Renovada mirada

Un relat de: Guspira

Et conec, en els llargs vespres d'estiu,
en el perfum capciós de terra mullada,
en la lluna blanca reflexada sobre el riu.

Cercant indrets, escorcollant paisatges,
aixecant les pedres, una a una, o tot o res,
descobrint matisos, congelant paraules.

Et conec, en la dolça mirada d'una vespa,
en els tendres ullals d'una serp,
en el suau tacte d'una eruga;

és la bogeria dels sentits
aguditzats, per la revelació salvatge
que hi ha un món,
més enllà de l'horitzó.

I el somriure del foll que s'amaga
rera la cascada del riu de records,
em diu que són caducs, obrint pas
a la il·lusió del bell néixer d'un nou jorn.

Vocals d'infant, A-E-I-O-U,
que, poc a poc, aprèn a escriure,
dibuixades al full blanc, una rera l'altre,
seguint la pauta ben marcada...

Vocals que es converteixen,
sota el bell encís d'una mirada,
en mirall de l'ànima llampant,
en dolç somni, en tendra espera
i en subtil impaciència.

I al metòdic salt del salmó riu amunt veig
l'ombra del camí que tu has obert,
i a las filigranes capritxoses del fum del tabac
l'atzarós encontre que t'ha descobert...

Comentaris

  • uoooooo.....;}(variació en funció del teclat)[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 05-08-2005

    jajaja, ja saps què en penso.....
    ;@
    felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: