Dies càlids a Oliva

Un relat de: Tocosí

Dies càlids a Oliva
Dunes de tendres tiges
Aigües blaves
D'anar tranquil i venir
Recorde la llum dels dies
La sorra penetrava a casa
A un pis antic del centre
A una escola alta i ampla
Venia a dormir amb mi
La sorra es quedava al bany
i a una habitació obscura
amb persianes abaixades
i un llit de matrimoni

Dies càlids a Oliva
encesos de rajos de sol
Sol a un pis antic del centre
Anava i venia tranquil pels carrers
Penetrava a casa i dormia
Les matinades eren blaves i llargues


Comentaris

  • Vesprades asolellades[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 23-03-2007 | Valoració: 10

    El teu poema a Oliva m'ha fet recordar les vesprades asolellades a les terres de València, i sobre tot al Saler i a Pinedo dos barris de la ciutat de València que tenen platja, aquells canyars i el sol groc de l'estiu per la vesprada. Un escenari ideal per jugar al joc de l'amor i més en la meva joventut.

  • EL MEU POBLE!!![Ofensiu]
    Rosa Malonda i Llorca | 02-01-2006 | Valoració: 9

    M'encanta que parles del meu poble!!!la poesia és preciosa....m'agrada també el ritme i la sonoritat que té

  • paisatge personificat[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 27-02-2005 | Valoració: 9

    La interiorització i personificació del paisatge que influeix en l'autor i en el lector dona sentit al poema.ç


    A veure si me'n comentes algun dels meus

  • bon poema, però l' últim vers , no es pot millorar?[Ofensiu]
    Isabel Muntaner | 14-06-2004 | Valoració: 8

    M' agrada el to del poema i les sensacions que intenta narrar. Potser em semblen molt velades- com si hi hagués alguna cosa en el fons que no es vulgués dir. És bonic i te sentit del ritme , però l'últim vers , no desdiu una mica ? No creus ?
    A banda d' això , és lluminós !

  • Molt suggerent[Ofensiu]
    Carme Cabús | 19-03-2004 | Valoració: 8

    Hola Tocosí. El teu poema m'ha deixar l'encís dels elements naturals de la Mediterrània, els protagonists essencials que marquen la vida i el pas del temps. L'element de la sorra, que entra a tot arreu, que envolta les solituds, m'encanta. Felicitats,
    Carme

  • Discret elogi del record[Ofensiu]
    Trakl | 19-01-2004 | Valoració: 8

    M'agrada força aquest poema, li trobo un nosequè d'Andrés Estellés que el fa agradable. El record lleugerament íntim (un "recorde" i un "amb mi"), basat en l'evocació entre paisatgística i mitificada, sempre és bona peça literària, i la selecció lèxica és prou ben feta (la barreja d'elements naturals i urbans).
    Li retrec, potser, una manca de to agredolç que penso que tot record implica, per la seva mateixa naturalesa de cosa passada i present alhora; a més, la manca de puntuació reforçaria aquesta sensació de mig allunyament, que penso que queda tot just insimuada i es podria haver explotat més.
    Paga la pena llegir-lo.

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Tocosí

4 Relats

22 Comentaris

17580 Lectures

Valoració de l'autor: 8.94

Biografia:
Viu a Barcelona i és jove. Té un llibre publicat i ha guanyat algun premi literari. Tocosí vol seguir fent literatura, però el dia a dia no el deixa. Les editorials no el veuen 'rentable'.