Ell no ho faria

Un relat de: XvI

Allà palplantat, al davant d'ells mentre el vehicle familiar llisca per la via principal nord, amb el gest desorientat, tot i que podria passar, ben bé, per expressió de dolor o tristesa; s'atura en sentir que s'aproximen, de segur que els ha detectat per les vibracions que produeixen en excés els vehicles d'aquell model, això diuen totes les publicacions especialitzades i d'això duu ell tres anys queixant-se sense que, per ara, es puguin permetre el luxe de canviar-lo per un de més silenciós o potent.
-Papa -la veu del seu fill de sis anys arriba tremolosa des del darrere-. On va?
El pare es gira. L'alarma no sona perquè el pilot automàtic està connectat i ell ho aprofita per mirar a través del vidre posterior la figura que va quedant enrere. Amb una carícia a la cama intenta subornar el seu fill confiant que li perdoni la resposta. Al seu costat, la Núria, no fa cap gest per recolzar-lo.
-És com el "robi", no?
El Jaume sent una fiblada a l'estómac quan sent el seu fill pronunciar el nom. No van ser gens originals en adquirir-lo, el noranta per cent dels robots domèstics de la dècada es devien dir "robi". Recorda amb claredat aquell dia. Era dissabte, feia un sol espaterrant, i tant bon punt el va veure, l'Albert va obrir els ulls com si fossin plats. -Li direm "robi"- va dir amb un d'aquells rampells totalitari que tenen les criatures de tres anys i va estar tres setmanes amb un somriure d'orella a orella. El tal "robi" va resultar l'accessori perfecte: la mascota, el germà, la rentadora, l'escaquista, fins i tot era capaç de reproduir música clàssica amb una qualitat superior a la del seu obsolet equip d'alta fidelitat.
-Era el "robi", no?
El Jaume es gira i fixa la vista al taulell d'instruments, cercant alguna excusa per deixar de pensar-hi. Fa tres anys els robots domèstics no eren com ara. La tecnologia sempre avança molt ràpida. Aquell model... Eren tots molt iguals, era quasi impossible distingir-los. El "robi"? Aquell pobre robot abandonat podia ser qualsevol. Què esperaven? Si l'empresa fabricant desapareix sense deixar rastre i ningú es fa càrrec del manteniment... Esperen que conservem a casa una màquina que es pot espatllar i fer mal a la família? Han donat alguna alternativa? I que no ens vinguin amb recollides selectives pagant xifres astronòmiques. A més, la culpa és de qui els programa; haver posat una directriu que els fes tornar a la fàbrica, o a una deixalleria... Si com a mínim el nou pis que els van assignar hagués estat un xic més gran, o haguessin tirat endavant allò de subvencionar el consum energètic de les unitats domèstiques. No, no hi havia alternativa.
El Jaume mira el monitor per comprovar que no els segueix. És ridícul i ho sap: encara que volgués no els podria seguir a aquesta velocitat, però per un moment quan se li acostaven i s'ha girat juraria que els havia reconegut.


Comentaris

  • HOla, ens l'envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-09-2008 | Valoració: 10

    Mha semblat una delicia !

    El text en forn at word xom annex a l'email, i si tens una foto del "teu" robot" , també com annex.

    Gràcies.

    Antonio Mora Vergés
    www.guimera.info
    tribuna@guimera.info


  • La Banyeta del badiu | 18-10-2005 | Valoració: 10

    Si avandonen als àvis, llensen els nadons, deixen als gossos a les autopiste.
    Com l'esser humà -deshumanitzat , no avandonarà a un pobre robot amb ànima ?.
    Tot aixó , ens dol, tot ens fa mal, tots els que tenim sentimens , tot aixó ...ens cou a l'ànima.
    Un petonet. Pilar

  • T'espero a www.guimera.info/avui/tribuna[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 15-07-2005 | Valoració: 10

    Hola Robi ;
    Spa greu oi ?, era tant perfecte !
    De fet, de tant i tant que ho era, feia quasi fàstic , eh !
    M'agrada aquesta tècnica d'interposar ELEMENTS NO HUMANS, en els relats critics, i sobretot m'agrada el resultat que - almenys en aquest relat - n'has tret.
    T'espero a www.guimera.info/avui/tribuna

    Que el bon Déu salvi a Catalunya, fins i tot dels catalans !!! [ almenys dels dolents, oi ?]

  • donablanca | 14-04-2005

    en robi ha estat abandonat ,a priori mal fet. Després hi ha una série de justificacions per fer-nos veure que no hi havia alternativa.
    la sensació final és que no cola. Es tenien que haver quedat amb el pobre robi.
    jo m'he possat de part d'ell.
    salutacions, vaig a llegir més relats teus.

Valoració mitja: 10

l´Autor

XvI

20 Relats

90 Comentaris

49409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.

Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).

Altres bons moments viscuts:

Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"

Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.

Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"

Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.

També em podeu llegir a www.relateria.com

El meu mail: axlroig a gmail.com