Miquel, un home molt individual

Miquel era un individu singular que trobava la seva pau i felicitat en les coses simples de la vida. Anar al cinema sol li proporcionava un refugi de la societat bulliciosa i les seves exigències. Entre les files de seients buits, se submergia en un món d'històries i emocions sense la distracció de converses alienes o rialles estridents. Per això sempre anava a les primeres sessions de tarda.
Malgrat la seva joventut, Miquel tenia una maduresa innata que el feia preferir la seva pròpia companyia. Les relacions personals, amb totes les seves complicacions i compromisos, no el seduïen. La idea de casar-se o de buscar parella semblava tan estranya i allunyada com un somni en un altre món.
La seva vida senzilla i austera era com una oda a la serenitat. No anhelava els luxes ni les aparences que tantes persones persegueixen amb obsessió. La seva felicitat no es mesurava en possessions o reconeixement social, sinó en la seva capacitat per apreciar els petits detalls i viure en harmonia amb ell mateix.
El cinema era el seu santuari, i en aquell silenci compartit amb la pantalla, Miquel trobava el seu lloc al món. En aquell món fictici, trobava històries que ressonaven amb la seva pròpia visió de la vida: simple, autèntica i lliure de les expectatives dels altres.