poesia

MALLORCA.

La viu cabells rossos al vent, com un estel filant;
lliure, amb el sol reconeixent la pell, amb candidesa.
Cavalcant la bicicleta, la curta faldeta volava
mostrant el jove tapís del seu borrissol daurat.
El barri de Sa Gerreria xiulava a la bellesa,
les frontisses d'una finestra xerrotejaven
prop del carrer Socors i, en la foscor, gosava
la llum d'aquell mediterrani tan bell i tan brutal.
Era la vida mateixa que s'obria pas sobre pedals,
la divinitat de la luxúria i dels sins al·luvials;
l'amor de contemplar la primavera natural
d'aquelles cuixes, sublims, que el meu desig acaronava
amb el tacte entremaliat de sengles ulls sense pietat.