Sonata de primavera

És molt original i encertat.

Has fet una composició a quatre veus: el pentagrama, les notes, la lletra i el cel que la il·lumina.

Veritablement ben trobat, com tots els teus!

Una abraçada musical.

Gemma

He escollit aquest bonic poema amb imatge gràfica incorporada, ara que encara és primavera –una altra, però primavera en tot cas –i els elements que el componen encara ens poden inspirar si ens dediquem a contemplar el paisatge o a mirar per la finestra una estona com volen els coloms i les orenetes. I crida l'atenció la personificació que fas d'aquests elements: el pentagrama format per una dotzena de fils elèctrics, les notes musicals que hi posen els matolls en floració i l'ocell intel·ligent que tradueix aquesta música en el seu cant i amb el qual s'identifica l'autora: s'engresca, desperta i vola el seu cor, ja sigui per la musical coincidència o per l'esclat de tota estació primaveral, que com és sabut sempre tendeix a deixondir els poetes.

No cal dir que l'encant d'aquest poema es veu significativament multiplicat per l'acompanyament de la imatge que el va inspirar, que el complementa perfectament i ajuda molt a comprendre el seu significat sense necessitat de major aclariment en els propis versos. Es pot dir així que la fotografia en aquest cas clarament forma part del poema, com és el cas de la proposta que es fa per exemple en un dels reptes del fòrum, el RPV. No és cap mala idea això de sortir al carrer amb la càmera a "caçar poemes".

Felicitats doncs per aquesta inspiració primaveral: per cert, que ja toca fer un altre poema, que la primavera aviat s'acaba…!

Una abraçada i fins aviat,

comtearnau

he llegit aquesta deliciosa sonata No cal que et digui que m'ha encantat És d'una serena bellesa que enamora.
Respecte al comentari que has fet al meu, del teu darrer poema,crec que vaig utilitzar, desafortunadament, la paraula nua, perquè si parlaves d una cuirassa ja no té sentit el mot "nua".
Gràcies, Maite. Sempre aprenc alguna cosa de tu.
Molts petons.

te l’havia comentat, però ara que tornem a ser a la primavera hi torno. Encisador! I molt primaveral (la vostra primavera que aquí ara neva).
Petonets,
Shaudin

per la primavera que estrena!!!!
Bona barreja entre música i natura,
entre mots que el cor no atura...
Referència als ocells, pels seus cants
o vols ben bells...anhelant la llibertat.

Una abraçada "asincopada".

una cançó que deia "volando voy, volando vengo".... jaja
Canvis, està clar..... ja sigui primavera, estiu, tardor o hivern...
Saps?? m'he acostumat als canvis.... sempre dic el mateix d'ells.... "sempre són bons" SEMPRE!!!, encara que de vegades costi un Imperi pasar-los.
Una gran abraçada emocionada.
Desertrose

Tens tants comentaris que no sé que dir que no sigui repetit. Estic d'acord amb tots, com no podria ser d'altra manera vista la bellesa del conjunt. Sense voler establir comparacions, m'ha fet recordar el meu poema Seny i Rauxa, que ja em vas comentar. Totes dues volem volar ni que sigui escrivint, oi?

Gràcies pel teu fantàstic comentari sobre la meva ppaleta d' haikús. Perdona per no contestar abans,no l'havia vist.
M'ha encantat com l'has analitzat i he vingut corrents a gaudir de la teva Sonata de primavera. És mmeravellosa i és un honor per a mi que li trobis coincidències amb el meu modest recull d' Haikús.
Felicitats per lasensibilitat que tens tocant les tecles de les paraules i creant veritables peces d'art.
Una abraçada immensa al compàs de la poesia. Anna.

Moltíssimes gràcies pel teu comentari! Sí que és cert que fa temps que no publico... suposo que vaig atrafagada i no tinc temps ni per pensar... o potser he tornat a perdre "la Queca" durant un temps... En fi, però que tot va molt bé, la vida em somriu i jo li torno el somriure.
Gràcies per pensar en mi.

Una forta abraçada plena de tendresa i admiració.

Una imatge certament encertada en la que damunt d'un figurat pentagrama de cables contrasten unes flors; son les notes més naturals que poden marcar el compàs espatarrant de la sintonia poètica més revelant convertida en el cant melòdic que escenifica l'esclat de vida que representa la primavera.
Gracies pels teus comentaris i permetem que t'ofereixi la millor flor del verger literari.
Una abraçada,

J. Lluís

Ja ni te'n recordaves de mi, oi? xDDD

Doncs aquí estic, que he decidit tornar a agafar l'hàbit d'escriure -a veure si me'n surto- i anar publicant tant sovint com pugui...

Veig que les coses no canvien, i tu continues escrivint tant bé com sempre, el paral·lelisme amb la música m'ha encantat, que ho sàpigues. Siguis breu o escriguis molt tu sempre saps trobar els mots justos... :D

I res... que a veure si ens anem comentant més sovint per aquestes "terres"!

Una abraçada!

és lloable, elogiable, laudable, encomiable, plausible, ponderable, entranyable, impensable, envejable i tot allò que acaba en "able", de caire positiu i insuperable.

Toreraaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

Un encert, que fa sentir dins meu aquesta etapa de l'any que s'escola cap l'estiu que encetem.
Poema que fa comunió perfecta amb la fotografia.
Torno a llegir-lo per assaborir la sonata, desplegar ales i volar.

Una càlida abraçada

Perfectes les paraules i encertadíssima la fotografia. Una bella comunió que canta a l'encís de la primavera.

En aquest moment, ja s'ha allunyat, ha arribat l'estiu, però cal guardar-ne l'encís amb poemes com aquest, per recordar que la il.lusió sempre reneix.

Una abraçada,

Pilar

jo ,tot i que ja et coneixia alguns dels relats, encara no te n'havia comentat cap. I aquest darrer, sens dubte, no té res a envejar als anteriors. Bona poesia i bona la relació poema-fotografia. Brillant, com sempre.
una abraçada
ens llegim

entre els fils del pentagrama i les flors que si s'alliberessin de les tiges formarien les notes de la sonata.
Només un despertar de debò ens posa les ales per volar més enllà de la imaginació.
Delicat poema embolcallat amb música: quadre perfecte.

Una abraçada, Maite
Joanalvol

M'encanta, és molt bell.
Cendra

M'ha agradat el poema que deu estar vinculada a la foto.

És molt dolç.

El breu i bò, dues vegades bò.

Sussu.

Bon regal de comiat a la primavera, la sonata acompanyada d'una foto original.
Van ben aparellades, foto i poesia omplen el cor de cel i de ganes de viure.
Com sempre, molt oportuna!

He visitat el bloc de la teva amiga i he votat, no he trobat els cometaris que havia deixat i he fet de nous, bona recomanació la teva.

Un petó d'estiu!

impresionant.

Alimentes com ningú l'amor que et tenim.

Hola, de nou, Unaquimera! Jo també m'aturo (sense aturar-me) a observar els pentagrames del cel; artificiosos, sí, però metafòrics tal com els has descrit. Els que jo veig són parada obligada d'ocells de pas. Un cop més, t'envio una abraçada!

la imatge amb un poema exquisid, que fa vibrar la melodia que enceta la primavera, una estació en la que tota la natura desperta i ens fa saber que el seu lletarg ha arribat a la fi. També els humans la rebem amb un estat d'ànim diferent, gaudint-la i preparant-nos per l'arribada de l'estiu.
Una abraçada ben gran, Unaquimera!

Text i imatge donen un arrodoniment perfecte a la teva poesia.
Música i primavera; un tema tractat amb elegància; senzillesa amagada sota la complexitat.
Felicitats de nou!

Una abraçada!

Imatge i poema són complementaris i composen un misatge que vola, vola.
M'arriba!
m

M'agrada molt com aconsegueixes enllaçar text i imatge. Perquè no són un text i una imatge, sinó que formen una sola cosa -ambdós es necessiten-.
És un poema-imatge fet d'una manera molt original, però sense artificis: senzill i enginyós alhora. I és gràcil i fresc i m'encanta!!!
Una forta abraçada,
Shaudin

Magnífiques notes, de delicadesa i sensibilitat, en aquesta "Sonata de primavera", que fa vibrar els cors, que convida a la contemplació.
Senzilles paraules per no fer ombra a la poesia, brindant-nos una sonata que s'escolta dins nostre tot llegint el poema en silenci per no trencar-ne la màgia.
Una exaltació al bell cant del renaixement de la natura.
En el vers final, ens fas viure i empatitzar amb l'estat sublim que tu vius, tot integrant-te en aquest esclat de vida.

Preciós Maite, preciós!

Una abraçada suau i quieta, de complicitat.
Saber escoltar la natura és privilegi de pocs.

Núria

S'escalfa el cor com s'escalfa el blau del haiku.
L'escalfor és de la que no crema, deixa les ales intactes per volar.

Bones noves? No per ara, sempre són possibles, res no és impossible.

Per mi l'equilibrista en aquell relat vaig ser jo, en el sentit d'inventar els noms dels person atges i dels llocs. Crec que és bo informar-se del lloc, dels noms i de l'època quan s'intenta fer un relat de ficció social.

La teva poesia és un gran despertar, jo intento recordar, i no en recordo cap.


Sergi

El despertar de la natura fa despertar la vida després de l'hivern, llavors tots entrem en una fase eufòrica, x q la primavera és aquella estació que anuncia bones noves, portant promeses de sol, d'estiu, de descans.
M'has posat de bon humor, gràcies!
I preciosa la fotografia!

Oh! M'has fet sentir el fresc alè del mot més inabastable, llibertat!
Tant de bo puguin sentir-lo, tots aquells que els costa, aquesta primavera.
Una abraçada i gràcies pels teus escrits i per tot.

Com de bé es complementen la foto i el poema!

Fantàstic mirar-la i llegir els versos i sentir que el meu cor es contagia i té ganes de volar pel cel blau i càlid.

Sort pel que queda de primavera,
Txell

et felicito per aquest nou poema teu.. només quan vaig veure el títol i la fotografia sense llegir el poema ja vaig veure que era una genialitat
et felicito
fins aviat
joan

com has sabut captar amb aquesta fotografia i amb els teus mots com la natura interpreta aquesta nova sonata de primavera i com els nostres cors s'omplen d'alegria en escoltar-la. Fixat-hi bé les notes que capritxosament hi ha dibuixades al teu pentagrama:
la -la- fa -fa -la -do -do -do -mi -la -do -do -mi -do -mi -do........

M'han encantat i avui provaré de fer-les sonar!!

Gràcies pel teu comentari, el o la major/a és el nom que a les Pitiüses es dona als avis o a les persones de més edat d'una casa.


Felicitats per aquesta composició

Una abraçada musical

leonardo

És una sonata preciosa.
Un petó molt fort.

No sé italià... però aquestes paraules m'han inspirat per qualifica aquesta sonata dolça i tendre.
La meva segona neta (3 mesos) és diu Abril.
A més, aquesta sonata impulsa....
"el meu cor que desperta,
desplega ales i vola."
Felicitats !

M'encanta la foto i m'encanta el poema, breu, sobri i esclarit com la mateixa imatge, un suggeriment de pentagrama, de melodia a penes insinuada, que s'obre a missatges quasi amagats, atzarosos, com d'ocell que passa deixant a penes les notes d'alegria perquè el passavolant ocasional i -potser- distret, i se les emporti, dins un cap encaboriat que, imperceptiblement, esboirarà la joia senzilla de dues notes de color i de música.
Abans que passi aquesta primavera...

Una abraçada,
franz

També és una
Quimera.

Ho se d'ençà
que vaig aprendre,
que els ocells
milloren els seu cant
molt enllà
de la necessitat
biològica.

Serà aquesta, la raó primera
de Quimera, sonata i primavera?

Amb tan poques paraules, dius tantes coses… Postres imatges, expresses sensacions, ens portes de la mà al teu món poètic. Jo també voldria que el meu cor despertés, desplegués les ales i iniciés el vol.
Com sempre, un escrit que obres i tanques de forma rodona.

expresses molt bé les sensacions que desperta la primavera




(des del dia 7 de juin que no valoro els relats i demano que no s'em valorin els meus)

el primer cop m´ha agradat molt, el segon encara més, felicitats

Un cant ple d'imatges evocadores on els elements de la natura i els humans formen una harmonia perfecta. La primavera, que aviat ens deixarà, és el despertar, el brotar, el créixer i el renéixer. Un temps especial, que transmet alegria, color i que alimenta tots els sentits. Tu, Unaquimera, amb els teus exquisids versos m'has fet sentir envoltada d'olors capriciosos i de cants alegres.
M'ha resultat molt gratificant passejar-me per les notes del teu pentagrama visual. Un encant, sonen de meravella!
Et desitjo que la propera estació també t'aporti energies ben positives i ens les encomanis a través dels teus escrits impaclables.
Rep una abraçada ben acolorida, Maite.

Mercè

fantàstic només hi falta aquesta rosella que goso oferir te
Avant pit i amunt