Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

65 Relats, 357 Comentaris
40188 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 14-09-2020

    Jo porto a dins moltes persones estimades que malauradament se n'han anat. I allò que et diuen el dolor passa...no es del tot veritat però si que si el tens ficat molt a dins del cor mai se'n va, el contrari el portes dins. I pots pensar-hi i recordar-lo, inclús amb un somriure.

    Sento la pèrdua del pare.

    Una forta abraçada

  • Atlantis | 14-09-2020

    Hola Aleix, m'ha agradat molt aquest poema apassionat que ens deixes. Veig que l'estiu t'ha anat bé i aquesta és una prova.

    Magnífic el poema que amb poques paraules i molt encertades expressa la passió com una sageta, un impuls que et surt de l'ànima i del cos.

    M'alegro veure't escrivint i espero que estiguis ben recuperat.

    Una abraçada

  • Atlantis | 14-09-2020

    De terror i de por. Sota la mina sobrevivint menjant al altres.

    Ja t’he dit de vegades que els teus relats tenen allò sorprenent, que be o et fan riure o amaguen una tragèdia com la de quedar-se tancat a la mina i haver de sobreviure.

    Com algú et comenta podria ser una novel·la negre. I tan negre dina d’una mina.!!!

    No hi haurà algun fantasma que es menja els nostres cadàvers dins de la mina, que és el món on vivim?

  • Atlantis | 14-09-2020

    Fa dies que no entro a Relats i no havia llegit aquests Tankes que em tanta il·lusió has escrit. Et vaig dir que sempre escrivies sobre l’amor justament ara que has variat el tema, però sempre amb la teva veu tan teva i afegint un grau d’espiritualitat també molt teu. Tots m’agraden .
    Potser em quedaria amb

    És el meu llavi
    que llepa cada raig
    de dolçor intens,
    benaurat fins el cel
    per a la eternitat.

    Perquè aquesta imatge de “llepa cada raig” m’agrada molt. Malgrat, segons les normes, crec que el “jo” no ha de participar en el haikus ni en els tankes, però sempre hi ha la adequació que el poeta fa de cada norma.

    Ens continuarem llegint.

    Una abraçada virtual


  • Atlantis | 04-08-2020

    Gràcies PERLA i Nil per passar pel meu poema.Un poema escrit a partir d'una sensació i no pas d'un raonament. Una sensació que se sembla bastant al que tu sospites, Nil.

    Mai heu tingut ganes de amargar-vos i fugir?

    Bona calor.

    Abraçades als dos.

  • Atlantis | 27-07-2020

    Molt ben explicat i amb un vocabulari molt acurat, un relat d'humor negre i de crítica a la burocràcia, que m'ha fet somriure aquest matí de calor.

  • Atlantis | 27-07-2020

    Amb molt ritme un poema que porta a moure'ns cap a l'esperança.

  • Atlantis | 27-07-2020

    Davant la situació que estem vivint mai com ara son adients aquestes paraules, perquè no sabem qui, com, perquè,...passa el que està passant. Com es gestiona, qui en treu profit, perquè...

    La incertesa és el que més inquieta. Almenys a mi.

    Gràcies pel Relat.

  • Atlantis | 26-07-2020

    Gràcies pel comentar al meu relat" temps d'estimar". T'escric aquí perquè així pots llegir la resposta, malgrat no tens cap relat nou per comentar-te, tal com és costum a aquí a Relats. Perquè el teu comentari el llegeixo com d'algú que s'ha aturat a captar el sentit del poema i tot ell l'entenc des de la comprensió i l'empatia.

  • Atlantis | 25-07-2020

    has explicat de manera senzilla aquest malson que ens sembla impossible però que està passant. A veure si passe.

    Gràcies per posar-ho amb paraules.

  • Atlantis | 24-07-2020

    Un poema que es un cant d’afirmació : esdevenir tronc, soca de fusta. Arrel
    Es una contradicció el títol ( perdre el vestit, les fulles i l'arrelament?). Potser en reafirmes malgrat els canvis.


    Molt bonic. M’ha agradat.

    Bon estiu i cuida’t.

  • Atlantis | 24-07-2020

    M’agrada sobretot el ritme del poema. I el primer vers i el que el tanca els trobo fascinants!!!

    Un poema que per a mi pot tenir moltes interpretacions A mi em porta al moment que vivim. “la por de les pedres.

    M’ha agradat llegir-te.

  • Atlantis | 24-07-2020


    Dubtes: no saber o saber si et creus bo i no ho ets, o si només ho aparentes en paraules i en el fons ets com els altres...Un poema reflexiu. Què fer?, què faig?

    A tot això m’ha portat el teu poema.

    Bon estiu i cuida’t

  • Atlantis | 24-07-2020

    Ofereixes com a regal un seguit d’imatges que es transformen en benestar per a tu i per a l’estimada. Com sempre un poema d’amor, aquesta vegada però amb un llenguatge més eteri, una mica diferent.

    Un plaer llegir-te.

    Segueix escrivint i cuida’t molt.

  • Atlantis | 24-07-2020

    Les papallones se’n van. Com nosaltres?
    Mai són les mateixes, ni l’aigua del riu, ni el núvol que veus.

    M’ha agradat el poema.

    Bon estiu i cuida’t.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: