Abracadabra!

Un relat de: Unaquimera

Obro els ulls. El dia avança.
Entra la llum matinal, fresca, clara
i sense fressa, amb molta calma,
es dibuixa damunt el llit
el seu epigrama:
el títol sobre el coixí,
els versos sobre la vànova.

Dormen els somnis somiats
que més tard semblaran records
i es perden aquest miracle
entre els llençols rebregats.
Els ulls, que han aprés a mirar
mirant,
observen atentament l'espectacle.

La foscor resta oblidada
davant el groc invasor
que omple l'estança.
A través de la finestra
oberta, els minuts entren
i el moment fa la seva màgia:
abracadabra!

Silenciosa, l'orquestra de les hores assaja
la partitura del temps. Mandrosa,
cloc les parpelles un instant
i en obrir-les quedo bocabada,
admirant
el lluminós poema d'un raig de sol
pintor de cambra.

Comentaris

  • Simplement avui[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-03-2011 | Valoració: 10

    Simplement avui. Aquest poema teu és una còpia del que els meus ulls han viscut aquest matí, després de la pluja d'ahir. El sol entrava mandrós per la finestra dibuixant, no sé si un epigrama, o un telegrama que em dèia: aixeca't! Llegir un gran poema com aquest i haver-ho viscut instants abans és com màgic, com premonitori. Llum de diumenge, mandra de diumenge, velocitat de diumenge i... anem a menjar un arròs negre? Una abraçada ben profitosa.
    Aleix

  • Abracadabra,[Ofensiu]
    free sound | 20-02-2011 | Valoració: 10

    la vida escalabra,
    però de tant en tant
    preciós instant,
    com aquest poema,
    que pinta, sona,...
    trencant l'esquema!!
    Felicitats i gràcies per llegir-me.
    Una abraçada de diumenge.

  • Ja veig que aquestes paraules no eren [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-02-2011 | Valoració: 10

    per a exorcitzar la por, sinò per a fer-me gaudir d'una meravella d'images assolellades i pintores: el sol que dibuixa un epigrama (el títol sobre el coixí/ els versos sobre la vànova/, genial!!!), els somnis que dormen un cop somiats i es perden tota la claror del dia, l'orquestra de les hores que assaja la partitura del temps....
    I la màgia del moment, abracadabra, que obre la porta a un nou present, a un nou dia per a viure'l i guadir-ne l'obssequi.
    Si et dic que vals molt, nena, diràs que sóc una pesada, per això no t'ho dic avui. Ja t'ho diré un altre dia. Apa!

  • Trobo que està molt bé[Ofensiu]
    Josoc | 11-01-2011

    com tot el que tu escrius, però m'agrades més a tall de prosista, crec que t'escau més. Segurament igual que em passa a mi, que també faig incursions poètiques, com pots comprovar en la meva llista. Sempre ens trobem similituds!

  • Buaaaaaaaaaaa[Ofensiu]
    Nefertitis | 14-07-2010 | Valoració: 10

    M'encanta! M'has deixat sense paraules una vegada més.
    Realment posseïxes una sensibilitat que poques persones tenen i saps què? Ho noto cada vegada que llegeixo els teus escrits, les teves poesies, doncs sovint amb elles veig el meu reflex.

    Molt bon estiu i que la calor no et robi les ganes d'escriure! :)

    Una abraçada,

  • Hannah | 20-04-2010

    Com sempre meravellos!
    Una abraçada de Hannah

  • somiar despert[Ofensiu]
    joandemataro | 20-04-2010

    descripció d'un bell i tranquil despertar...et felicito
    joan

  • Pintora d'imatges[Ofensiu]
    JoanaCarner | 13-04-2010 | Valoració: 10

    Imatges, paraules, música. Fas fàcil allò que és difícil: combinar tots els elements i aconseguir escrits que flueixen i ens fan gaudir.
    Els versos "el títol sobre el coixí, els versos sobre la vànova" em recorden a Rafael Alberti.
    M'agrada molt "Dormen els somnis somiats, que més tard semblaran records". I també "Silenciosa, l'orquestra de les hores assaja la partitura del temps". I també "... el lluminós poema d'un raig de sol pintor de cambra". I també..., i també...
    Poses sobre el paper realitats viscudes per molts de nosaltres.
    Un altre escrit teu per llegir i rellegir.

  • Un títol molt encertat[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 11-04-2010 | Valoració: 10

    per a un relat-poema que arrencant d'un fet ben senzill, com ho és entar en un nou dia lluminós, ens fa veure la meravella de viure. Perquè el poema, tot i apuntar un seguit de fets quotidians, ens embadaleix al fer-nos contemplar l'espectacle de la llum ficant-se per la finestra. I si el poema aconsegueix encisar-nos és perquè el ritme i els mots emprats ens fan veure més enllà de la quotidianitat establerta i ens fan entrar en un món màgic, com ara amb l'última estrofa: "Silenciosa, l'oquestra de les hores assaja / la partitura del temps. Mandrosa, / cloc les parpelles un instant / i en obrir-les quedo bocabadada, / admirant / el lluminós poema d'un raig de sol / pintor de cambra." Magnífic, Unaquimera!
    Una abraçada plena de claror,
    Shaudin

  • Magia deliciosa[Ofensiu]
    Lola | 07-04-2010 | Valoració: 10

    Precioses paraules. M'ha agradat visitar-te, un plaer llegir-te. M'emociona la teva sensibilitat, la fluidesa dels teus mots. M'has mostrat un poema deliciós i lluminós. A partir d'ara estaré pendent dels teus relats.

    Gràcies per la teva visita i m'afalagues amb les teves paraules... Tot i que sempre és encoratjador.

    Bona màgia!

  • Magia deliciosa[Ofensiu]
    Lola | 07-04-2010

    Precioses paraules. M'ha agradat visitar-te, un plaer llegir-te. M'emociona la teva sensibilitat, la fluidesa dels teus mots. M'has mostrat un poema deliciós i lluminós. A partir d'ara estaré pendent dels teus relats.

    Gràcies per la teva visita i m'afalagues amb les teves paraules... Tot i que sempre és encoratjador.

    Bona màgia!

  • Ibra.... Kadabra![Ofensiu]
    llamp! | 18-03-2010 | Valoració: 10


    Fins avi no m'he percatat que encara no t'he comentat aquest poema, que veig amb bons ulls perquè qualitativament està molt ben construït, és lluminós, com han comentat x aki, i és clarivident, divers, distret, diàfan, costumista inclús, m'atreviria a qualificar-lo. El seu valor rau en la brevetat i la intensitat del poema. En poques paraules dius moltes coses i transmets una descripció del dia, no d'un dia qualsevol amb presses, sinó un dia festiu, probablement un diumenge letàrgic.

    M'agrada la frase "Dormen els somnis somiats", de 4 paraules 3 dormen o somien, això dóna la sensació de pau i enorme tranquilitat.

    El títol també m'atrau: Màgia: "Abracadabra!", i posats a dir, ara que a Can Barça tenim un "Ibra Kadabra", que està com una cabra de boig! et passo un enllaç al meu poema dedicat als Culés que l'any passat van aconseguir tants títols: Vint-i-un poemes als pentacampions del 2009".

    El poema que dedico a l'Ibrakadabra és el VII. b) (tingues en compte que evaig escriure ja fa uns mesos).

    Per cert, et comento que estic preparant ja "Trenta poemes als Hexacampions del 2009", tasca feixuga que necessita la seva maduració, però que en vistes que l'equip de Guardiola segueix en ratxa i la final del Bernabeu d'aproxima, crec que enllestiré els poemes abans que acabi aquesta temporada.

    A reveure, unaki!

    llamp!

  • Tens un mocador per ahi?...?[Ofensiu]
    Ari Garrido | 13-02-2010 | Valoració: 10

    És que se'm cau la baba... xD Tan bon punt he vist el teu comentari m'ha entrat una alegria! No he pogut resistir-me a la teua invitació i diligentment m'he disposat a llegir el teu relat amb la música de Diana Krall de fons... quina delícia!

    Coincidim en aquesta mirada transparent que cerca allò bell en la quotidianitat d'un instant. La manera de descriure l'escena... és especial perquè sembla que tot el moment i el mateix poema siga llum. Com si en aquest espai de temps on la claror de la llum transpassés la tanca de la tinta i vessara l'escrit; li dona una musicalitat a l'escena.

    És un poema intens. El lèxic és ric en figures, el ritme sembla que vaja despenjant-se poc a poc, com si es despertara del somni i volguera retornar a l'estat i romandre al coixí per sempre més.

    I no, no et fas mai pesada. ;) Jo espere que tampoc, però t'havia de tornar un comentari decent :P

    Besades grans i sentides, i un bes al front de regal. Gràcies, com sempre, per tot.

  • Un plagi a l'obra de Sorolla[Ofensiu]
    brins | 18-12-2009 | Valoració: 10

    No has utilitzat oli ni aquarel.les, però les teves paraules lluminoses i nítides són pinzellades de claror que emplenen l'esperit del lector.

    El sol, molt murri, deixa que tu li donis el mèrit
    de la bellesa que descrius, però tots sabem que, en realitat, és la teva mirada tranquil.la i il.lusionada la que pinta la cambra.

    Seria bo recordar aquest poema quan darrere la finestra tan sols s'hi vegin núvols... quan la paraula màgica "abradacadabra" no ens faci cas.

    Una abraçada forta i un gran desig que tinguis BON NADAL!

    Pilar



  • "Silenciosa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-06-2009 | Valoració: 10

    l'orquestra de les hores assaja la partitura del temps".Quin vers tan sublim, poetessa!
    En quant al darrer comentari que m'has fet, t'haig de dir que el poema va dedicat al meu marit i als meus fills. Fa un mes em van fer una operació bastant dolorosa a la má i em mimen i cuiden moltíssim.
    Una carinyosa abraçada.
    Nonna

  • Senzillament preciós ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-06-2009 | Valoració: 10

    Despertar al dia amb aquest lluminós poema , restar entre llençols recreant-nos en els somnis, observant la màgia del despertar d'un nou dia…
    És preciós poder-nos recrear en aquest instants, quan el sol omple la nostra habitació i ens podem permetre el luxe de somniar poemes !
    M'he sentit transportada a aquells dies de la meva infància en que estan malalta d'algun refredat i em quedava al llit, el meu joc preferit era observar com tu dius , bocabadada, els dibuixos que es feien a la paret i al sostre amb els raig de sol que entrava pel balcó i llavors inventava contes.

    En els silencis de la nostra cambra hi pot haver molta màgia !

    Una abraçada plena de llum
    Núria

  • Màgia captivadora[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Guai, Guai.
    M'agrada la frase...."dormen els somnis".
    Gràcies,

  • :C :D[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 16-01-2009 | Valoració: 8

    Al principi fa una mica de pena, pero després ja no tant...
    ABRACADABRAAA "PATA DE CABRA!!" XDXDXDXDXD
    gracies per firmar-me.

  • La màgia ens penetra[Ofensiu]
    joanalvol | 14-12-2008 | Valoració: 10

    sobretot en aquests moments que hom surt del somni per entrar a l'estat de vigilia. En la solitud del somni, en el silenci pregon on sembla no hi mana res ni ningú, és quan la màgia, aquest "abracadabra" s'imposa. A mi, personalment, aquests estats m'obren profundes finestres amb aire renovador, com a tu "un raig de sol pintor de cambra".
    Quin greu no poder controlar aquests estats que flueixen sense adonar-nos-en!

    Com sempre posses el dit a la llaga
    una abraçada
    Joanalvol

  • Efectivament[Ofensiu]
    Epicuri | 28-11-2008

    Obrir la cabra amb cada paraula.

    La cambra de la pintura. Del poema que el sol, artista ha pintat també aquest matí de tardor ,que gira vers l'hivern.

    No ha estat groc, si no taronja tardor, taronja càlid. Ferint encara, afortunadament; els ulls , amb la bellesa de cada dia i de de cada pota, de cabra...

    Per cert a veure si recordo de quin grup es la al.legrísima cançò, en llengua anglesa que sovint , trio per "ferir" les orelles al matí.

    Ja t'ho diré. Salut i molta, molta, bona màgia.

  • Sobre el teu Abracadabra[Ofensiu]
    Grocdefoc | 17-11-2008 | Valoració: 9

    Benvolguda Unaquimera,
    -El teu "Abracadabra" per a mi simbolitza aquest màgic instant entre l'entreson i el despertar... No m'estranya que la primera part del meu escrit t'hagués portat a recordar el teu. I sí, hi estic d'acord, hi ha semblances.
    -Per a mi, la poesia (i en la teva ho percebo) la idea està molt més concentrada, en menys paraules dius molt més que quan hom es decanta per expressar-ho en prosa.
    -De la segona part del meu relat, una altra relataire "Rosella" hi ha trobat un rerefons sobre la dualitat (he trobat igualment interessant aquesta altra lectura)

    -Jo, potser barrejo masses idees en un mateix escrit (alguns amics no acaben d'entendre a on vull anar a parar i me'ls critiquen obertament, cosa que fa que m'adoni de que cada relat pot arribar a tenir diferents significats, i que dependrà de qui i com ho llegeixi, i en quin moment de la seva evolució -personal i/o literària- es trobi, l'interpretarà d'una manera o altra).
    -Pel que fa a la cita no sé si vaig estar massa encertada en afegir-la al relat, ja que Italo Calvino la fa servir com un exemple més en el seu apartat sobre la lleugeresa. I jo em temo que no sóc precisament lleugera quan escric. De vegades he fet servir, fins i tot, el referent a escrits de pedra (pes, pesantor, feixuguesa...) per a una bona part dels meus escrits. Però com fas tu, que,per exemple relaciones uns escrits amb els altres, suposo que jo vaig relacionar el que deia de l'efímer i volàtil, amb la visió del vol d'un ocell o d'una ploma al vol i, sense pensar-m'ho dues vegades, vaig afegir la cita de Paul Valéry (extraient-la del seu context).
    -Trobo molt, molt interessant aquesta possibilitat d'intercanviar opinions.
    -Em poso la teva abraçada (que no em pesa gens), i te n'envio una de meva, esperant et sigui suau i lleugera com un remolí de plomes d'ocell.

  • Poesia, llum i màgia[Ofensiu]
    Kanoa | 13-06-2008 | Valoració: 10

    Me l'he preparat anit i avui el tenia a la tauleta quan m'he despertat, ha estat una experiència!
    M'he omplit de poesia, de llum i màgia!
    Me fa veure el dia d'una diferent manera, ara.
    Ja te dic que val la pena.

  • Un gran poema[Ofensiu]
    Xantalam | 10-06-2008 | Valoració: 10

    D'una sensibilitat extrema. Les imatges que dibuixes tenen molta força, es "veuen" i es "senten" els versos nítidament. A mi també m'han sorprès les similituds amb el meu.

    La teva visita ha estat una sorpresa molt agradable. Sento no haver entrat jo primer a "casa teva" i haver deixat constància de la gran admiració que tinc pel que escrius. Bé, mai és tard i ho faig ara. La teves generoses paraules m'animen a continuar en aquest camí. La recompensa més gran són les relacions que s'estableixen basades en la humilitat, respecte i admiració pels altres.
    Una abraçada forta,
    Xantalam

  • Retut davant...[Ofensiu]
    Pep | 22-05-2008


    Així acaba una estrofa que canta al meu poble una criatura abillada d'angelet a al Crist i la Mare de Déu.

    I dic això perquè cap altra cosa em ve al cap davant l'aclaparadora capacitat -o caldria dir
    sensibilitat?- per fer-ne un retrat literari que quasi esdevé un quadre perfecte lluminós i tou.

    A més a més, xiqueta, tens la santa gràcia de llegir-nos i encoratjar-nos als qui com jo apenes si sabem per on agafar la ploma i relligar quatre mots. Això ens esperona i ens empeny a provar sort tot embrutant un altre paper que pot ser quallarà en alguna cosa; i de vegades hi qualla!. Aixì que em fa l'efecte que a
    Relats en Català s'està generant "L'efecteUnaquimera" que donarà qui sap quantes coses bones.

    Tot açò be a sant del teu Abracadabra que m'has convidat a llegir en comentar el meu "Interludi tardoral".

    Retut davant tanta ...

    Pep Ferrer

  • OOOh!,sorpresa!.[Ofensiu]
    setecel | 02-02-2008

    fresc,bonic,palpable,amb frases molt visuals, paraules encertades,i metàfores fantàstiques .Sencill en la forma i de contingut el.laborat.Un cop +,llegir-te ha set un"abracadabra".Una sorpresa deliciosa.
    I si vols llegir el meu darrer relat publicat..."Ara".
    Gràcies!.

  • Pintors de cambra[Ofensiu]
    franz appa | 21-11-2007

    Només una objecció: el pintor no és el raig, és l'ull que el detecta ("Els ulls, que han aprés a mirar
    mirant,
    observen atentament l'espectacle.").
    Naturalment, no és una objecció, només un artifici per lloar l'artífex de la màgia del poema, tu, la posseïdora dels ulls que saben mirar.
    Sí, aquest és un espai mínim, i dens, i poblat fins quasi un infinit entreforc de veus que ens anem creuant(no és infinit, però realment resulta proper a la dimensió inabastable).

    Aquest poema, per desar a un raconet i recordar-lo (des dels somnis somiats) en els moments en què la fosca ens fa oblidar la màgia simple i electritzant d'un raig de sol.

    Una abraçada,

    franz

  • No se que dir-te[Ofensiu]
    megane | 20-11-2007 | Valoració: 10

    però el poema està carregat d'energia possitiva.
    M'agradaria que un dia tu em comentessis algun poema meu.

  • He volgut ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-11-2007 | Valoració: 10

    ... tornar a llegir aquest poema teu, potser per a buscar noves sensacions, i veig la llum que s'escampa sobre l'habitació entrant nítida per la finestra, una llum que quan s'hi veu el raig dona una joia que és un miracle, l'abracadabra, que no es pot explicar amb mots, normalment no sé si serà per la sincronicitat de Jung, però això del raig de sol només passa quan estem molt contents o amb ganes de viure, quan estem trists o sense ànims no veiem el raig, només veiem la llum que entra tota sencera molestant-nos i donant-nos el prefaci d'un dia dur. Ja no me'n recorde d'aquell raig, sobre tot m'agradava quan el veia en un lloc que normalment sembla fosc i de sobte apareixia el raig amb les gotetes de pols a sobre. Bé m'acomiade de tu veient un raig de sol del capvespre i com tal de color vermell. Fins una altra Unaquimera, salut i petons.

  • preciós, quimera!![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 27-09-2007 | Valoració: 10

    la màgia és present en tot el que fas, l'enhorabona!

    escrius amb una facilitat sorprenent i encoratxes amb els teus comentaris benargumentats i generosos.

    m'ha agradat molt trobar-te de bell nou. Per a MOOOOOLTS anys, una abraçada!!

  • Només tu[Ofensiu]
    Queca | 18-09-2007 | Valoració: 10

    podries escriure quelcom així.
    Si això no és màgia en el seu estat més pur, que vinguin i m'ho expliquin.
    Gràcies per haver-me comentat, per aquesta abraçada que m'has enviat, i per ser-hi, tot i que no físicament, però sí que et noto.
    Com molt bé va dir, i tu reculls:
    "Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones." I jo diria més, mentre no ens falti Unaquimera!

    Gràcies per tot reina meva, i cuida't moltíssim. Si necessites res, ja saps on sóc.

    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

  • Un gran[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 13-09-2007 | Valoració: 10

    honor rebre un comentari d'una persona de la teva alçada literària.
    Et llegeixo molt sovint, però resto en silenci gaudint sense tenir l'atreviment de comentar-te.
    Avui t'envio després d'haver rebut el teu, un esbós de comentari que espero llegeixis amb bona voluntat.
    Admiro les metàfores que fas servir, i d'aquest poema destaco per no dir que m'agrada tot el poema:
    "Silenciosa, l'orquestra de les hores assaja
    la partitura del temps"

  • Gràcies[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-09-2007

    Gràcies per llegir els meus mots i comentarlos, Siena!
    No, no és poc, començar el dia amb llum, en pau, sentit una certa tranquilitat... en el cos i en la ment!

    Torna per aquí sempre que ho desitgis, que en llegir-te t'enviaré mentalment una forta abraçada per acompanyar la teva jornada,
    Unaquimera

  • llum!![Ofensiu]
    Siena | 10-08-2007 | Valoració: 10

    llum i pau,
    es el que m'aporta aquest poema,
    es lluminos i tranquil i no es poc, eh?
    es perfecte per comensar el dia!!

  • No t'ho agafis malament[Ofensiu]
    Narcís Juanola | 01-08-2007 | Valoració: 6

    ...però prefereixo els teus relats als teus poemes. Massa banals els hi manca una mica d'atreviment en la forma... potser massa Marti Pol i poc Enric Casasses o David Castillo. Prova-ho.

  • Sovint[Ofensiu]
    bufanúvols | 01-08-2007 | Valoració: 10

    A voltes rellegeixo alguns dels teus poemes: un llenguatge encertat i uns versos ben construits. M'agrada com escrius.

  • Ple d'un cromatisme...[Ofensiu]
    rnbonet | 31-07-2007

    ...clar, amb pinzellades precises, que ja voldrien els millors pintors impressionistes.
    Salut i rebolica, xicona! I a continuar escrivint tan bé!

  • Voldria ser... [Ofensiu]
    JOANPG | 24-07-2007 | Valoració: 10

    Saps qué voldria ser?
    Aquest raig de sol, de llum, que s'esmuny dins l'ànima sensible d'un poeta, i així, en la intimitat del seu cau, descobrir la màgia que respira per aconseguir un gran poema com el teu.
    Gràcies.
    JOAN.

  • la vida n'és plena....[Ofensiu]
    MarBlava | 19-07-2007 | Valoració: 10

    de moments màgics que ens omplen el cor de felicitat...com els que amb els teus poemes em fas gaudir....només cal saber-los descobrir, tu n'ets una experta.

    Una nova abraçada, la veritat és que m'adono de lo molt que trobada a faltar moments com aquest...realment són màgics.

  • .......[Ofensiu]
    Sonyes | 18-07-2007 | Valoració: 10

    Molt bonic!

  • Una pregunta[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 16-07-2007 | Valoració: 10

    Per a quan el següent relat? l'estic esperant amb impaciència.

  • la màgia existeix...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 09-07-2007 | Valoració: 10

    tan de bo sempre la poguessim veure ;)!

    un petonet!!

  • Un despertar..[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-07-2007 | Valoració: 10

    gloriós, tal com el descrius. Observar, gaudir, deixar-nos anar per la màgia del moment i viure'l intensament. Quans moments ens perdem a la vida per no ser capaços precisament de mirar cap a les petites coses que ens envolten! Preciós el poema i, com tots els que escrius, amarat de sensibilitat.
    Segueix escrivint, Unaquimera, i regala'ns, si us plau, aquests moments per gaudir de la bellesa i la reflexió.
    Una abraçada

  • Màgia[Ofensiu]
    Naiade | 04-07-2007 | Valoració: 10



    El teu relat desprèn energia positiva i optimisme com tu mateixa.
    L'he trobat encisador, una barreja artística que pots imaginar-la com si observessis una pintura o escoltessis musica al mateix temps que llegeixes.

    Una abraçada lluminosa i plena de màgia

    Naiade

  • Màgia en la realitat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-07-2007 | Valoració: 10

    Un text plè de clarianes bordades per la rosor dels núvols del crepuscle. Molt positiu! Això li hauria de passar a tothom. Una manera de començar el dia en una escena per a déus. Ja que no som deus, aprofitem-nos-en!

    Una abraçada lluminosa.


    Sergi

  • Visca l'Abracadabra...[Ofensiu]
    onatge | 03-07-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu poema. En fer un comentari sempre tinc la por de quedar massa curt o massa llarg... Els teus mots tenen l'accent de fer sentir el que expliquen, el que somien, el respiren i el que dibuixen amb llapís de realitat...
    Et desitjo que no sigui Unaquimera...

  • Després de l'endevinalla... més màgia![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 02-07-2007 | Valoració: 10

    Primera estrofa. Dia festiu? En tot cas, despertar plàcid i càlid. Ben recreat.

    Segona estrofa. La reiteració és pretesa, vull dir que l'has buscada, en dir "somnis somiats", però en llegir-la... sembla que la reiteració no realci res, aquí, sinó que resta cromatisme lèxic al poema. Però continuem. Semblaran records, llençols rebregats... i nova reiteració. Aquí sí que veig un sentit a la frase, un reforç que puntualitza el que vols donar a entendre: aprendre a mirar mirant. Aquí dius com han après a mirar, per tant, la reiteració té una raó d'ésser clara i no està de més, pel meu gust.

    Tercera estrofa. La de la màgia. La del despertar. Càlid i assolellat (per allò de "el groc invasor").

    I finalment, de la quarta estrofa, no em puc estar de ressaltar la frase "l'orquestra de les hores assaja / la partitura del temps". És magnífica. I culminant tot el poema amb un raig de sol tanques la definitiva raó d'ésser del poema.

    M'ha encantat. Potser trobo millor Endevinalla d'estiu (però és que aquest és sensacional!!!), però Abracadabra és també un poema per degustar... i recrear-hi els sentits!

    Una abraçada,

    V.

  • La calidessa d' un raig de sol[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-07-2007 | Valoració: 10

    simfonia de llum !
    escribint sobre el llit sinfonies de colors;
    pero, i el tacte ?
    i la caricia del primer raig de sol que ens desperta, o el darrer que ens diu bon vespre?.

    Sovint em deixo acaronar per aquets primer bon dia, el més tendre, fràgil i amable.

    despres caurà amb força bruta, cruel,
    cremant la pell, en un exces de passió.

    i fins el vespre, penedit de tanta foc,
    tornarà amb el seu bes suau de bona nit:

    sempre amb els ulls tancats ...

    Avet_blau

  • No hi ha millor poema...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-06-2007 | Valoració: 10

    ...que un raig de sol, jo me'n recorde quan anava a una casa nova, jo que de xicotet vivia a una planta baixa amb poca llum, i vivia i veia la claror de la llum del sol sobre les cambres, un espectacle grandiós, avui que visc a un pis il·luminat ja ho veig com quelcom obvi. Però la llum ens dona vida.

  • Valorar la vida[Ofensiu]
    Falciot blanc | 29-06-2007 | Valoració: 10

    Si cada dia, a cada instant sabéssim viure tant immensament lo que succeeix al nostre voltant com tu descrius el teu despertar, am tots aquets detalls dels somnis, dels llencols, i busquéssim la magia com tu fas, tancant el ulls, per descubrir cuan els obrim tot un poema de un raig de sol, si sabéssim fer això seriem més feliços. Gracies, aquestes reflexions ajuden a valorar la vida

  • tot està dit[Ofensiu]
    ANEROL | 29-06-2007 | Valoració: 10

    tens màgia a l'hora d'escriure

  • F. Arnau | 28-06-2007 | Valoració: 10

    He gaudit una altra vegada de la màgia de la teua Poesia.
    Moltes gràcies i que segueixca l'embranzida.
    Per a que es complesca l'encanteri, repetesc la teua paraula:

    ABRACADABRA! ABRACADABRA!ABRACADABRA! ABRACADABRA!ABRACADABRA! ABRACADABRA! ABRACADABRA!

    ... set vegades com manen tots els cànnons!

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Així han de començar[Ofensiu]
    RATUIX | 28-06-2007 | Valoració: 9

    els dies més lluminosos. Em venen ganes d'anar a dormir per veure si torna un d'aquests matins esplenderosos que fa temps que no tinc.
    Les teves imatges son màgiques com la paraula del títol.
    Fins aviat!

  • Quina dolça manera[Ofensiu]
    Xocolatina | 27-06-2007 | Valoració: 10

    de començar el dia!
    Mandra sobre el llit, contemplant els llençols, acomiadant-se del coixí mentres que la llum fa retrocedir els somnis i la foscor, deixar passar el temps en silenci!

    Una llepadeta per a ti amb gust de melmelada de taronja, que es groga com el sol i dolça com tu!
    Xocolatina

  • Txan![Ofensiu]
    Aquarela | 27-06-2007 | Valoració: 10

    Un passi de vareta màgica i entra la llum!
    Una pinzellada de groc i es retira la foscor!
    Una mirada i el sol pintor crea la seva obra!
    Un poema neix i ens omple els somnis de màgia!
    Això és màgia: txan!
    Una pinzellada de llum, de color i de poesia,
    Aquarela

  • ginebre | 26-06-2007

    feliç i lluminosa, tocada del raig de sol!
    Has fet màgia. Llegin-te tot està bé. Hi ha plenitud, confiança.
    Em relaxo amb les teves lletres.
    gràcies!

  • Encetar dies...[Ofensiu]
    Anagnost | 26-06-2007 | Valoració: 10

    "Admirar el lluminós poema d'un raig de sol" mentre "l'orquestra de les hores assaja la partitura del temps" em sembla una meravellosa manera d'encetar dies. A mi, un nou dia sempre m'ha semblat un regal. El que no he après a fer, encara, és a explicar-ho amb la inimitable subtilesa que ho fas tu.
    Ja veus que tots els qui et comentam no podem estar de citar-te textualment, tan belles són les imatges que construeixes.
    Merci.

  • es veritat[Ofensiu]
    Valentí Valent | 26-06-2007 | Valoració: 10

    que els somnis es perden el miracle de la vida.
    Cal obrir els ulls -ben oberts, mirant, observant- per contemplar l'espectacle de cada dia, per que ens ilumini la llum de cada hora, per llegir cada poema escrit en qualsevol lloc qualsevol instant.
    Per anar endavant, endavant, mes enlla!

  • Poemes de llum[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Fixo els ulls mentre el dia avança.
    Entra la llum matinal, fresca, clara
    i sense fressa, amb molta calma,
    llegeixdo el poema del títol
    fins els versos lluminosos
    que un raig de sol
    pintor de cambra
    ens regala!

    Sort,
    Pell

  • bon dia![Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Silenciosa, l'orquestra de les hores assaja
    la partitura del temps.

    Un bon i optimista reflex del despertar. Un poema lluminós, carregat d'energia positiva. M'ha agradat la referència als somnis somniats com a records.

    Gràcies!

  • Regals[Ofensiu]
    Simon | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Parles de regals de la vida i ens regales llum, somnis, hores silencioses, sol, un poema creat amb un raig que m'enlluerna com un llampec.
    Tot un món voluptuós, els versos.
    A reveure, SB

Valoració mitja: 9.84

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5444 Comentaris

511751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket