Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

48 Relats, 237 Comentaris
31860 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 28-11-2018

    La nina que no sap res de la vida i la mare plena de saviesa que pateix per endvant perquè ha viscut.

    Tinc un poema que parla de les nines....Me l'ha recordat.

  • Atlantis | 28-11-2018

    El dia dorm. Fulgura dins la nit
    l'ull d’un maleït i pervers insecte


    Si poguéssim viure junts com abans
    i encendre el firmament amb un somni,
    dormiria asserenat, t’ho asseguro.


    Aquests poemes m'agraden perquè són poemes d'amor i d'absència , sense nombrar-les. Només aquests últims versos ho resumeixen tot. Veig L'ull del pervers insecte, magnífica metàfora . Gaudeixo dels teus poemes.

  • Atlantis | 28-11-2018

    Te n'he rellegit uns quants i es nota ofici, un lèxic molt acurat i que beus d'una cultura poètica en el fons i en la forma. M'ha agradat tornar-te a llegir

  • Atlantis | 28-11-2018

    Un poema amb molt ritme i amb un llenguatge propi. Per cantar.

  • Atlantis | 28-11-2018

    Una tarda mandrosa de diumenge, amb mal temps a fora i sola? les conec.

  • Atlantis | 28-11-2018

    He retrobat un poema ple de sensibilitat i de retorn a aquestes sensacions tan quotidianes i tan boniques, que són difícils de trobar en paraules. Tu ho saps fer. I al fons la realitat i l'esperança. He estat absent molt temps però avui m'ha vingut de gust donar una volta per aquí. Abraçada.

  • Atlantis | 28-09-2017

    Sensual i concís. El suc vermell de la síndria a la boca. M'ha agradat.

    Una abraçada

  • Atlantis | 28-09-2017



    Impacta el què dius i m'agrada l'encadenament dels versos : de les preguntes fins al desig. M'ha agradat llegir-te

  • Atlantis | 28-09-2017



    T'he imaginat escrivint el poema al peu de La muntanya de Montjuïc per que nombres el cementiri. Un magnífic quadre que t'omple de sensacions de recolliment i tendres. Preciós.

  • Atlantis | 28-09-2017

    Un poema cru i sensual alhora. Si, la vida i la mort. Un de la mà de l'altre.

    M'agrada llegir-te

  • Atlantis | 28-09-2017

    Un poema ple de sensacions. Molt bonic. Un plaer llegir-te.

  • Atlantis | 12-07-2017

    Molt temps jo sense entrar i sense llegir-te. T'he buscat perquè sempre m'agrada el que dius i el com ho dius.
    Aquesta por a la por, la por a la vida, la por a estimar, són moltes de les pors que tenim,
    La por a la mort, que últimament he tingut molt propera per persones estimades per mi...
    I és que estem fets de contradiccions i està molt bé que com ho reflexes en el teu poema.

    És una cosa així com un dia vaig escriure : més que estimar-te potser estic enamorada de l'amor.

    Una abraçada

  • Atlantis | 12-07-2017

    Aquest en forma de poema m'ha semblat magnífic, per la forma i el fons i per aquest contrast que tan coneixem el que vivim a Barcelona.

  • Atlantis | 12-07-2017

    T'he buscat per donar-te les gràcies i m'he trobat amb uns escrits molt bells, plens de poesia i sensibilitat. Es veritat que aquest text està ple de metàfores ( per mi potser una mica massa) i et transporta en un paisatge i en una trobada que es preveu molt bonica i feliç. Et seguiré llegint.

  • Atlantis | 05-07-2017

    El teu poema s'agermana amb el meu...la pell. Algú va dir: "la part més profunda del cos és la pell" i em sembla que hi estic d'acord.

    Gràcies per passar pel meu petit poema, després de molts dies d'estar absent de Relats, que no d'escriure.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: