Foto de perfil de Cirerot

Cirerot

Girona,

94 Relats, 143 Comentaris
61992 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
El meu blog:
200 KM DE MALA CARRETERA


Últims relats de Cirerot

Últims comentaris de l'autor

  • Cirerot | 05-07-2010

    ... em pensava que un sol haikú ja era un poema per si sol. És la única pega que li trobo, que potser vols descriure massa coses alhora, les estacions amb tot el procés de la concepció, l'embaràs i el naixement de la criatura. I això ocupa massa extensió i treu protagonisme a les imatges.
    Trobo a faltar més que res això, 'imatges' vívides que trenquin una mica la linealitat del que explica el poema.
    En fi, és només una opinió... per ser la primera vegada és més que decent!

    una abraçada

  • Cirerot | 17-06-2010

    ... a tu.
    M'ha agradat com escrius, i m'ha sorprès perquè tens un estil propi i força ben definit. En aquest relat en concret hi ha alguns detalls una mica confusos però així i tot és un plaer la lectura.
    Tens una manera de dir les coses directa, capaç de trensmetre sensacions a flor de pell mitjançant imatges molt poètiques, turbadores i belles.
    Un plaer, t'ho repeteixo,
    fins aviat,
    una abraçada

  • Cirerot | 23-04-2010

    No tinc paraules. Però és el millor homenatge que li podies haver fet, sens dubte. N'estaria orgullós perquè t'has superat. No és només un relat impactant i ple de sensacions a flor de pell. També és sorprenent perquè sembla escrit directament amb el COR però és molt lúcid i transmet serenitat. Genuï i original en la narració d'uns fets tan colpidors.

    Cada cop que et llegeixo tinc la sensació d'haver llegit el teu millor relat, però el següent és millor encara. Jo també n'estic orgullós...

    gràcies

    una abraçada

  • Cirerot | 03-02-2010 | Valoració: 10

    ... ha valgut la pena. És el millor que t'he llegit fins ara.
    M'ha fet plorar i mai ho faig. Molt emotiu i d'una gran bellesa.

    una abraçada

  • Cirerot | 09-01-2010

    Sembla la imatge de la contemplació d'un sant crist en alguna capella o cripta (o com es digui, aquells espais que hi han als cantons de les catedrals on la gent posa ciris als sants 'exposats' darrera les reixes- no sé perquè els tanquen ni de què els protegeixen-). Malgrat tot el text no dóna la sensació d'espai tancat ni ranci, tot al contrari, amplitud i lleugeresa, molt subtil trobo. M'ha agradat molt, original i exquisit.

  • Cirerot | 24-10-2009 | Valoració: 10

    ... és tenir 20 anys.

    Bromes a banda, el poema és molt maco i ple d'optimisme, sense ser 'ensucrat'. I molt ben escrit.
    Per mi viure no és somniar exactament; és més aviat PERSSEGUIR un somni, així és quan més viu m'he sentit, sempre que persegueixo un somni.
    El problema és tenir-ne un però tot arriba, m'alegro molt que puguis somniar i fer-nos somniar a nosaltres amb les teves paraules...

    una abraçada molt forta!

  • Cirerot | 19-10-2009

    ... que cap malparit el pugui mutilar!
    Em sap greu, però ja vas veure que no hi cabia... :(


  • Cirerot | 20-07-2009

    Ni t'ho pensis això. Que t'estima SEGUR, no ho dubtis. Una altra cosa és que ja no t'ho digui... De vegades perdem el costum de dir les coses, i amb el temps és pitjor, però això no vol dir pas que no ho sentim!
    Per què no ho llegirà això? Li pots ensenyar, o, encara millor, ja que ella no t'ho diu, digue-li tu que l'estimes. Et sorprendrà la seva reacció ja veuràs, quan tu obres el cor a algú l'altre persona te l'obre a tu, però de vegades cal fer el primer pas i deixar de banda l'orgull o la por al què diran...

    No deixis d'escriure i ànims!
    una abraçada!

  • Cirerot | 26-06-2009 | Valoració: 10

    Guapíssim el poema! ja l'havia llegit altres vegades però ara t'ho havia de dir... més que res perquè no sabia com posar-me en contacte amb tu per preguntar-te: Què ha passat amb el blog????? on és? l'has esborrat, has canviat el nom???? això s'avisa no!?

  • Cirerot | 15-06-2009

  • Cirerot | 06-06-2009 | Valoració: 10

    ...no té una cançò que comença així? (no me digaaaas quee noooo...)
    Bromes a banda: Un relat magnífic. m'ha agradat moltíssim.
    Té molta tensió i és punyent també. Està molt ben escrit, sembla que amb molta cura, però malgrat tot és senzill i directe. té una gran força!
    Ja era hora que pengéssis alguna cosa, ho trobava a faltar...
    una abraçada

  • Cirerot | 03-05-2009

  • Cirerot | 03-05-2009

  • Cirerot | 23-04-2009

    No sé quant temps fa que sóc al davant de la pantalla, provant de trobar uns mots que mai no arriben. Podrien passar cinquanta anys i seguiria sense saber què dir, intentant fer la criba entre un garbuix de sentiments que em fan tremolar les mans.
    Si no et conegués, sens dubte seria més senzill. Sense l'emoció que em segresta les paraules, sense la por de no estar a l'alçada o de no saber transmetre la il·lusió que m'ha fet veure els teus relats aquí, on tothom els podrà llegir i a l'àmbit que els correspon: el de la creació literària.
    És un honor molt especial poder-te donar la benvinguda i estic content perquè d'ara endavant ja no em caldrà repetir-te que escrius de meravella, d'això se n'encarregaran la resta de lectors que et vagin descobrint.
    Jo sóc un privilegiat al capdavall, perquè he llegit altres relats teus i sé que el millor està per venir. No deixis d'escriure i sobretot, de donar-nos el plaer de llegir-te...
    Molts i molts petons!
    i una forta abraçada...

  • Cirerot | 03-04-2009

    Li vas fer unes sabates de ciment i el vas enviar a comprar el Big Casino...
    M'ha agradat molt el contrast, la duresa del que expreses mitjançant la delicadesa de la poesia. Resulta xocant, és elegant i contundent, incisiu i bell.
    Una abraçada...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: