc de fusta desvernissada en un pati encarat a un altre pati.

No t'havia llegit encara, llegiré més coses teves.
petonassos
Marta des de Terrassa

M'agraden les paraules amb les que expreses el poema.
La major part dels dies els passem sols, encara que estem en llocs molt concorreguts. Sovint les petites coses ens acompanyen més que la gent: La tranquilitat de la llar, la escalfor del sol, un café a la tarda..
..i en aquest moment el meu comentari et vol fer costat, i al llegir-lo tu, com jo sentiràs que estàs molt menys sol.

una abraçada des de Terrassa
Marta

"i callem, per assaborir el tacte de l’escalf"

Posant tots els sentits per no perdre el plaer que sent la pell, notant l’escalfor dels cossos sense necessitat de sexe. Un plaer que s’enganxa als llençols fins que son calents i desprenen olor d’amor.
Que maco Joan!
un plaer també llegir-te,
petonets
Marta

Deixem sortir les paraules, les belles, les tristes, les alegres.. totes les que volen alliberar-se i volar i comunicar. Jo vaig empresonar-ne moltes i ara s'amunteguen als meus pensaments esperant una porta que s'obri.
Molt ben expressat Fada, amb paraules del tot alliberades del silenci.
petonassos
Marta

Que bonic aquest entorn que mostres del porticó vell, les pedres antigues, el mar..Sóm una mica com el teu porticó vell que grinyola. Ben ple de records que voldriem recuperar. I ja de passada que ens posin oli a les juntes. Això ho dic per mi doncs aquest matí he fet algo de esport i ja tinc dolor als genolls.
Ens anem llegint
petonassos
Marta

..que vaig prenent nota de frases genials com aquestes que fas servir:

agafar embranzida per saltar sobre els mots..
capbussar-se fins al fons de cada estrofa..
llambregar l'espinada..despertar l'esperit..mostrar l'ànima nua..

Potser hi ha coses que no es poden explicar, Joan, però en aquests versos t'expliques requetebé, i jo volto per aquí per si se'm encomana un pessic de la teva inspiració.
petonassos (fresquets) des de Terrassa
Marta

A vegades hem de acceptar que perdem amors que crèiem que serien per tota la vida, parlo per mi i i per aquesta poesía que em va inspirar un amor que de jove vaig perdre. Et convido a llegir-la T'ESTIC PERDENT Tant de bo no sigui el teu cas, però si fòs així ,no caiguis en el desànim, jo per exemple, vaig perdre aquell gran amor i desprès vaig trobar el que m'acompanya actualment des de fa anys. L'amor se'n va i l'amor torna. Sempre torna.
petons
Marta

Des dels comentaris que has fet als meus poemes “Notes per una dama”i “pas a pas”, la curiositat per conèixer els que escrius m’ha portat a trobar-te també, com jo caminant, però tu vora el marge del teu relat. M'agrada molt, i com tu em comentaves jo tampoc te’l valoro, perquè igual que tu, prefereixo comentaris i critiques constructives abans que valoracions. M’ha agradat l’enginy amb el que trames la historia i les belles paraules que has escollit per explicar-la.

salut Pau!
Marta

Jo segurament que també porto un follet dins però justament aquesta conversa que has tingut amb el teu, jo no la he tingut amb el meu, sinó amb la nena que duc a dins. Potser el caràcter enjogassat que sempre he tingut fa que no vulgui separar-me gaire d'aquesta nena. Amb ella em sento més vital, creativa i amb ganes de descobrir coses noves.
petonassos Joan!

Marta

Caram si que passen coses quan vas al teatre Nonna! Molt divertides!. Imagino que per els pobres actors que ho van patir no ho va ser tant.

petons
Marta

correm i saltem..i fem entremeliadures..

Bonic poema que em fa imaginar que estic al poble del teu relat i que acompanyo al nen (que podries ser tu quan era petit) i corro i salto i sense voler fer mal, fa entremaliadures. Ara que ja he tornat del teu poble i torno a ser devant de l'ordinador et puc dir que m'ha agradat molt.

petonassos
Marta

El teu poema tan dur em recorda a un meu poema que també parla de maltractament.
COPS AMAGATS
Malauradament ens inspira un tema que no hauria d'existir.
petonassos des de Terrassa
Marta