Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

55 Relats, 276 Comentaris
35823 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From

Últims relats de Atlantis

Últims comentaris de l'autor

  • Atlantis | 08-12-2019

    Et contesto aqui per aclarir el meu relat Zangbetó

    Et contesto aquí perquè volia aclarir que el text és tret d'una informació de Goglee, però que jo he conegut aquests zangbetons a Benín, país d'Àfrica quan vaig anar-hi diverses vegades i hi vaig fer amics, Ells ens explicaven i ens van donar a conèixer aquestes històries i aquests personatges, que malgrat ser persones amb estudis i de religions diverses, les creien com a certes i formaven part del seu imaginari i creences,En contra de la colonització cultural i religiosa del "món civilitzat" és a dir...el blancs.

    Una experiència molt interessant i enriquidora.

    Vaig explicar el relat arrel del personatge "fantotxe" que sortia en el poema meu "papallones", quan vaig adonar-me'n que sense l'explicació no s'entenia.

    Gràcies per explicar la teva experiència.
    salutacions

  • Atlantis | 08-12-2019

    Et contesto aquí perquè volia aclarir que el text és tret d'una informació de Goglee, però que jo he conegut aquests zangbetons a Benín, país d'Àfrica quan vaig anar-hi diverses vegades i hi vaig fer amics, Ells ens explicaven i ens van donar a conèixer aquestes històries i aquests personatges, que malgrat ser persones amb estudis i de religions diverses, les creien com a certes i formaven part del seu imaginari i creences,En contra de la colonització cultural i religiosa del "món civilitzat" és a dir...el blancs.

    Una experiència molt interessant i enriquidora.

    Vaig explicar el relat arrel del personatge "fantotxe" que sortia en el poema meu "papallones", quan vaig adonar-me'n que sense l'explicació no s'entenia.

    Gràcies per explicar la teva experiència.
    salutacions

  • Atlantis | 08-12-2019

    La tàctica i l'estratègia no la conec, crec que és l'obertura del què busques i molta dosis de sort.

  • Atlantis | 08-12-2019

    Ja et vaig comentar un dia i et vaig dir que em semblava massa explícit com escrivies. En aquest relat m'haig de contradir. M'ha agradat molt tal com el descrius. Perquè és d'una manera clara però no repetitiva. m'ha semblat veure una pel.li que en diríem una mica "forta" però ben feta. Sí, descrius també la decepció del personatge, quan el que busca és una altre cosa. Potser un sexe semblant però amb una comunió més Espiritual?, amorosa? amb complicitat? amb tendresa?...Amb tendresa per mi, no ha de ser necessàriament més suau, pot ser també fort, passional,,,, no hi ha alguna cosa d'animal en el sexe? però falta aquesta comunicació, que a vegades, només a vegades, es troba.

    Jo tinc un poema que diu:

    No entenc el sexe sense amor
    perquè sempre he amat
    els braços i les cames,
    el sexe de l'amant.....

    Per què crec que hi pot haver sexe sense ser l'amor de la teva vida però amb estimació per l'altre, pel seu cos, per tot el que porta a dins i no coneixes, per la gratitud de fer-te gaudir...,,,... Ufff m'hi enrotllat una mica, però parlar del sexe no és fàcil i tampoc sé si s'ha entès el que vull dir.

    De totes maneres Canela, volia dir que la descripció que has fet en aquest relat literàriament m'ha agradat.

    Una abraçada

  • Atlantis | 08-12-2019

    La crítica de la pel:li d'en Ken Loach molt encertada. Ja els hi hauria anat bé aquells joves que es van equivocar de sala, veure-la.És una pel.li molt dura i per desgràcia molt real.Aquests treballs precaris son els que els hi esperen a la majoria de joves. falsos autònoms que estan controlats com qui més i amb una falta de seguretat que fa colpir.
    Aquest és el món del treball que s'està imposant. I nosaltres anant comprant per Amazón...i d'altres, pensant que és un avantatge però que darrera hi ha una explotació esfereïdora. la recomana. .

  • Atlantis | 02-12-2019

    M’ha agradat molt aquest cant a la lluna, personificant la seva tristesa. Com si des del cel mirés la terra: el safareig, les granotes....Explicant els seus desitjos de quietud i de negror. M’han agradat les imatges i el fet que transportis uns sentiments a la lluna. Les comparacions, les repeticions de Guaita, guaita..., dona d’aigua, dona d’aigua...que li donen molta musicalitat. També que poses en la lluna maneres de ser que son nostres: presumida, gelosa, trista...el desig d’estar sola.
    Un poema magnífic.

  • Atlantis | 30-11-2019

    Ho sento brins, hauria d'haver de posat una explicació al poema. Si llegeixes més avall a la resposta d'un comentari al sr Gacia ho entendràs millor. I també a un relat que he posat però encara no han tret a la llum que explica l'origen de fantotxe per a mi.
    Gràcies per comentar-me

  • Atlantis | 30-11-2019

    Aquest poema podria ser una oració (atea o laica, si vols). Clames al cel que t'ajudi en els teus mals. I és que les malalties necessiten remeis de cos i remeis d'ànima.

    Cuida't.
    Abraçada

  • Atlantis | 30-11-2019

    La manera d'expressar-te és molt clara, Malgrat si hi ha algunes paraules que no sé, es capten en el context. A vegades neix una espurna entre les persones, sexual però també d'atracció, que són imprevisibles..

    Salut

  • Atlantis | 30-11-2019

    Un poema que recorregueren el camí vas entrant cap a tu. Bonic el paissatge i les paraules qu s'endinsen dins teu.

  • Atlantis | 30-11-2019

    Pot ser no li vas dir cap mentida i la trempera li va esdevenir pensant amb ella. Un consol...: els homes tenen una manera pròpia d'estimar.

    Salut

  • Atlantis | 30-11-2019

    Relat enginyós i clar amb un doble sentit que s'aclarix al final. Si s'aprèn a parlar qualsevol idioma des del carrer pot passar això. Jo que he treballat de mestra durant molts anys, quan arribaven nens d'altres països a l'escola, els hi costava una mica parlar català, però de seguida aprenien: " "cojones" "hijo de puta" "chuches" (la llengua de l'entorn era castellana)

    He escrit un resum de qui són els fantotxes a l'Àfrica. Quan passi per la redacció i me'l publiquin crec que et pot interessar, perquè són costums i ritus molt diferents als nostres però que tenen el seu sentit.

  • Atlantis | 28-11-2019

    És d'origen Vudú. Una mica són com els nostres gegants però amb una connotació esperitual

  • Atlantis | 28-11-2019

    Hola sr García. Vaig escriure "fantotxe" referint-me amb uns mena d'esperits que van vestits amb unes gorres de palla i unes túniques, que ballen i s'apareixen en segons quins llocs d''Âfrica.
    Ells creuen que són esperits i que surten per donar bones noves i que no hi ha ningú a dins que els falli ballar. A Benín en diuen santbetó.

    Pel què dius, és l'únic que t'ha agradat del poema. El vaig escriure com un impuls,sense gaire pretensió, perquè també m'agrada escriure segons l'instant que se m'apareix el poema. És com una invocació a uns déus lluny dels meus, perquè em donin vida.

    L'explicació crec que no et farà canviar d'opinió, però. Gràcies per la teva sinceritat.

    Saludos

  • Atlantis | 24-11-2019

    Una paraula que no coneixia. teuladí?
    M'agrada, sobretot del poema "entre el meu escrit i la força
    de la naturalesa.", per què uneixes les paraules amb l'entorn físic. Es això?

    Salutacions

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: