L'esperit del mirall

Un relat de: JoanaCarner

El so del despertador talla el somni que em té en suspens. És el tercer dia que es repeteix la mateixa història: parlo d'El retrat de Dorian Gray amb algú que no arribo a veure, mentre contemplo el rostre de la pintura. Des que la vaig llegir als deu o onze anys i fins que en vaig fer ben bé els tretze, aquesta narració d'Oscar Wilde sovint va estar present en anar-me'n a dormir, en haver de pujar a les golfes al vespre... Em demano per què tinc ara aquest somni recurrent, i em ve al cap el coi de conte que el professor de narrativa ens ha posat com a "deures" per a aquestes festes; per tocar-nos els daixonses, va dir amb el to planer i divertit que ens regala. Es tracta de fer un relat breu -punyeta de relats breus!- on el protagonista, o la protagonista, quan després de llevar-se es miri al mirall, hi vegi reflectida una cara que no és la seva. És un tema que no m'inspira gens; de fet, darrerament no m'inspira res. Només m'interesso pels contes que tinc escrits. Si al començament n'estava satisfeta, cada vegada m'assetgen més dubtes. Em cal trobar algú que els llegeixi i que me'ls comenti, amb sinceritat però amb misericòrdia.
Torno a pensar en El retrat de Dorian Gray, i en com la cara es fa més lletja cada vegada que, després d'una nova vilesa, el protagonista es mira la pintura. Podria ser un punt d'inspiració. Em dirigeixo al bany. M'he llevat d'hora i tinc força temps per endavant. Els nens són a casa de l'àvia. Fa setmanes que no em regalo un bany amb olis relaxants; avui en gaudiré d'un amb aroma de vainilla. M'enfonso en una sensació plaent, però... al cap em bullen els meus contes i un neguit d'escriptora desorientada.
L'aigua s'ha refredat. Deixo la banyera i m'introdueixo en el barnús flonjo i tebi. El vapor ha entelat tot el bany. Quina mandra, no vull obrir la finestra: fa fred a fora. Lentament, amb la mà començo a dibuixar un cercle en el mirall. És aquí on, en el conte breu que haig d'escriure, he de trobar la cara estranya i potser sentir un esglai. En uns segons el baf ha tornat a acomodar-se en la lluna, tot i que ara deixa entreveure una imatge. No acostumo a mirar-m'hi fins que no estic ja vestida, i només per fer-me una pentinada i posar-me un no res d'eyeliner. Des que em vaig separar de l'imbècil del Pere, sempre sóc jo qui haig de sortir esperitada per dur els fills a la guarderia. Però avui em guanya el desig de veure el meu rostre, i sense esperar que el tel del mirall desaparegui. ¿Em vull convèncer que sóc jo la que s'hi amaga? No, no és això, i tant que no. Quina bestiesa!, em dic. Però faig un nou intent de desenterrar la imatge que s'hi fa fonedissa. Agafo la tovallola i, amb cura, frego la lluna amb cercles cada vegada més grans. M'hi acosto alhora que un rostre avança cap a mi. No és el meu! Quedo esfereïda, tremolosa. Però en un no res em refaig. Oh, Déu meu! Així que és ell, amb el seu somriure trapella: el professor de narrativa. En uns segons ho veig tot clar i tinc l'estratègia decidida. Volo fins al despatx. Torno amb els meus contes, i sí, encara és al mirall. Ara que el tinc no puc deixar escapar l'ocasió, somric picardiosa. Tanco la porta amb el pestell i començo a llegir. Quina alegria! Ara, algú els escoltarà tots.

Comentaris

  • Ficció i realisme, a banda i banda[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2009 | Valoració: 10

    Quin bon partit has tret del clàssic i de la variació que has creat a partir d'ell!
    Crec que el referent literari inicial ja ens situa en un entorn molt especial, per tot allò que la història comporta...
    Després, les referències al procés creador excita l'empatia de qui et llegeix...
    i per acabar, la sorpresa final és la guinda del pastís, que fa somriure i llepar-se els bigotis de plaer! ( ei, jo no tinc bigoti, eh? ho dic en un sentit absolutament figurat, que quedi clar! ;-)) )
    Entre unes i altres coses, aconsegueixes una barreja de biografia i fantasia, realisme i màgia, versemblança i ficció, absolutament compatible... i molt grata: bona feina la teva, autora!

    Això si, que consti que a més del paio del mirall, tens en mi una lectora ben atenta dels teus relats: ja ho saps!

    Encara somrient, t'envio una abraçada amb reflexes de sol,
    Unaquimera

  • Una novel.la clàssica[Ofensiu]
    brins | 07-05-2009 | Valoració: 10

    t´ha servit per escriure aquest bon relat.

    Estic segura que, de poder ser real, el teu professor de literatura hauria quedat molt satisfet d´escoltar els contes. Tens imaginació i saps reflectir-la en paraules.

    Una abraçada

    Pilar

  • L'esperit d'RC[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat excel·lent i ocurrent.

    El seu argument es va entrellaçant fins al sorprenent final.

    Has fet servir d'inspiració un relat clàssic per crear una recreació literària molt original.

    M'agrada l'estil narratiu que tens: és lleuger i simpàtic.

    Felicitats pel relat!

    Núria

    PS: Cal que tinguis en compte que, a RC, comptes amb molts lectors dels teus contes. No cal que els busquis al mirall.

  • La riquesa del mirall[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-04-2009 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu Relatl. Treballo en els meus Cursos d'Autoestima amb el mirall. El mirall....jo....ofereix molta riquesa. Gràcies, Joana.

  • M'ha agradaat molt el teu relat i el final...[Ofensiu]
    Romy Ros | 11-04-2009

    jugant amb el retrat de Dorian Grey al final et retrobes amb el professor de narrativa, el que no ens expliques es si l'expresió del professor era interna o externa. Molt bon relat, seguiré llegin-te!

  • Ei, Joana, molt bo el relat[Ofensiu]

    M'ha agradat molt aquesta narració fantàstica escrita amb humor i amb un discurs col.loquial i amè. I en arribar al final he fet una riallada -un final molt inesperat que és fantasiós i, alhora, creïble. Et felicito!
    Si no et fa res, canviaré de tema, altrament mai no et respondré la pregunta que em vas fer sobre el Quebec. Com tu esmentes, efectivament, hi ha més d'una causa del perquè no guanya el "sí" per l'independència. Tot i això, si fa no fa, la raó és que el Canadà no és "dolent". Així ho pensa la majoria de la població immigrant d'aquest país. Molts immigrants han vingut al Canadà fugint de la misèria, de dictadures, de guerres, d'opressió i malviure en general. Al Canadà se senten segurs, lliures i són molt ben tractats; estan agraïts al país. Quan es convoca un referèndum per a l'independència del Quebec, un gran nombre de canadencs "nous" del Quebec no ho veu gens clar -independitzar-se del Canadà? Per què?- i voten "no". Espero haver-t'ho aclarit una miqueta.
    Shaudin

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

28622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)