Foto de perfil de somRiure

somRiure

21 Relats, 9 Comentaris
9261 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Mirat des d'un punt de vista extern ella era una noia d'allò més normal.

Una noia que sabia el que volia, estava segura del que significava la vida per ella, que quan es llebava cada mati sabia que els seus peus farien un nou camí i que viuria coses que no es repetirien, que cada visió de l'exterior canviaria cada cop que intentès tornar-ho a veure, que creixeria constantment, que la seva ment no parava d'aprendre coses noves i que com totes les persones, hi havia dies que era la persona més feliç del mon, i altres, en canvi, es considerava incompetent, i fins i tot una persona inútil i desitjava arribar a casa i poder desfogar-se plorant i culpant-se de tot.
Era una noia que tot i tenir grans canvis d'estat d'ànim sempre sabia tenir un somriure iluminat a la seva cara (o almenys ho intentava) ja que considerava que era el més important en una persona.

Era una noia molt expressiva i tot i que li costès demostrar els seus sentiments i exterioritzar-los, era una noia d'allò més afectiva i sentia profudament totes les emocions que despertaven els estímuls més propers del seu voltant.

Escribia, escribia molt, i ho feia per aclarar les seves idees, per recordar tot allò que passava per la seva ment en qualsevol moment i trobava interesant, i sobretot escribia per mantenir de manera conscient, real i fins i tot pròxima les seves experiències i vivències que considerava més importants, tot allò que despertava quelcom en ella que la feia sentir diferent a la resta, i d'aquesta manera aconseguia recordar tot allò que creia més irrelevant.

Era una noia curiosa, que intentava busar el sentit més llògic de la vida i de tot allò del que estava envoltada.
Era una noia positiva, que, en resum, volia viure la vida, fer-ho evolucionant i observant constantment tots aquells detalls més interessants.

Una noia que durant el dia a dia intentava seguir caminant, contiuar el seu camí, saltant les roques que impedien fer-lo fàcil, i arrosegant els peus quan es trobava davant una gran pujada, però a la vegada mai parava a descansar, abançava lentament quan necessitava un temps per saber quin camí escollir, i fins i tot era capaç de còrrer quan estava segura dels passos que la guiaven.

Els seus ulls miraven amunt, sense parar d'observar el cel, però els seus peus sabien caminar trepitjant el terra amb molta força i fent petits salts, sense necessitat d'intentar volar sabent que mai ho aconseguiria. Tot i aixi mai imaginava quin seria el final del seu camí però desitjava arribar-hi i viure tot allò que s'hi trobaría.

Últims relats de somRiure

Últims comentaris de l'autor

  • somRiure | 09-03-2010

    Hola! Gràcies pel teu comentari, sàpigues que no ets la primera persona que em diu que justament aquest relat cadascú el pot fer propi i en realitat m'encanta que sigui així.
    Sàpigues també que el que m'has comentat és només el primer paràgraf de la meva història que de moment ja té 50 pagines... :)

    I gràcies per lo del nom. Sempre he dit que el somriure és algo molt important per a les persones i és que a més a més considero que en el fons cadascú de nosaltres som riure, per això m'agrada tant aquesta paraula, i el teu text!
    Sempre s'ha d'intentar pintar un bonic somriure sigui on sigui, quan sigui i amb qui sigui, l'únic requisit obligatori per aconseguir-ho és que sigui sincer!

    petons, aniré passant!

  • somRiure | 05-03-2010

    M'ha agradat moltisim!
    També sóc fan de la iliada i de la odissea, i de tot el q envolta el mon grec, els deus i la mitologia en general i he vist el titol i ja m'ha cridat l'atenció, però es que despres de llegir-lo i veure q era en diàleg (m'apasiona el teatre també) encara m'ha agradat més!

  • somRiure | 05-03-2010

    Hola! Soc nova aqui i el teu text és dels primers q he llegit i he de dir que m'ha agradat molt, però encara m'ha cridat més l'atenció l'escrit de la teva biografia! És genial, m'agrada molt com escrius!

    petons i seguiré llegint:)

  • somRiure | 05-03-2010

    Molt bo! M'agra el doble sentit q li dons! :)

  • somRiure | 05-03-2010 | Valoració: 9

    Quanta raó! Jo tb he viscut l'experiència de ser patge real i és magnific... en el meu cas, però ningú em va fer una pregunta com aquesta i no sé q hagués fet si m'he l'haguessin fet!

    Molt bon text!

  • somRiure | 05-03-2010 | Valoració: 10

    He de reconèixer que els textos q parlen de nens m'enamoren, però sq se m'ha posat la pell de gallina quan he acabat! :)

    M'encanta Gerard! I et diré més (és un secret eh!)... jo encara sóc una nena, i si vols jugar amb algú a la peste alta o algo per l'estil, sàpigues que pots comptar amb mi!

    Sempre he dit q tinc el sindrome de Peter Pan i n'estic orgullosa!
    Petonets!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: