Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

59 Relats, 311 Comentaris
36763 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 26-03-2020

    Els teus relats sempre em fan somriure, per la manera com estan escrits, per les paraules que empres, per la lleugeresa amb què és llegeix.

    Ermessenda , una dona emprenedora en la feina i en el desig, quan el descobreix. Ben trobada la paraula pessigolles per aclarir l’acte del sexe i ben trobat el final, quan aconsegueix el seu objectiu. Quan tots gaudeixen d’ella passa a una altre categoria de la dona manaire, que no agrada, a la que sap gaudir del cos i dels altres cossos.

    També : incentre, circumcentre, ortocentre i baricentre, la utilització aquests mots per expressar zones íntimes. Molt ben trobat.

    Un excel·lent relat.

    Bon matí de dijous.

  • Atlantis | 26-03-2020

    Molt ben descrit aquest passeig al bosc, que ara mateix envejo, potser perquè sempre enyorem el que no tenim o no ho valorem prou quan hi és.

    Gràcies per les paraules al meu relat. Gràcies per el passeig.

  • Atlantis | 26-03-2020

    Un poema de caire espiritual que envejo, sobretot en aquests moments. És també un poema d’amor i d’entrega. Una oració.
    Bon poema

    Una abraçada

  • Atlantis | 19-03-2020

    Un bon micro-relat, d'avui que era el futur cap al passat....rialletes i calces.. M'ha agradat molt.

    Enhorabona.

  • Atlantis | 19-03-2020

    El bany del Buwa descrit de manera magistral, amb molt adjectius, tots col·locats al seu lloc sense molestar. La història del descobriment passa no pas en to narratiu sinó amb una descripció dinàmica que fa que s’apareixen davant dels ulla tota l’escena. Les paraules curosament buscades i trobades, la majoria conegudes per mi i aquest patatxap que m’ha dut records de quan amb els meus germans ens ficàvem en una piscineta que teníem.

    Un relat molt ben escrit com sempre i que expressa totes les hores de treball que hi ha al darrera.

    Espero que estiguis millor de la grip i que no vagi més enllà.

    Una abraçada

  • Atlantis | 15-03-2020

    sensible i intrigant. Estic d'acord amb el que t'han dit de treure el nom dels colors davant de cada apartat

    Felicitats pel relat.

  • Atlantis | 15-03-2020

    Un relat ban aconseguit perquè amb molt poques paraules es dibuixa una situació, per mala sort, que succeeix massa sovint.

    Crec que és un bon exemple de un micro-relat.

    Felicitats

  • Atlantis | 15-03-2020

    Fer-se gran, entre altres coses i si tens alguna malaltia, et pot dur a perdre el cap. Però fabula sobre un amor, un xicot, esperar-lo a la finestra....és una bona manera.

    El final del relat et sorprèn i es llegeix de manera agradable i amena.

  • Atlantis | 15-03-2020

    Tothom envelleix i amb la vellesa ve la decadència. Suposo que és més difícil si has estat algú reconegut en el teu àmbit.

    Un relat per pensar i ben explicat.
    salutacions

  • Atlantis | 15-03-2020

    Després que se'm va morir la primera persona important a la meva vida vaig pensar això: jo no el vull oblidar. Ara sé que no oblides mai, que el que fas és integrar-lo en la teva vida i que la vida segueix.

    petons

  • Atlantis | 15-03-2020

    Damunt la sorra de la platja amb el tacte de l'aigua i la vista posada a l'horitzó venen els records. Molt bonic

  • Atlantis | 15-03-2020

    Ara que se'n parla tant, per mi això és un maltractament i la falsa esperança que pel fet que l'estimes ho has d'aguantar tot. No sé què hi ha de realitat o ficció, però cal ser conscients que aquestes situacions no es poden consentir.

    No m'agrada barrejar consells amb el text del relat, però mira avui m'ha sortit així.

    Abraçada

  • Atlantis | 14-03-2020

    Deu ser bonic passejar enmig dels tarongers.

    Gràcies per tot el que em dius.

  • Atlantis | 14-03-2020

    M'agrada com introdueixes els colors en aquest relat, els que veus desdibuixats, els que imagines i aquest vermell del final.

    Gràcies per passar pel meu relat.

  • Atlantis | 14-03-2020

    Gràcies per passar pels meus relats.
    Jo, quan passejo acostumo a mirar l’entorn i algunes coses em porten records. És el què em passa amb els arbres. A Barcelona, n’hi ha de ben bonics i fa uns tres anys el mes de març, vaig patir una sèrie de pèrdues molt importants per a mi. A la primavera, Per això quan ara els veig recordo els passeigs que feia per airejar-me de l’hospital on hi havia una persona molt estimada..

    De la foto del perfil a com sóc ara ha passat molta literatura,( com vaig sentir que deia un locutor de ràdio). El poema respon a la pregunta per què és va girar la dona de Lot? Per Saber, per Desobeir...Gràcies per les teves paraules tan amables. Fa temps que no escrius? O és que el fòrum va molt lent?

    Salut (ara més que mai) i abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: