Llavors que es deixondeix la memòria del cos

Un relat de: JoanaCarner

Ja fa gairebé un any, però cada vegada que passo per davant afluixo el pas. I me'l miro, aquell bar. I torno a viure aquella sensació.
Tot fent temps, vam entrar al primer cafè que trobàrem. Vam seure a una de les tauletes que hi havia a fora perquè feia xafogor i a fora passava una mica d'airet. Eren cinc o sis taules plantades a la vorera i a redós d'una reixa de fusta. Vam escollir la taula d'un extrem. I com que la reixa feia angle i estava coberta d'heura, em va semblar que estàvem aïllats de la resta del món.
Parlàvem de coses alienes. Però tots dos érem conscients de la intensitat, de la voluptuositat dels nostres sentiments. I aleshores amb un gest senzill em va tocar la mà amb la seva mà. Només això.
Tot just fa un mes em va dir que estava content perquè, quan no estàvem junts, el meu record ja no era com una pilota que surava i que, per més que ho intentés, no podia enfonsar. Que ara ja es podia concentrar en la seva feina, i que quan pensava en mi ja no sentia aquella angoixa barrejada amb el desig insuportable de veure'm. I jo el vaig entendre. Perquè sé que és així. Que les angoixes dels primers temps d'enamorament, al pas dels dies, queden en un tranquil veure's quan s'escaigui.
Però jo encara la sento tot sovint aquella càlida angoixa. I cada cop que passo per davant del bar del carrer Marina, amb la reixa trenada d'heures, torno a sentir el contacte lleu de la seva mà, dolça carícia. Llavors, suaument, m'arriben els versos de Kavafis:

"Torna sovint i pren-me,
sensació estimada, torna i pren-me
llavors que es deixondeix la memòria del cos..."

I tota jo em sento trasbalsada i entendrida alhora.

Comentaris

  • Bonic,[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 01-03-2010 | Valoració: 10

    tendre i també ple de tristor. No és un relat que et deixi indiferent; et fa pensar i et manté en un estat somiejador. L'he tornat a llegir i l'he assaborit més encara que el primer cop.
    Els versos de Kavafis em semblen molt ben trobats.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Saudade[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-02-2010 | Valoració: 10

    Encara entendrida, trasbalsada i admirada, em poso a redactar aquest comentari, tot resistint la temptació de tornar-hi a llegir el relat que tant m'ha encisat: Crec que és un exemple encertadíssim d'allò que els nostres veïns anomenen saudade.
    No sé si estàs d'acord... però vull suposar que entens la meva afirmació.

    Literàriament, el text equival a una mostra admirable de l'equilibri que es pot aconseguir entre l'emoció en estat pur i l'expressió per escrit d'un sentiment aliè, sense que una i altra envaeixen el terreny de l'altre, fins a l'extrem de permetre la transmissió es realitza suaument i sense entrebancs des de l'autora fins al lector.

    L'encert final de la inserció del vers de Kavafis m'ha portat a recordar un altre, del mateix autor admiradíssim, que sembla connectar amb l'escenari que has triat per a la teva dolça narració i la càlida remembrança que li has fet contenir:
    "Dins un cafè ple de brogit, en un racó,
    inclinat sobre la taula, seu un vell,
    amb un diari al davant, sense companyia.
    ...
    Recorda els impulsos que va haver de refrenar i tantes
    alegries sacrificades. Ara, cada bona ocasió perduda
    es mofa de la seva prudència insensata."

    Abans de tornar a la relectura desitjada, t'envio una abraçada, encara admirada i entendrida, per a no deixar escapar aquesta ocasió de fer-ho,
    Unaquimera

  • ...Bé.[Ofensiu]
    jos monts | 05-02-2010 | Valoració: 10

    Un relat ben expressat, que tot lleguin-lo fa recordar.
    M'ha agradat.
    -----------------
    Las imatges també és fan presents tot recordant als nostre vells temps.
    Com somniadors i sobre tot conscients, que no oblidem, el passat, i que és fa present en aquests moments.

    Josep

  • Es deixondeix la memòria del cos[Ofensiu]
    JoanaCarner | 05-02-2010

    Sí, Carme, la poesia de Kavafis és preciosa

  • Sentir i expressar els sentiments[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-01-2010 | Valoració: 10

    Sento el teu relat a flor de pell.
    Tinc un relat que parla del Bar una escola de,,,,
    I el contacte amb les mans, m'engresca i suggereix la riquesa del sentit del tacte.
    Molt bon relat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

28780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)