ENGANYATALL

pas a pas a poc a poc, vas donant la informació, mentre el lector barrina, ens demostres una vegada més, que cada mot sorprèn, amb un final inesperat, que ens fa somriure.
avant

m'agrada més com ho expliques que el que expliques. I sí, jo també he trobat, tal com diu algun dels teus comentaristes, que aquesta manera d'actuar dels teus protagonistes s'assembla amb algunes actuacions de personatges bíblics

i molt original la idea del relat...
una abraçadota
joan

Està molt aconseguit l'efecte intriga, que a mida que vas llegint, et vas fent la idea i comences a lligar caps; fins al final que ja encaixa tot.
M'ha agradat molt la redacció, amb molt nivell.
Llegint relats així, m'adono que encara em queda molt camiiiiiií! :-).
Salutacions!.

seguint el model bíblic de Jacob, però en aquest cas per estafar la seguretat social. Has tingut una idea divertida. No entro valoracions ètiques que fan de mal argumentar, però podria ser un recurs, una mica arriscat, pels actors i les actiurs que pateixen la crisi del teatre!

Un exercici molt ben reeixit. Felicitats. (Ja l'he recomanat als companys del taller d'escriptura)

Molt bon relat. A poc a poc vas portant el lector d'un supòsit a un altre. Una dona? Un transvestit que no vol que la mare ho sàpiga? Una engany organitzat amb la mare que no pot sortir de casa? I, finalment, una estafa organitzada i amb autojustificació. Dosifiques la informació a petits glops, i amb l'enginy i la curada escriptura de sempre.

Molt bon relat. A poc a poc vas portant el lector d'un supòsit a un altre. Una dona? Un transvestit que no vol que la mare ho sàpiga? Una engany organitzat amb la mare que no pot surtir de casa? I, finalment, una estafa organitzada i amb autojustificació. Dosifiques la informació a petits glops, i amb l'enginy i la curada escriptura de sempre.

El relat és àgil, sense un mot de més, com sempre, molt original i sorprenent. Els personatges esdevenen simpàtics, ens fan sentir una mica còmplices, un cert somriure maliciós se'm dibuixa als llavis. Pobra gent enganyadora que li cal agusar la picardia per tal de sobreviure! Enganyar per a subsistir no ha de ser condemnable.
De sobte un dubte, i si els personatges tinguessin una pensió encara que fos mínima? No és probable en la seva situació? Aleshores el somriure s'estronca, penso que hi ha molta gent en les mateixes condicions i es conformen, amb raó o sense. Han emprat l'astúcia abusivament. Potser amb una pensió de més a més, amb la de l'oncle o la de la tieta, n'hagueren tingut prou.
Davant l'instint de supervivència restarien justificats. Però si fos el cas que muntessin tot aquest espectacle per treure'n més diners? Seguirien sent astuts, sí, però mancats d'ètica. Si han abusat i no es tracta de sobreviure, ja no és picardia, són uns aprofitats, uns egoistes. En no ser per necessitat passaria a ser una estafa encoberta.

Com sempre m'agrada el que dius i com ho dius.
Una abraçada, amiga meva,
Joanalvol

Si l'art és precisament exposar o explicar qüestions complicades de forma senzilla, aquest teu relat n'és un vivíssim exemple.

La millor part (per a mi) és quan després de saber de les "mitges", la "perruca", els sostenidors i les mil falòrnies que apunten de seguida i sense dubtar-hi cap a una fèmina, el primer diàleg és dirigit precisament al gènere contrari. Això és una puntada de peu directa a tot el que pressuposa el lector i, a partir d'aleshores, evidentment, el mateix ganxo que no et permet canviar de pàgina fins saber el final que l'autora ha donat per bo. Ja no pares (lector) fins saber la resolució. Ja no penses, no pressuposes, deixes que t'ho expliquin perquè el relat és viu, actual i mesclat amb un humor que de tant fi o surreal el puny que l'ha creat es veu molt al marge. A molts els hi agrada no veure traç d'autor en l'escrit.

Fenomenal, com acostuma a passar quan llegeixo qualsevol cosa teva. Curt i directe i segur i gèlid i càlid però alhora, molt hàbil. Es nota per quines mans ha passat.

Salut, i altra vegada, mercès pel darrer comentari.

jaja molt bona! m'ha agradat molt i m'encanta aquest punt "d'intriga" o com li vulguis dir que sempre hi poses... en que fins al finl no saps del cert la veritable veritat de la història!
és molt bo... i perquè després diguin que en els difunts se'ls oblida ee.. primer amb el caciquisme i ara amb les pagues de viduitat... déu ni dor... jaja


ah!! moltes gràcies pel comentari. m'afalaga molt que persones com tu, amb una llista de relats impressionants opini tant bé del meu escrit, realment temes com aquest m'encenen molt i a l'hora d'escriure sobre alguna cosa m'és més fàcil.
Et seguiré llegint i escrivint. moltes gràcies una vegada més =)

i tot i que sembla una noticia de la plana de successos has sapigut trobar-li el punt divertit i transmetre'l.

Deu ni do quins dos personatges!. Gaire honrats no son, però la filosofia de carrer els pot convertir en herois.

Molt ben trobat.

Sóc el tiet Josep, al cel estic. He llegit això i se m'ha pujat la sang més amunt de la corona. Des d'aquí dalt, reclamo la meva pensió! Vull comprar-me una túnica nova reversible que aquesta que porto és de segona mà, d'un que va promocionar a arcàngel (per enxufe, clar). I unes ales fosforescents com les de la meva germana Matilde.
Antiquades ulleres d'augment? Ves quins collons!! Això sí que és una enganyifa! Haver-me-les canviat quan us ho vaig demanar, garrepes! Mira que si baixo us baliré a tots a bastonades, cantamanyanes.
Records i petons a la Quim, que m'estarà escoltant i ella, que és una bella persona, no en té cap culpa la noia. És més, a la que pugi aquí dalt, després de passar pel purgatori (ejem, ejem) li tinc reservat un lloc als núvols amb una fantàstica panoràmica del Camp de Tarragona,
Au, que us bombin a tots.
Vull la meva pensió !!!

"El geni és un 1% d'inspiració i un 99% de treball"; amb tu l'estadística es trastoca perque tens inspiració, enginy i moltes altres coses...M'ha agradat molt el teu relat amb un final tan sorprenent! Gràcies per regalar-nos els teus relats tans plens de geni i de bon gust..."La naturaleza dona el geni; la societat l'esperit; i els estudis , el gust." Ambroise Bonald.

Hola, Maite. M'alegre molt de retrobar-te per ací rere un parèntesi de silenci. Sincerament no sé si puc afegir alguna cosa més del relat perquè, en arribar l'últim, poc més puc afegir.
Bé, el text teu, com sempre, m'ha agradat. I t'explique per què. Sembla moltes vegades l'argument d'una pel·lícula de trama complicada en què no s'entén molt bé que esdevé i tot és com un reguitzell de peces perdudes d'un trenca-closques boirós que acaben encaixant només en l'última frase.
Tot aquesta estructura demostra una volta més un enginy nascut d'una ment com la teua.
Besadetes.
Llorenç

Fantàstic relat!! Creatiu, àgil, proper, original, amb un final sorprenent... i molt ben escrit. El principi del relat ens fa imaginar mil i una història que puguin portar al protagonista a anar vestit d'aquella manera... i al final res del que m'imaginava... M'agraden els relats o microrelats amb aquests finals que capgiren tot el que havies pressuposat quan el llegies...
Gràcies pel teu comentari a un dels meus relats. Sempre s'agraeix l'opinió d'algú que escriu tan bé!
Una abraçada!

Un relat que m'ha portat enganyat fins quasi al final, un tema interessant tractat amb subtilesa i com és habitual molt ben escrit i portat. Com sempre un plaer llegir-te.
Rep la primera abraçada de tardor

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Ara feia molt de temps que no entrava a relats i, com ja acostumo, miro si tens alguna cosa nova. I... oh, sorpresa!
Be, què dir-te si ja arribo, com sempre, tard i tots el companys m'han avançat!
Tan sols donar-te les gràcies perquè m'has fet arrencar un franc somriure de satisfacció per tan subtil relat. Gràcies per donar-nos el plaer de llegir-te. És molt bo, com pràcticament tot el què escrius.
Una càlida abraçada, Una.
Raimon

Com toca, com ha de ser un relat amb urpa: frase colpidora al final que capgira tota la situació que el lector/a s'havia plantejat... amb el plus que et fa pensar en temes socials d'actualitat... senzillament genial, altra vegada. D'on traus les idees??

Ti voglio bene,

Amira

Ens has deixat en suspens fins al final de tot!!! Un relat divertit amb un protagonista de qui en Mortadelo deu tenir més aviat enveja, però no crec pas que colaria, amb els temps que corren... Ben cert que s'han donat casos curiosos, és clar, i les caixes d'estalvi o bancs s'interessen per anar veient de tant en tant els clients i les clientes de més edat... Bàsicament per saber si estan vius... Res, que és un relat original i amb un suspens que mantens perfectament fins al final!!!

Una abraçada, Unaquimera!!!

v

Molt sorprenent i original! M'encanta el final, que desvetlla de què va la trama.

Una abraçada!

IRÒNICA,OCURRENT,I UN BON HUMOR,en recorde un xic a Pere Calders. una salutacio.

una coseta... ara ja està tot.
Ho sé, ho sé, prò mira!
Ara a continuar escrivint... forçes es troben!

Com una obra de teatre, el relat és dinamic, intrigant i divertit ... amb un punt de tristor per què deixa veure una realitat social on cada individu s'ha d'espavilar com pot per sobreviure, encara que sigui caminant fora de la llei si és necessari.

Bona retornada a...

Està ben imaginat, amb un final sorprenent! semblava que el personatge masculí era un transformista...
Una pinzellada treballadora, A.

M'ha agradat el relat o microrelat on els protagonistes parlen en directe, amb diàlegs vius, directes i reveladors, bons i ben escrits.

Endavant, amb les paraules per endavant!

Bona trama i ben escrit!

rellamps!

Els teus escrits mai son el que semblen,un final molt bo.
Cendra

En arribar al final, que en cap moment he pogut imaginar l´història, he visualitzat en el meu cap un museu de relíquies. Caram al que es pot arribar a fer en moments de necessitat, real o per pura ambició.
Enganyatall, al que ens portes tu amb la teva imaginació.

M´he envolcallat de la teva abraçada, la que has deixat per aquí. Jo t´envio un petó ben gran i refrescant per aquest càlid estiu.

Aquest és un relat molt enginyós que sorprén la lectora des del principi fins ben bé el final -l'obliga a canviar, vegada rere vegada, la idea d'allò que pensa que ha copsat. Es parla de textos que necessiten un lector actiu, doncs amb aquest en tenim un bon exemple.
Un aspecte que m'ha cridat l'atenció és que mai no se'ns descriu el personatge. Es a dir, que mai no sabem com és ben bé el personatge que es transforma en tants d'altres. Ha quedat practicament diluït en aquells que no són ell. I crec que això és un gran encert per comunicar-nos el tema tractat. Tot i ser un narrador en primera persona, no el coneixem -no sabem com és fisicament, ni quans anys té, ni qui és quan no és la tieta o el tiet o el fill sol.licit ben vestit, fet que tampoc no ens descriu la seva veritable personalitat; ni sabem tampoc què en pensa de tot plegat. La veu narrativa i els diàlegs ben escollits no ens diuen com és el personatge, tanmateix, ens diuen molt de la situació.
Amb un relat humorístic, concentrat en una anècdota explicada amb una narració breu i uns diàlegs gairebé lacònics, Unaquimera ha aconseguit comunicar-nos una situació colpidora.
Shaudin

la picaresca de sempre, i amb ella escrits com aquest. La imaginació al poder, que d'una manera o altra ens en sortirem. Boníssima la idea. Àgil i refrescant. T'agraeixo el somriure que m'ha deixat.

El comentari anterior a aquest no havia de ser aquí... De fet, hi és a sota del relat "Assumptes pendents", de nuriagau, al qual fa referència i que recomano, per cert, als lectors que passin per aquí. Misteri o error, no ho sé ben bé què ni de qui...

Aqprofito per oferir una abraçada refrescant a qui passi per aquí, sense por a equivocar-me aquest cop,
Uq

Quina sorpresa al final!

Coneixent el tema del repte, ja imaginava que per algun lloc havia de sortir la trampa, la falsedat o la mentida... però no suposava que precisament l'enganyador mentider estava parlant amb una de les poques persones que podia descobrir-ho a l'acte, jejeje!

Molt ben plantejat i portat, Núria!

Una abraçada de felicitació,
Unaquimera

Un realt digne de la teva ment, fill del bressol de la teva sana ironia. No esperava menys de tu. No és gens normal que la diferència que hi ha entre el sou de qualsevol regidor d'un poble petit i les pensions sigui la que és. Igual que el sou d'un eurodiputat... 14.000 euros al mes, no sé pas que deu fer allà... En fi, que mentre la política sigui un negoci hi haurà mediocres al poder, malgrat sigui per votació popular...

Rep una abraçada sense Enganyatall...
onatge

supera la ficció, i crec que en el temps que vivim ho podem comprobar cada dia....
M'has enganyat per dues vegades: Primer em pensava que és tractava d'un travestí amb una doble vida i després amb l'aparició final d'un nou personatge: el tiet,.... màgnificament portada aquesta història, com sempre

Una abraçada estiuenca

leonardo

En una primera lectura m'he sentit com transportat en aquest diàleg.
Vull fer més lectures i facilitar una bona digestió.
De totes maneres, m'agradat.

Un relat que ens demostra, una vegada més, que la teva creativitat no té límits. Com tampoc en té la dels teus personatges que han sabut trobar una original forma de subsistència.

Enhorabona per aquest relat!

Núria

Un enganyatall molt ben portat. M'esperava una sortida ben diferent; mentre llegia, pensava , a veure quina se' n'haurà empescat la Unaquimera aquest cop. Però m'he trobat amb la crua realitat, el que sents a dir que passa a diari, no esta bé aquest sistema, però per desgracia moltes vegades no tenen alternativa; encara que d'altres ho fan per gaudir la pujada d'adrenalina. Un relat molt descriptiu, com sempre, no costa gaire posar-se a la pell del protagonista.

Una forta abraçada i bon estiu

algunes coses semblants en algun diari, en el teu relat la parella de personatges les porten a un extrem... que fa replantejar-se el problema: son dlinquents? o gent impulsada per la necessitat urgent?
Dificil resposta... i bon relat!

Llepadetes de gelat, guapa!

...que aquest conte esta molt bé. Tot i que es estrany que una persona s'arrivi a assemblar tan a una altra com perque no la reconeguin, no? Pero es original i molt ben escrit! Una bona idea.

Fins aviat!

Bruna.

ens vas descrivint les sensacions i les accions del teu personatge principal. Ens comença a sobtar el relat, en llegir la paraula "perruca", i ja comencem a saber que ens tens alguna sorpresa preparada. La descobrim, a poc a poc, quan llegim que la mare tem que descobreixin el fill, i finalment, ens presentes un final inesperat, dur i intolerable, però alhora molt humà.

No som nosaltres, els lectors, qui podem culpabilitzar accions com aquestes, caldria que sabéssim, abans, el passat dels impostors.

Com sempre, un bon relat!

Pilar

Es tracta d'un relat que hom reconeix "quimèric" a ulls clucs. Hi ha, en efecte, aquesta característica tècnica d'enquadrament -molt visual, sí- de la narració que fa que sigui la perspectiva, i no les paraules, la que conduexi l'engany. Aquí, el que s'oculta en la narració és el mateix que s'oculta als coprotagonistes invisibles del relat.
No revelaré quins són, no sigui que algú llegeixi el comentari abans que el relat. Seria una llàstima aixafar el final a algun lector, per molt que podria gaudir igualment de la intensitat descriptiva que fa que, també marca de fàbrica, amb unes poques pinzellades es dibuixin -i aquí es maquillin i desmaquillin també- veritables personatges amb tota una història humana, dura i madura, al darrera.
Una abraçada estival i refrescant!
franz

Avui, tanta gent sobreviu amb picaresques semblants, la capacitat d' engany es infinita.

Però tard o d' hora sortirà la veritat a la llum, es descobrirà el pastís... i a tornar el que es pugui, si es pot.

Avui dia les pensions i els pisos dels avis
son un tresor cobdiciat, es diner segur.

Caldrà esperar la segona part potser.
Avet

cal aguditzat l'enginy. Al principi pensava que seria un travesti i , com sempre, m'has sorprès.
Saps ben bé el que penso de tu com a escriptora, com a persona encara no he tingut el plaer de descobrir-te, malgrat la empatia que ens uneixi.T'ho dic perquè vaig pendre la decisió (i moltes vegades m'arrepenteixo) de no valorar.
Una abraçada i bon estiu!
Nonna_Carme

Aquest relat curt, curtíssim, el veig com un esquetx, àgil, amè, amb aquell punt de "picaresca" de les pel·lícules dels anys 50/60 [del segle passat]
- Joan -

Així qualificaria el teu relat que embolcallat d'una certa comicitat acaba mostrant la realitat dura i crua.
Quines coses s'han d'arribar a fer per a sobreviure, oi?
El que ens ofereixes no és cap enganyifa: sabem del cert que llegirem una història o un poema de qualitat.
Et desitjo que passis un bon estiu acompanyant-lo d'una abraçada ben sincera, Unaquimera.

Mercè

No hi ha cap necessitat que et torni a dir que m'agrada com escrius i que ho fas molt bé (tu ja ho saps).
Avui he disfrutat força amb la fina ironia del teu relat. He aplaudit l'enginy i la determinació dels protagonistes que endevino foragitats per la vida als costats del riu del "benestar", sense tenir la sort de pertànyer a cap"espècie protegida" (i no parlo precisament de aus).

Jordi de Gènia

que, malauradament, és fruit, no pas de la malícia de les persones, sinó de la necessitat de sobreviure quan ja s'han acabat tots els altres medis per a fer-ho. Per això és encara més lamentable que el fet de planejar un engany per a lucrar-se simplement.
Jo, que matino molt per anar a caminar, estic cansada de veure iaios ben vestits rebuscant, per les papereres, les restes de menjar del Mac Donald's.
Aquest és el meu comentari en quan al tema. En quan a la imaginació, realització i perfecció de la forma de presentar-lo, no puc més que treure'm el barret davant d'una escriptora de la que en sentirem parlar. Al tiempo, muchachos!
Molts petons, Unaquimera, és sempre un plaer
entrar en el teu món literari.

Bons transformistes els teus protagonistes !

Un relat ple de dinamisme amb una mica d'intriga que aviat és desvetlla. És divertit però deixa un rerafons que fa imaginar fins on pot arribar la persona quan hi ha necessitat .
Potser en la realitat no ha passat d'aquesta manera tant teatral, però si que hi ha algun cas de gent que ha continuat cobrant la pensió dels seus difunt , ara que ja els enganxen , ja.

Un relat fresc , molt adequat per passa una bona estona d'una tarda d'estiu.

Bones Vacances !

Petons,
Núria