Capvespres dolços, capvespres tòrrids

Un relat de: JoanaCarner

Capvespres sobre Barcelona


A l'esplanada que mira sobre Barcelona, la Valérie i l'Alexandre, dins el cotxe, xerren feliços pel retrobament. El braç d'ell, sobre les espatlles de la noia, i de tant en tant un lleu impuls els apropa. La vista és magnífica. Esperen l'arribada del capvespre. Tots dos, sense, potser sense saber-ho, són adoradors de capvespres.
El sol baixa massa de pressa, massa de pressa. Cal allargar l'estona fins l'última pinzellada de color. La pizza i el llit, tot just estrenat, esperen tranquils al piset de Nou barris.


A l'esplanada que mira sobre Barcelona, la Laura i el Francesc callen inquiets dins el cotxe. Aquesta època de l'any és ben poc amiga. Sembla com si cada dia el capvespre vingués més a poc a poc. En tot cas arriba massa tard, i el rellotge marca a deshora el moment de tornar cadascú a casa seva.
Les mans i els cossos es resisteixen a esperar la foscor i inicien una aproximació incandescent. El sol baixa massa a poc a poc, massa a poc a poc, resa la Laura. Els ulls del Francesc llencen una mirada d'enuig a l'astre, mentre les mans se li'n van cap als pits de la noia.
Finalment ha arribat el capvespre: amic benefactor

Comentaris

  • El teclat, altra vegada![Ofensiu]
    rnbonet | 27-01-2009

    Salut i REBOLICA! (no 'rebotica'!)

  • Capvespres...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-01-2009

    ...que, a primera vista semblen contraposats; cada parella ateny una cosa diferent, sembla, de l'acabament del dia. Però no; estan,al mateix lloc, i al mateix capvespre, esperant pràcticament el mateix: desig, amor, sexe. Els uns l'han gaudit abans; tranquils ja; els altres, impacients per tastar-lo.
    Has sabut enllaçar la vida i el paisatge. O els paisatges i les vides de les dues parelles amb un llenguatge planer, però ric en vocabulari i imatges.

    PS. Em sembla que també és la primera vegada que llegeix alguna cosa teua.
    Gràcies pel comentari. I tens raó: els dos darrers versos, incomprensibles: no era "comenta", sinó "comença".

    Salut i rebotica, xicona!

  • Feliç 5è Aniversari de RC.[Ofensiu]
    onatge | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Moments càlids[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Tal com et vaig deixar escrit fa temps, jo he continuat passant de tant en tant pel teu espai per llegir les teves publicacions, que em continuen resultant interessants.
    Avui em decideixo a deixar un comentari engrescada per la coincidència: habitualment, em prenc aquestes casualitats com a oportunitats de sentir-nos més properes, i per tant la confluència temàtica em sembla que va més enllà de la paraula que totes dues hem triada: Capvespre; si cliques damunt les lletres en color, podràs contemplar un altre, jugant amb la forma, que t'ofereixo confiant que t'agradi.

    En aquest breu i romàntic relat, tu has presentat el Capvespre sobre la ciutat i la parella d'enamorats com un amic esperat, com un benefactor generós, com el símbol d'un moment de calidesa i d'intimitat.
    El meu és un volcà que vessa lava damunt el mar... ja em diràs què et sembla, si decideixes anar a mirar-t'ho.

    Espero, Joana, que les Festes hagin estat Bones i que hagis entrat al Nou Any amb bon pas.

    T'ofereixo una abraçada per celebrar la coincidència que avui ens ha apropat,
    Unaquimera

  • La força de l'apropament[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-11-2008 | Valoració: 10

    Natura, A prop, Silenci, Amor.
    Bon joc de cartes per viure i conviure.

  • dos capvespres diferents[Ofensiu]
    Avet_blau | 29-11-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat la comparació dels capvespres,
    els que esperen el moment màgic i sublim.
    amb el delit d'acomiadar el dia junts...

    i els que només esperen que les llums, s'apaguin, que regni la nit,
    per deixar escapar els desitjos amagats.

  • Preciosa descripció d´un moment d´anhel.[Ofensiu]
    brins | 29-11-2008 | Valoració: 10

    Envoltes el lector de tendresa i foc alhora.
    Potser l´esplanada és la del castell de Torre Baró?

    Nou Barris ha estat el meu districte des que hi vaig néixer. Ara tan sols hi vaig de tant en tant, però el continuo tenint en el cor.

    Una forta abraçada.

  • Aquests...[Ofensiu]
    onatge | 23-11-2008

    capvespres guareixen del crit de viure... Llàstima que potser la pizza s'haurà refredat. Però el capvespre és de forquilla i ganivet...


    Salut.
    onatge

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

28664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)