Et trairé, mestre amorós

per l'originalitat i la lucidesa del que diu; és un tema complex, aquest: fins a quin punt s'ha de rebaixar el nivell de la llengua per fer-la comprensible, entenedora, accessible a més lectors, però sense rebaixar la qualitat. No tinc la solució i, de vegades, crec que jo mateixa he abusat al utilitzar masses paraules difícils d'entendre.
L'equilibri seria bo, d'aparença simple, però complex, i sempre buscant les paraules més adients, aquelles que s'apropen més al que vols dir, i transmeten més, si bé per fer-ho se n'ha de tenir molt de coneixement, però en això estem, oi?

Un poema molt reeixit, una abraçada, Pilar.

la que has utilitzat per al missatge d'aquest poema. En començar a llegir-lo, m'ha estranyat que anunciessis una ¨traïció a un tresor tan gran com és la riquesa de vocabulari, però, a poc a poc, he anat comprenent les reflexions tan assenyades que ens feies arribar. Felicitats per com has sabut explicar aquesta realitat!

Una abraçada,

Pilar

!Carai déu n'hi do!... En aquest poema i l'esplendor ben expressat del seu lèxic.

Tenim que evitar als mots invasors d'altres llengües que fan empobrir la nostra.

Et felicito per aquesta poesia.
Fem-la servir.

En tindre que aprendre, em sento un babau.

escrivint que ho fas molt bé. Domines el llenguatge, jugues amb les paraules i tens infinita imaginació: és per això que estic esperant més relats teus per seguir-te llegint. Recorda el que va dir Sócrates..."La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància", i ho dic, no perla teva, sinó per la meva.

És aquest poema un raig apassionat i emotiu que parla d'una estima fervent que m'admira!

Com en tants aspectes de la vida, crec fermament que també en aquest que exposes cal cercar l'equilibri, de tal manera que no es perdi cap fruit: tots ells enriqueixen, tots són necessaris, cap es pot desestimar... és qui s'alimenta que tria i remena, que opta per una o una altra menja segons la seva situació, el moment, l'estil propi, la preferència conscient o la influència... però destruir qualsevol opció, qualsevol dels fruits saborosos, és una pèrdua absurda, empobridora.

T'envio una abraçada encoratjada,
Unaquimera

O potser acabo de fer una descoberta? El cert es que llegint els comentaris d'un relataire he arribat al teu espai i m'alegro d'haver-ho fet, o de que hagi estat així.
En el teu treball és, o l'he trobat encoratjador i valent, per tant no falta gens ni mica a la veritat.
El nostre llenguatge però es dels més rics del món i tenim el deure de conservar-lo emprant sense pedanteria tot l'esplendor del seu lèxic evitant mots invasors d'altres llengües que poc a poc ens el van contaminant.
Molt be la teva critica poètica, et continuaré llegint

Lluís

Ens expresses a la introducció del poema el resum i la conclusió del teu poema:
"Hem d'arraconar els mots bells per obtenir l'aplaudiment d'un públic més ampli? No. Cal cercar l'equilibri sense empobrir el llenguatge."

Felicitats per aquesta poesia tan crítica i encoratjadora!

Núria

PS: Malauradament, som els mestres, en part, els causants d'aquest empobriment del lèxic. Costa tant captar l'atenció dels alumnes i fer que t'entenguin!

Llegint el teu ric Relat he sentit una onada de llibertat per tot el meu èsser. Gràcies.
Una frase colpidora: "Deixarè camins fressats per camins...." Molt positiva i creativa i aventurera.

decidit no trair al teu mestre amorós, aquell que domina la llengua i que ara et traspasa la seva saviesa i que tu reprens i reflecteixes el seu domini en aquest poema tan ben escrit. Enhorabona!

comunicar un seguit veritats amb enginy i en un poema. Déu n'hi do!
T'envio una abraçada curulla de bons desitjos,
Shaudin