Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

63 Relats, 340 Comentaris
38448 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
From

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 22-06-2020

    Divertit no si es pot dir d'un virus que ha portat la mort a molta gent i la por a la majoria. Que ha desgavellat al món...Però molt bona la idea de fer aquest poema des de la veu del virus que se sent l'amo del món.

    Un gust llegir-te

  • Atlantis | 22-06-2020

    potser aquests ulls i aquest somriure et salvin.

    M'ha agradat el relat i sobretot la descripció de la ciutat. Enmig de la gent pots trobar una mirada.que et sacsegi.

  • Atlantis | 22-06-2020

    Potser sí. Un poema que em parla de la recerca dels mots i del consol.

    M'ha agradat llegir-te

  • Atlantis | 22-06-2020

    El foc de sant Joan ens porta la calidesa de l'estiu. Les nits de festa, els matins de platja i els jocs de nens entorn a la foguera que hem muntat amb mobles vells de veïns...

    Ens porta al ressorgiment de la vida amb tota l'esplendor. Per això aquest Sant Joan és tan especial i t'ho has relatat en el poema.

    Abraçada.

  • Atlantis | 22-06-2020

    Llegint el teu relat sobre Sant Sebastià m’ha vingut el cap alguns dels meus poemes on parlo de verges romàniques i barroques. Jo que no soc creient, trobo en elles uns simbolisme que m’atrau i entenc la devoció que en poden tenir alguns. Sigui com a representant de bellesa, o com representant de la maternitat o del dolor.

    Un relat molt ben descrit, com tots els teus i d’un tema una mica diferent, malgrat l’erotisme està present en la descripció de la imatge.

    Un plaer llegir-te.

  • Atlantis | 22-06-2020

    Un sonet molt ben armat i amb el tema de l’amor, despullant-lo del cos.

    M’ha agradat molt

  • Atlantis | 22-06-2020

    Un relat ple de poesia tal com expliques l’entorn i el mateix acte sexual...

    “Saps que estimes algú quan el mires als ulls i penses que hi podries caure dins i hi series feliç”
    “s’uneixen el blau del meu cel i el negre del seu, explosió de colors”.
    Ressalto aquesta dues frases que les trobo precioses...i potser sí que això és l’amor.

    No sé si és un somni, a mi m’ho ha semblat, (que més dóna).

    L’he trobat preciós,

  • Atlantis | 22-06-2020

    Sí, les matemàtiques deuen tenir alguna cosa a veure. En el tanatori un nebot meu va dir: maleït març!!! El mes en que van coincidir diverses defuncions en uns anys seguits. El teu relat m’ho ha recordat .

    Un relat ple de tristesa i ben ordit, però la vida de la petita també ens du cap a l’esperança...Perquè la vida lluita també per viure.

    Espero que t’estuquis recuperant bé i que la tristesa no t’inundi.

    Abraçada.

  • Atlantis | 09-06-2020

    un poema ben rimat que explica molt bé la sensació del moment que estem passant.

    Veure i viure la primavera amb paraules.

  • Atlantis | 09-06-2020

    Tenir ales i volar...es un somni alliberador. Potser també algunes vegades hem portat ales i per aix`ens sentim lliures i feliç.

    Em sembla que acabes d'arribar a relats. Et dono la benvinguda.

  • Atlantis | 08-06-2020

    Perla de vellut, si la vida passa de pressa i de tantt en tant reflexiones sobre el tema. Ja passaré pel teu poema però es que me'l vull llegir en calma..

    abraçada

  • Atlantis | 08-06-2020

    Gràcies Nil per passar pel poema i comentar-lo. Jo en tinc bastants de poemes sobre aquest tema, també en tinc d’amor...Fa temps que escric i en tant en tant en poso algun aquí a relats.
    Jo crec que hi ha un moment que te n’adones que et fas gran, per això l’he titulat De cop. Perquè no només son les arrugues de cada ú, sinó la dels altres amb qui has fet camí i amb els que se’n van anant. L’època que estem passant et porta potser més a reflexionar sobre el tema i perquè això de que la joventut es porta a l’ànima és una fal·làcia.
    Gràcies una altre vegada i una abraçada.

  • Atlantis | 05-06-2020

    El relat m'ha despistat perquè em perdia amb els faraons i la història dels egipcis, però al final lo del "cau" de poetes i rellegint els comentaris m'he anat aclarint.Felicitats pels teus tres anys a Relats...jo em sembla que en porto més....

    Una abraçada

  • Atlantis | 05-06-2020

    Quan m'acosto en els teus relats sempre sé que m'ho passaré bé. En aquest hi conflueix una realitat històrica amb la picaresca i la necessitat i la poesia.Molt ben esrit, m'encanta perquè sempre del que podria ser una anècdota en fas un relat que diu molt més del que pot semblar. M'encanta el "poema" del guàrdia civil i sobretot la resposta de la Leocàdia que posa les coses al seu lloc.I m'ha fet somriure.

    En quan el comentari del meu poema, com que aquí tots estem d’incògnits, sabia que no arribaria a tothom. No és un plany es una realitat que a molts de la meva “quinta” ha arribat, perquè de sentir-te jove de cop saps que ets gran i ja no planeges tan el futur sinó que és el passat qui t’atrapa. I el present se t’omple d’absències. Un poema que em va sortir també de cop i que el vaig trobar entre els meus papers. Per això els versos són llargs, perquè va ser com una glopada. I això sí sempre procuro que hi hagi ritme en els meus poemes. Gràcies per passar i comentar-me. .

  • Atlantis | 06-05-2020

    Entro a Relats depèn, de com em va. Com que no ho puc llegir tot normalment llegeixo poesia i m'agrada fer un comentari desprès d'haver llegit el relat amb deteniment. Ara fa uns dies que torno a entrar i sempre et busco i veia que no escrivies res de nou,. Aquests dies mai saps si el que entra o no pot o està malalt. Per això ara m'he assabentat que haS tingut neomènia...i ho sento, així com que estic contenta de que, pel que sembla ,estiguis bé.
    El relat interessant...però deu ser veritat que les bones persones no poden ser polítics? Em nego a creureu, segurament hi ha de tot. Hi Ha que roba, s'enriqueix, va a la seva...però també deu haver-hi gent honrada. El que mes greu em sap, és que davant una crisis de salut tan greu com tenim prevalguin els interessos partidistes, en lloc del bé comú. Serà tan difícil?

    Cuida't molt i una abraçada

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: