Ball Robat 1

Un relat de: Maria Campreciós
Ball robat
(Rosa Maria) S'acosta. Ve cap a mi amb aquell aire distret tan peculiar. És com si m'acabés de descobrir. Se'm planta al davant, em mira, em somriu i m'agafa per ballar. Quedo desconcertada, però el segueixo. Li hauria d'haver dit que no? Som en una festa i tothom balla amb tothom. És l'amor de la Neus, ho sé, però ha estat ell qui ha vingut a buscar-me, jo no he fet res per atreure'l. No puc evitar una sensació d'incomoditat que no acabo de concretar. És com si el mecanisme d’un rellotge s'hagués desajustat. Crec que està espantat i m'ha triat perquè necessita alguna cosa nova i diferent. Està sempre tan capficat. I no és que no hàgim parlat abans, però mai a soles, sempre en grup i del problemes complicats del nostre entorn, del país i del món. Amb ell sempre de veu cantant. És un xicot obscur, esmunyedís, estrany, un pèl fatxenda que a mi em cohibeix. A ell també el cohibeixen les dones. Se li nota. Jo el miro, ell em mira, somriem i ens deixem portar per la música que per casualitat és "El món" de Jimmy Fontana. Ballem. "Què, estàs a punt per anar a la mili?", li pregunto per trencar el gel. "Sí, ja veus, una putada com una altra. Mai no acabes d'estar preparat perquè et tractin com un número. Perquè, a la mili, ets això: un número i res més". "Vas amb algú que coneguis?". "Sí, bé, n'hi ha tres o quatre que sé qui són i crec que podrem fer un bon grup de reflexió. Com que estarem tots igual, serà una oportunitat per trobar-nos i parlar ". "Un grup de reflexió? De quina mena?". No sé per què li ho demano si sé de sobra de què serà. "Sí, d'estudi de moviments socials i de teoria política", em confirma. "Vols dir de marxisme?". "Més o menys. Marxisme, sociologia, organització..., coses així". "I no, de compromís cristià?", aventuro apuntant a un fil que fins ara ens ha unit i que es comença a trencar. "No crec. Vaja, no. Segur que no. Hem de superar les limitacions i mirar més enllà". "T'atrau el comunisme?" li pregunto. Ell fa un gest de contrarietat i diu: "Hi ha més opcions polítiques a part d'aquesta que propugnen alguns manipuladors. Més maneres d'explicar el món". “Mira — li dic— jo sé poc de política però hi ha un estat d'ànim que sura en l'ambient i que presagia canvis de mentalitat. Fa poc que algú em van passar per sota la porta de casa un exemplar clandestí de Treball que vaig fullejar amb desgana i vaig estripar immediatament perquè no me’l trobessin”. “Ah, sí? Vigila que això vol dir que et volen captar —va dir ell amb mitja rialleta—. ”No ho crec, jo també estic molt lluny d’aquesta manera de pensar”. I vam continuar el ball emportats per la màgia de la música.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: