Salm cec

Em tallen
les pessigolles d'aquesta sensació.

Escoltant una cançó a ritme de jazz
palpita el meu cor
al ritme de la melancolia.
Com un ésser sense rumb
s’afanya
entre les notes.
S'amaga
en el pum-pum del tambor.
Rellisca
entre les cordes del contrabaix.
Es perd
entre les tecles del piano.
El contrast fred calor
del meu cor.

Les agulles del rellotge
dansaven en el temps a destemps
de la melodia que els meus dits
acariciaven amargament.
Afanyaven en el mar
del meu pensament en blanc,
perdent-se en un calaix
buit de forces
i ple d'art.

En el calaix desastre
amagat
en què més aprofundesc del meu ser,
cansat d'esgarrapar
cansat de lluitar
contra l'inconscient.

Traint
el meu cor.

Palpitant
el darrer ritme
d'aquesta amarga sensació.