No me'n sortiré

Un relat de: JoanaCarner

NO ME'N SORTIRÉ

El tren esbufegava a la sortida del túnel, amb el seu flocall de fum negre. Feia una estona que havien deixat enrere l'estació de Sant Vicenç. La Maria Rosa va mirar el rellotge d'esma. La mare tenia els ulls mig tancats però no dormia. Se la veia inquieta.
- No me'n sortiré, sospirà amb una veu llastimosa.
- És clar que sí que te'n sortiràs, mare. Ja vas sentir el que et varen dir els metges, intentà d'encoratjar-la, amanyagadora, la filla.
- Els metges! Els metges no saben res. A més, quan veuen una persona gran, ni se'n preocupen; tant els fa el que li passi; no s'hi interessen gens ni mica.
- No diguis coses!, replicà la Maria Rosa, amb veu tranquil·la.
- I tant! Mira el que va passar amb el teu pobre pare. Si s'ho haguessin pres amb més interès s'haurien adonat que la pèrdua progressiva de veu amagava un problema més gros.
- No vols dormir una mica? Encara falten unes quantes hores per arribar-hi, murmurejà la filla amb to persuasiu, mentre li arreglava, amb cura, el mocador de coll.
- He dormit prou aquesta nit..., malgrat no trobar-me bé. I mentre sacsejava el cap, repetí, amb una veu ara més enèrgica: No, no me'n sortiré.
- Que bonic el paisatge!, esclatà la Maria Rosa, en un esforç per distreure-la; el camp està tan verd!
- Tot i que no plou gens.
- Mira, mare, quin ramat de bens. Mira com pasturen, tan contents...
- Sí, ves, pobres, el que els espera..., dins de quatre dies a l'escorxador!
La Maria Rosa feu un sospir, i acaronà la galta de la mare amb dolcesa.

Comentaris

  • Molt bona descripció d'una realitat[Ofensiu]
    Romy Ros | 13-10-2009 | Valoració: 10

    que segurament a tots ens resulta familiar, car les persones grans són així...tendres alhora que grunyint tota l'estona. Una fabulosa escena que reflecteixen la por i l'angoixa de la senyora d'edat que va al metge: "Tot està bé quan acaba bé" Plató.

  • Clar de lluna | 28-01-2009

    ...m'has recorda't a la meva àvia, sempre grunyint, però alhora despertnat aquella tendresa que només la gent gran desperta. Diàleg real com la vida mateixa, amb un tema que per desgràcia tothom coneix, ben trobades les imatges,... un plaer.

    Una abraçada!

  • En marxa, amb el cor a la mà[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2009 | Valoració: 10

    Un tren en marxa... sempre endavant, com la vida mateixa!
    Un flocall de fum negre... el mateix color de les nostres esperances, quan ho veiem tot des del pessimisme, des del dolor, des de la por!

    Tot i que les persones que ens estimen intentin animar-nos des de prop, tot i que les seves veus ens arribin, no sempre fem nostra la seva creença, no sempre podem impregnar-nos de la seva confiança... Som així!
    Necessitem creure, però ho hem de fer des de dins: el teu relat ho deixa ben clar.

    Continuem les coincidències, ja ho veig, ja ho veus, i això m'alegra: t'ho dic de COR A COR.

    T'envio una abraçada gens casual i molt dolça,
    Unaquimera

  • M´has fet recordar[Ofensiu]
    brins | 07-12-2008 | Valoració: 10

    paraules dites a la meva mare. Per desgràcia, no se´n va sortir, però les paraules... encara són en el vent.

  • quina desil-lució.[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-08-2008 | Valoració: 10

    se'n sortirà doncs, sempre hi ha esperança.
    aquesta actitud de companyia, d'amistat, de donar coratge, de potenciar els valors positius de les paraules, dels sentiments, una abraçada una carícia, sempre al seu costat.

    Lèvingir

  • A vegades es veu tot negre...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-07-2008 | Valoració: 10

    ... i això fins i tot en el cas de persones que hagin estat molt actives. El cas és que el relat té un cert aire inquietant. Exposes molt bé l'atmosfera d'angoixa que assetja la pobra protagonista. Però és també un relat mereixedor de continuïtat. No tant per saber que li passarà a la pobra dona, sinó perquè el plantejament és molt interessant. Pots aportar moltes reflexions sobre un fet que no té res a veure amb ésser o no hipocondríaca. Hi ha el reflex d'una generació sencera quan diu: "A més, quan veuen una persona gran, ni se'n preocupen; tant els fa el que li passi; no s'hi interessen gens ni mica". Aquest incís dóna per un bon debat!!!

    Gràcies per tots els teus comentaris i per relats que emmirallen realitats tristes i ben quotidianes!

    Una abraçada!

    V.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

30074 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)