A la piscina

Escriure veritats o mentides. Llegir veritats o mentides d’un altre. Ves a saber. Crec que no es pot negar que la manera com escriu diu molt de l’autor. Si no fos així, els escrits no tindrien ànima. Serien històries “planes”. Sí que n’hi ha d’aquests, però no són pas els que es queden a la prestatgeria de preferits de ningú.
Un bon relat. Enhorabona. Un plaer. Sort.

M'ha agradat el relat. M'ha fet pensar que per ser bon escriptor la única condició realment indispensable és la honestedat amb un mateix. Mentir o no als demés em sembla irrellevant a la par que inevitable i dir que escriure és enganyar és com agafar-ho tot pel broc gros, massa lapidari. Suposo que si ets honest pots crear la ficció més del.lirant que se t'acudeixi però sempre estaràs transmetent sensacions, sentiments, etc. que formen part de com veus el món i són tan reals com tot allò que t'envolta i pots tocar amb els dits.

Mira que sempre hauria dit que hi ha més veritat en la vida que en qualsevol novel·la, per allò de que la realitat sempre supera la ficció. Si ho planteges a l'inrevés, podria ser una excel·lent manera d'atreure l'atenció de l'interlocutor, en aquest cas del noi que escriu a la piscina? Vull dir, sorprendre'l amb una declaració que fa rumiar perquè et deixa perplex. El relat m'ha deixat una mica a mitges, em pensava que la conversa entre ells dos s'allargaria una mica, perquè el tema dóna de per si. En qualsevol cas, si m'allargo massa en aquest comentari és perquè el relat s'ho val, enhorabona!

L'art existeix per a alguna cosa!, sembla que dius.

Per explicar - l'escriptura - com és la vida, sense condicionats; o com hauria de ser aquesta vida.

Diuen que quan un escriu en certa manera és com despullar-se de la màscara humana i expressar-ho més o menys disfressat, segons els interessos de cadascú o l'objectiu que vulgui aconseguir. El que no sé si escriure mig despullat o en vestit de bany permet fer,-ho sense tapalls i amb molta més sinceritat. Aquest home Esprimatxat que escull culturistes per a narrar les seves històries fictícies en certa manera és com fer-se una dallonses mental.. Jo per exemple en la meva poesia homoèrotica no m'invento res de res....Tan sols em permeto la llibertat de canviar noms i ubicacions per tal de preservar la meva identitat. Ho faig perque en certa manera els meus poemes són un dietari fora de la piscina, perdó!, volia dir de l'armari. Per cert, mentre escric aquest comentari no em puc treure del cap: "A mi l'explotaven els pits dins d'un vestit".

A la piscina es conversa de tot, perquè és així. Cadascú té una idea que dir, en començar a parlar i més en la piscina.
Escrivint és com s'ensenya un a fer un microrelat com aquest.
És així, s'ha de llegir molt per a saber escriure.
La inspiració t'ha eixit de categoria.
Que tingues sort.

Cordialment.
Perla de vellut.

o veritats a mitges. Si més no, escriure sempre és un bon exercici, que resulta beneficiós, sigui amb èxit de publicacions o amb èxit més emotiu i personal. M'ha fet pensar molt el contingut d'aquest relat. L'he trobat molt bo.

Sort Atlantis.

Rosa.

Suposo que és una fantasia; xafarder com sóc, he buscat el guanyador del premi Sant Jordi l'any 1976 i va ser una dona, la Montserrat Roig.
Les elucubracions sobre la veritat o mentida a la literatura em costen d'empassar. Una altra cosa són les ciències, però a la literatura et pots inventar el que vulguis i no hi ha res que sigui vertader o fals.
Ara bé, suposo que et refereixes a la veritat en un altre nivell. En aquest sentit, trobo pertinent la frase "viure és mentir", la narradora contraposa la realitat de la vida quotidiana, bastant precària, amb la riquesa emotiva dels seus escrits; potser és en aquest sentit com s'ha d'entendre.
També em sembla trobar una certa ironia: l'escriptor famós tracta de coses que li són totalment alienes, protagonistes cepats i seductors, cosa que ell de cap manera és. Sembla que el famós sigui el mentider, que l'èxit ha de venir per explicar mentides. La narradora diu la veritat i té tots els escrits al disc dur.

Un relat ple de veritat, com molt bé expresses. Tens raó en dir que en els relats és on ens mostrem tal com som. M'ha agradat molt com descrius l'ambient de aquella piscina que m'ha recordat de quan jo anava a Piscines i Esports, a Sarrià i era jove i feble, però encara no ho sabia.
Molta sort en el concurs, companya!

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats