"Hi havia tantes coses que ignoràvem però que ja sabíem"

carregat de sensibilitat, m'agrada molt. Sense dir res s'ho diuen tot. Llegia mentre la imatge anava transcorrent entre les linees.

Una abraçada

Capta l'essència del poema, m'agrada!

"i el poeta
continua trepitjant nous camins,
cercant el més enllà en cada vers,
modelant la forma,
reestructurant el dir
i materialitzant el fer"

quanta raó! molt cert el poema, i bell.

preciosa imatge!

Gran poema, sí senyor! M'agrada molt, de veritat. Jo espero trobar aviat aquesta persona per no sentir tanta por... quina sort, els que la tenen!

M'encanta el que escrius en la biografia, en especial: "Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?", m'hi sento reflexada.

M'alegra molt haver-te descobert.

Una abraçada

"La gent em parla,
però les seves veus ressonen lluny,
els miro les cares, gesticulen
i em somriuen,"


en aquí em veig jo més que mai. No tinc paraules, prefereixo dir-ho sincerament, no les tinc, tampoc les tinc per a mi, és molt dolorós, massa, massa, d'una mesura indefinida, inexplicable, no tinc paraules, només sé dir això...

Gràcies pel teu comentari, de veritat, m'enforteix una mica. sigues forta, i et dic el mateix, la teva neboda segur que et somriu des d'allà dalt, estimant-te més que mai. molta força i una abraçada sincera i càlida.

Davant la mort tant recent, només puc deixar anar llàgrimes d'impotència, preguntar-me perquè no obtinc respostes, em pesa massa el buit, sento un gran dolor - que mai podré arribar a expressar - que crec que mai se n'anirà. Em van tallant la pell mica en mica... tot m'escou.

El poema, magnífic, trist, dolorós, emotiu... no tinc paraules per una cosa que se'm queda tan gran.

...si us plau, tingués esperança...

Impressionant el que diuen pocs versos curts... espero que, només t'endinsis dins la boira un cop endinsat en la literatura... Tallant com el cristall

...a una imatge que tinc en la memòria i em va fer sentir de la mateixa manera que ho expressen els teus versos. Són tant aquests petits gestos... no ho canvio per res. Gràcies, un cop més

IMPRESSIONAT... no tinc paraules! M'està passant exactament el mateix, és algo que se'm queda tan gran, tan insuportable. Se'm menja la vida i jo ja no sé que fer, uns dies que no vull viure però alhora el necessito en ells com el que més... No imagino un futur sense res de tot el que has dit, és absolutament extraordinàri. M'ha encantat el que has publicat, de debó, m'agradaria fer-to arribar d'una manera més propera, és el que necessitava sentir. Almenys ens queda la literatura.

"Sento estar bojament enamorat de tu i no poder dir-t'ho per tantes i tantes raons…"


Gràcies per deixar-me llegir-te

L'últim vers és totalment expectacular!

Et responc amb un poema que no parla del mateix però si del temps... Irrepabile Tempus Fugit.

La teva sensibilitat la sento en cada mot!

Una abraçada, et segueixo llegint!

Impresionant són els teus versos. Espectaculars, quin do que tens! M'agradaria respondre't amb un parell de poemes, si em permets... Allò que ja s'albira. Salutacions, et vaig seguint, gràcies per compatir els teus mots.

Una abraçada molt forta!

Molt impactant, em sento identificada en les teves majúscules d'impotència... És tan dolorós, inexpressable, massa gran. És com tot l'aire.

He desat el poema de l'Edu abaix, en un comentari... Edu

Molta força, molts ànims. En la poesia, en la literatura, trobarem una mica de refugi a tant dolor.

És tan trist perdre algú estimat. Molt tendre, molt càlid. Jo també he perdut un ésser estimat, el seu poema referent: Edu (el que surt on hi hauria d'haver el poema és la introducció, el poema està insertat en un comentari; hi ha hagut un error tecnic...)

Molts ànims i una forta abraçada!