Cita a cegues

Canela fina, m'he sentit tan identificada amb el relat que se m'ha posat la pell de gallina.
Això vol dir que has fet una descripció perfecta de la protagonista (podia haver estat jo) i de la situació. Em trec el barret i poso una espelma a Sant Tinder (fa temps em vaig esborrar) per veure si millora les prestacions i el rati de qualitat :-D. Vaig escoltar l'altre dia una monologuista que en feia broma d'això. Però el teu relat acaba d'una forma tèrbola i trista, massa habitual, per cert.
Et felicito i t'agraeixo el comentari al meu relat de la carta.

es repeteix. Un fet comú en molts casos, i aquest relat, malgrat la seva part crua i negativa, ha estat una lectura amena, ben redactada i amb molta sensibilitat.
M'ha agradat molt Canela fina.

Rosa.

Un relat on els adjectius són els que manen. I com manen! Excel·lent de principi a fi, un text que et captiva i et genera fàstic alhora, el que dóna compte de la bona manera de fer de l'autora. Enhorabona!

Un relat que m'ha tingut en suspens de principi a la fi. Plantejat frase per frase i amb un toc especial, que dibuixa l'erotisme molt fi, en totes les seues accions.
El final és una eròtica, sensible, que va ressaltant amb la seua acció.
Gràcies per compartir les teues experiències.
Que tingues bon diumenge, Canela fina.
Una abraçada i ens continuem llegint.

Cordialment.
Perla de vellut.

Potser hi ha moments per a tot. Moments que una nit de plaer et compensa i moments en que busques alguna cosa mes. .Expresses molt bé l'esperança en la cita i la decepció. M'agrada molt com ho has escrit i m'has fet reviure situacions que alguna vegada he sentit.

És un plaer poder-te llegir.

Gràcies per comentar-me! Si! De vegades cal fer absència literària i desconectar de R.C un temps bo i aprofitant altres prioritats com en el meu cas estar d'obres....Un relat que m'ha fet molt pensar, Cita a Cegues. A mi personalment sóc més de creure en la divina providència i el que ha d'ésser serà. Les cites a cegues són com els nuviatges acordats d'antany però sense els papàs al darrere. Això sí sense veure's obligat a encetar una relació. Les dones en aquestes situacions sempre són les desencisades.....Perquè no existeix un cruising femení? Que jo anomenaria Cita a les palpentes ..

Pobra noia, segurament no mereix tantes decepcions, aquestes la persegueixen com un destí inexorable. Ara bé, el noi li ha estat sincer, li ha dit precisament el que volia; ella també sembla una mica una "Increïble Hulk" del sexe, sempre amb poca capacitat de controlar els impulsos.
El trobo molt ben escrit: "silenci, foscor, fred, apnea, mirada de vidre, somriure congelat", una frase que expressa amb precisió els seus sentiments. Un final realment trist, molt ben expressat: "Seca, buida, ofegada, grisa, apagada, eixuta. Un altre cop". Poderosa aquesta imatge de la noia plorant amb tot el dolor que sent. No podem deixar de pensar que el noi hauria pogut ser una mica més mirat i acompanyar-la almenys una estona.
Un relat molt emotiu, una descripció molt precisa de tots els sentiments, esperances, decepcions, tristors.

En realitat la protagonista del relat necessita una relació sentimental estable de manera principal, d’aquí sorgeix la frustració posterior. Sabut això, una alliberament de tensions immediata no hauria d’haver estat un problema en si. Probablement, aleshores, és el rebuig a prosseguir la relació, no aconseguir ser valorada l acceptada, com a companya sentimental permanent, allò que deprimeix a la progagonista.
En l’estat de coses actuals, una afirmació en la relació sentimental és alhora una negació de la llibertat i aquí hi ha un problema difícil de resoldre. Però, jo també crec que a la protagonista li cal, potser, insistir, de bones maneres i no llençar la toballola a la primera. Potser els contes de fades, de l’enamorament boig, etc, en el seu extremisme sentimental poden fer mal.
Per arribar a la tendresa potser cal encara més temps, arribar ser avi.

Que dur quan tot anava bé i t'has de decidir entre el plaer momentani i el que vols de veritat. Relat que no et deixa indiferent, mentre llegía pensaba en que no era tan greu deixar-se portar pel desig, mentre m'enfadaba amb el noi per no haber mantingut el somni fins al final. El buït de la noia despres em deixa una angoixa i una tristesa que m'esperona a dir Prou al conformisme. M'ha agradat molt :)
PD. Moltes gracies per les teves paraules al comentari que em vas fer.