Capítol III: De quan el cavaller s'enfrontà al drac. (Bogeria)

No, Josoc.

El fet de què en el títol digui “Capítol III” fa referència a què va ser el tercer relat que vaig publicar en resposta a una convocatòria de relatsencatalà de Microrelats al voltant d’uns sentiments o emocions determinats:
- el primer va ser sobre la Venjança: El tret, per la culata!< a>
- el segon, sobre la Passió : Tarda de passió,
- el tercer, aquest sobre la Bogeria,
- el quart, una mena de continuació temàtica a partir dels llibres, sobre els Equívocs: PARÀBOLA,
i així successivament...

Una abraçada agraïda per l’interès,
Uq

Vol dir que és la tercera vegada que tractes aquest tema?

les transformacions dels contes, les variacions...
les barreges de les tradicions amb les innovacions,
les noves creacions...i tu ho has aconseguit (barrejant, passat i present...).
Una abraçada de dragona (per si vols crear un nou conte..."ella no hi surt mai...")
Gràcies per tot !!!!

entre un clàssic i la realitat
finsbenaviatunaabraçadota!!!
joan

de la personalitat del cavaller i de l'animalitat del drac. I d'altres feres que pul·lulen per aquests mons de Déu sense ser conscients de que perdre els estreps no està massa bé.

Una barreja de llenguatge llegendari i urbà d'útima generació. Molt original i sorprenent, sobretot quan hom espera, atesa la primera part del títol, un relat a l'ús. És clar que, si hom llegeix la paraula final entre parèntesi, el lector ja es pot esperar qualsevol cosa: un monstre impotent (¿?¿?), una princesa amb ulleres i bossa, un cavaller que s'escabulleix a la primera de canvi...

M'ha encantat aquesta versió de la llegenda de Sant Jordi. Sempre m'agrada aprendre coses noves. I especialment de la reina dels relats, la inigualable, la inefable, la insuperable UNAQUIMERA, aquesta xicota que val molt.

Quin relat més eixit! Una versió deliciosa de sant Jordi i el drac. Tot té sentit i molt d'enginy. No n'hi ha res de gratuït. El final m'encanta.
Enhorabona.

escrius amb finor, ja ens hi tens acostumats Avui però, llegint aquest relat, m'ha passat pel cap com seria la literatura sense signes de puntuació i, sobretot, sense espais. Seria molt difícil la comprensió de qualsevol text. Aleshores penso que les frases s'entenen gràcies als intervals en blanc. Precisament on no hi ha lletres ni res. Igualment ha de passar amb la música, si tot fos un seguit de notes no sentiríem res més que soroll.
Els espais en blanc, esdevenen tan importants com el mateix text? Quan pensem, adoptem el mateix criteri, posem espais blancs al pensament? I quan sentim, fem el mateix? L'espai en blanc és el silenci que ens parla sense dir res i ens fa comprendre les frases.

Una abraçada
Joanalvol

Una representació abstracte d'un Sant Jordi diferent, encara que en el fons és la mateixa historia. N'havia llegit moltes i variades llegendes d'aquest cavaller tan nostre, però t'asseguro que amb cap m'ho havia passat tan bé.
Que mai et falti aquesta gran imaginació que et caracteritza.

Unafortabraçada

Molt ben explicat, la llegenda actualitzada ens pinta un cavaller justicier en un món on les coses són molt diferents però en el que sempre hi ha un conflicte al qual fer front, gent plena de maldat (o no tant) a la que combatre i problemes en els quals poder intercedir. Tot el relat té un aire trencador i provocatiu que encadena els fets a través del llenguatge ininterromput fruit suposo de la visió esbiexada del cavaller.
Un text original, sorprenent que ens dona una altra visió molt més moderna del mite. Una abraçada i una rosa ben vermella per a tu!

Cert ser cavaller sense....
M'agradat molt, com ho descrius.

Però ha valgut la penaaaaaa!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Entenc la llegenda. Del teu relat es despren el poder de la Paraula Escrita. El llibre és aliment per a la ment. La Bogeria és el motor. La mort, el resultat.
Segueixo.

Sorprèn una mica que el nostre cavaller surti ben parat de les seves gestes. Avui tenim mals temps per a l'èpica. Ja ens ho va ensenyar Cervantes, que sabia que els temps dels santjhordis, els dracs i les princeses, eren morts per sempre. Avui en dia, els cavallers armats instauren democràcies a cop de bomba per un doble preu: per explotar pous de petroli o canals de gas, i pel sol fet de gastar armes -que algú altre les pagarà-. I així anem fent.
Boig, per tant, del que vulgui recórrer a l'èpica. Boig i feliç, que la felicitat no paga preu ni n'espera a canvi.
Una fraterna benedicció, "cavallera", mai no em canso d'apreciar la teva capacitat per descórrer els vels de la ficció quotidiana...

franz

Només començar, ja m'has deixat bocabadat amb les imatges del primer paràgraf. Realment potents, plenes d'imaginació i escrites amb un lèxic envejable.

Després, la meva satisfacció no ha decaigut, mentre veia el teu ancià cavaller sortir-se'n admirablement en aquest món modern nostre, tan poc misericordiós amb els herois com ell.

I ara bé la pega, tan subjectiva com vulguis, perquè no es sustenta en res indiscutible, sinó en la sensació personal d'aquest lector en concret. A mí, el final, no m'agrada massa. D'una banda, no l'acabo d'entendre. De l'altre, em sembla mancat de la força i l'enginy que li sobra a la resta del conte. Per descomptat no és suficient per malbaratar el conjunt, però, repeteixo, al meu entendre, impedeix que sigui una obra rodona i perfecte.

Malgrat això, felicitats carregades de sana gelosia.

Gràcies pel comentari, Unaquimera. M'arriba en un moment de desànim i és un bon ajut per pujar la moral.
Pel que fa als teus relats, només cal una mica d'observació per adonar-se que destil·len imaginació, vitalitat, optimisme... Quan llegeixo històries com aquesta del cavaller enfrontant-se al drac sento una enveja molt sana. No tant pel relat (que també) sinó per la persona que intueixo que hi ha al darrere. Llavors penso que tens la capacitat d'encomanar l'alegria. Si em portes a una cursa de braus, em fas sentir ràbia i dolor; si em portes arran de mar, sento l'ona que em llepa els peus. I llavors penso que tens el poder de convocar les sensacions, de connectar-nos amb el jo més profund. I aquest do només el tenen els escriptors/es amb molt talent; un talent que és innat i no s'aprèn. Aprofita'l bé tu que pots.
Amb el meu millor desig pel 2007. Una abraçada,
Fredia

T'ha faltat narrar l'acció alliberadora del cavaller dins de la llibreria davant d'alguns innominables autors i llibres que sols serveixen per devastar el medi ambient.

Rodamons.

T'imagino, quan escrius; gesticulant, i deixant anar (Zas... Paffs... i pums) carregan-te l'enemic. I per a ambientar-te i volar ben lluny, la finestra ben oberta.

D'occir dracs, però, se te'n veu la pràctica.


Tirant lo Blanc i el Quixot, són del més normalet al costat de la teva imaginació.

Malgrat tot. Que passa amb la princesa?

T'imagino, quan escrius; gesticulant, i deixant anar (Zas... Paffs... i pums) carregan-te l'enemic. I per a ambientar-te i volar ben lluny, la finestra ben oberta.

Tirant lo Blanc i el Quixot, són del més normalet al costat de la teva imaginació.

Malgrat tot. Que passa amb la princesa?

porta records d'infancia, de llegendes, de princeses, princeps, dracs, monstres, pors, rescats!
També m'ofereix una versió original, molt original!
Una pinzellada de colors de festa!

Cada cop que et llegeixo em sorprenc i em maravello per la teva inacabable imaginació, però t'he de dir que aquest relat m'ha deixat totalment bocabadada. I et confeso que he sentit una enorme enveja (això sí, sana, que per molt que diguin, existeix).
Felicitats, ets fantàstica.
T'envio una abraçada amb el desig que tinguis un bon nadal i un any vinent amb tot el que somniis.

El conte, original però que, per estar basat en un de semblant teu, no m'ha sorprés tant, crec que és una obra mestra en quant a optimització de recursos i estructura.
Prou havies de comprimir les frases per encabir-lo en les mínimes tres-centes paraules i tu el subdivideixes en tres històries i una conclusió... !!! Magnífic! M'ha encantat!! A més, ja t'ho vaig dir al comentari de l'altre capítol del "cavaller": la originalitat que desptrén és colpidora (Tot i que la primera sorpresa ja me l'havia endut temps enrere). I també fas crítica social, i també obsrvacions tendres i acurades, i també descripcions compostes dels detalls exactes, i també meravelloses metàfores, i també..., i també...
Ja ho saps, m'encanta la teva escriptura! Sempre és un plaer llegir-te, sempre m'omple, m'entreté, em distreu, em fa somriure, pensar... i sempre, crec, espero, n'aprenc, de la teva escriptura.

Una forta abraçada i fins aviat!

Arbequina.

He vist el títol en els últims comentats i m'ha semblat que el reconeixia, l'has escurtsat! L'he llegit i em sembla que no ha perdut qualitat, has fet una bona feina i és un bon exemple de bogeria, l'has ancertat!
Jo acabo d'enviar una de les meves cosetes per fer festa... La llegiras?
Una llepadeta amb llengua de Tió per a tu!

Tu sí que ets una artista, Glauca! Sempre tan oportuna, tan encertada... El mèrit meu, bàsicament, és tenir bona gent a prop: en aquest cas concret, alguna bona companya de vida i de Lletres.

Espero que no et faci mal l'abraçada quan t'arribi, perquè aquesta és de les grosses,
Unaquimera

Aquesta vegada, sota el títol de bogeria, has pogut desfermar molta de la teva capacitat d'acció a mil bandes, confrontant personatges reals amb d'altres inventats o llegendaris.
Seguir-te és un joc d'habilitat. Les giragonses que portes a terme produeixen efectes molt encertats, quasi enlluernadors. Ets una artista, unaquimera! Enhorabona, un bon treball i un boig amb una paranoia esplèndidament travada.

Te n'has passat, 'tia'! I m'he fet un munt de riure! (En confiança, he anat a pixar a l'WC, estant l'ordinador en marxa).

Malgrat que la història siga bestial, inhumana, catxonda, suïcida, incongruent, metabòlica, anti-esquema, surrealista... i tots i cadascun dels adjectius que qualsevol pot escriure i/o inventar. 'Pega' com un dimoni'... O cal dir com un púgil pesat -i pesant- al bell mig del quadrilàter?
Què sí. Què sí!!!

A continuació faig constar alguns detalls no sempre coneguts sobre la llegenda de Sant Jordi, per facilitar la lectura d'aquest relat, cenyint-me només als aspectes rellevants dins les diverses versions.

La tradició afirma que el drac era imponent, agressiu i ràpid de moviments; acolorit amb tons verds, l'animalot treia flames i fum per la boca i el nas. Quan feia sentir la seva veu indescriptible, tothom s'encongia de por i quedava paralitzat; el seu bram, òbviament inhumà, causava aquest efecte a bèsties i persones... a tothom, menys al cavaller que s'hi enfrontà, lluità amb ell i el matà clavant-li una espasa o una llança.
Es relata que el monstre va començar devorant els animals domèstics, incapaços per les seves característiques i vida sedentària de defensar-se o fugir; també alguns de vells, lents o ferits que no s'amagaven prou ràpid d'ell quan els trobava pels camps.
En acabar-se aquest recurs, li foren oferts els infants en sacrifici per aplacar la seva gana.
Un dia li tocà el torn a la jove princesa. Quan aquesta fou rescatada d'un desenllaç que semblava inevitable, el cavaller la tragué de la cova fosca i sense sortida on es trobava i per alegrar-la li oferí una rosa: una versió afirma que fou collida del roser que nasqué d'allà on la sang del drac va fer un bassal i que, com aquesta, era vermella; una altra versió diu que en apropar-la a la dama, la flor es tenyí de la rossor de les seves galtes, enceses d'emoció.
L'heroi no es casà amb la donzella ni es quedà a viure al poblat. Altres missions l'esperaven... però deixà la seva empremta en la memòria de la gent.

Una abraçada a les lectores i als lectors, Unaquimera