Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

51 Relats, 253 Comentaris
34185 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 02-09-2019

    Un escrit que parla de la pèrdua de l’amor, no només a nivell sentimental sinó també a nivell de cos, de desig. Jo en dic la solitud de cos. Escrit valent per explicar-ho. Parlar del mar, la sorra, les llàgrimes i el mar, la sal...ja el fa sensual.

    Potser jo no escriure tan explícit la segona part sinó que ho suggeriria enllaçant els regalims de l’aigua amb els regalims del cos. No per moral, sinó perquè crec que quan s’escriu “menys és més...”Perquè evocant sensacions potser el faria més poètic.

    De totes maneres m’ha agradat llegir-te i que posessis sobre la taula aquest solitud, aquest desig, que totes sentim quan perdem l’amor.

    Una abraçada i ànims!

  • Atlantis | 26-08-2019

    L'estiu és un bon moment per viatjar, per fer camí. Com la vida. Un hola i un adéu.

    Un plaer llegir el poema, que m'ha fet reflexionar.

  • Atlantis | 27-07-2019

    A la meva mare li agradava molt la fruita i la verdura i especialment les figues de coll de dama. Aquest cistellet em recorda un que ella em va regalar la primer vegada i la última que va venir a veure’m a casa.meva (poc després va morir). Ara sé que aquest cistell estava ple de tendresa, com la de teu pare a la teva mare. A mi també m’ha suggerit un cert moment eròtic, no sé si també hi ha això en el poema. Però per mi les poesies són més el què m’evoquen que el què diuen les paraules.

    Un plaer llegir-te. Envejo el teu llenguatge i la teva manera d'escriure.

  • Atlantis | 27-07-2019

    Com un quadre descrius aquest moment de tal manera, que si en sabés, podria pintar-lo. Un llenguatge molt acurat però no enfarfegat. Magnífic! En diries poema o prosa poètica?


    Com es costum en aquests fòrum, comentes a qui alguna vegada t’ha comentat i això fa que a vegades descobreixis veritables joies. He rellegit alguns dels teus textos i m’hi quedat molt contenta d’aquesta descoberta.

    Abraçada

  • Atlantis | 26-07-2019

    Un poema reflexiu davant la mort del pare que et porta a la terra, als pètals de les flors...ara amargues...Potser perquè ell ha estat la vida.

    Gràcies per comentar-me.

  • Atlantis | 26-07-2019

    M'agrada el relat perquè et fa està atent fins els final, mentre la imaginació et porta a diferents manies...inclòs fosques...Ben escrit i mantenint la tensió fins els final. Jo tinc un escrit que parla d'un que tenia la mania de pujar escales...El món de cada ú està fet també d'aquestes petites obsessions. Gràcies per passar pel meu relat..

  • Atlantis | 13-07-2019

    Felicitats pel teu sonet que trobo, podria dir, perfecte de forma i fons.

    Si et ve de gust podries llegir un de meu, inspirat també amb Quevedo. No és que escrigui sobretot sonets, però m'agrada fer-ho de tant en tant.

    Et seguiré llegint.

  • Atlantis | 06-07-2019

    Un poema que és un seguit de reflexions. Sobre viur i sobre l’estar. I ésser: la intimitat sempre hi és. La vida va passant

  • Atlantis | 06-07-2019

    La petita mort....sí, una mort dolça. Imatges eròtiques i tendres. Bon poema.

  • Atlantis | 06-07-2019

    Hi havia una consigna escrita a la pared als anys 68 que deia: "parad el mundo que me apeo". Aquest poema m'ha portat això. Parar el món i ser nosaltres, perquè el món està molt malmès i a vegades ens entra a dins nostra i no ens deixa créixer... perquè el món forma part de nosaltres i molts cops la impotència ens deixa parades.

    Com sempre m'ha agradat llegir-te.Una abraçada..

  • Atlantis | 06-07-2019

    l imatge de la roba estesa surt sovint en el meus poemes. Perquè em porta a un paisatge comú que m`'es familiar. Un bon escenari per parlar de la llum.

    M'ha agradat llegir-te. Abraçada virtual.

  • Atlantis | 06-07-2019

    Com de diferents em sembla que som, que vivim....i com saps apropar-te als meus sentiments i sensacions! Admiro la teva riquesa de lèxic, les teves descripcions i el teu saber transmetre el que vols a partir d'escenes quotidianes i viscudes.

    Feia temps que no passava per aquí però t'hi buscat per què sabia que trobaria un bon text....però no pensava que m'arribés tant..

    La pèrdua és dura però també font de poesia.

    Felicitats per saber escriure tan bé.

  • Atlantis | 28-11-2018

    La nina que no sap res de la vida i la mare plena de saviesa que pateix per endvant perquè ha viscut.

    Tinc un poema que parla de les nines....Me l'ha recordat.

  • Atlantis | 28-11-2018

    El dia dorm. Fulgura dins la nit
    l'ull d’un maleït i pervers insecte


    Si poguéssim viure junts com abans
    i encendre el firmament amb un somni,
    dormiria asserenat, t’ho asseguro.


    Aquests poemes m'agraden perquè són poemes d'amor i d'absència , sense nombrar-les. Només aquests últims versos ho resumeixen tot. Veig L'ull del pervers insecte, magnífica metàfora . Gaudeixo dels teus poemes.

  • Atlantis | 28-11-2018

    Te n'he rellegit uns quants i es nota ofici, un lèxic molt acurat i que beus d'una cultura poètica en el fons i en la forma. M'ha agradat tornar-te a llegir

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: