No, tu no tens pas nom

Un relat de: JoanaCarner

No, tu no tens pas nom


--Posa't al meu lloc -em va demanar--, què faries? Em vaig posar al seu lloc. Bé, si més no ho vaig intentar. La Berta era jove, intel·ligent, però s'havia quedat sense feina. M'havia vingut a demanar consell, érem amigues. Crec, però, que més aviat volia escoltar la pròpia veu. Li vaig dir que era ella qui havia de decidir. Pobre ajuda! Havia d'enfrontar-se sola a la decisió que l'estava esperant, per què el Guillem, el seu estimat Guillem, s'havia fet fonedís tan bon punt ella li va comunicar el seu estat
La família de la Berta era catòlica fins al moll de l'os. M'ho va recordar, amb ràbia. Després va quedar trista, pensarosa durant uns minuts eterns. Finalment, li sortí un murmuri, una dolça entonació: "No, no, tu no tens pas nom, ets poc més que un pensament... M'encoratjo em rendeixo, t'he estimat des que existeixo... No és teu només el suplici, junts anem al sacrifici... No, no, tu no tens pas nom". La lletra punyent d'aquella cançó es feia present en la mirada sense esperança de la meva amiga.
-Ja ho he decidit -digué, amb un fil de veu-. Demà aniré a la clínica a l'hora convinguda.
Potser no havia sabut posar-me al seu lloc, però em vaig posar al seu costat. Vaig deixar-ho tot i l'hi vaig acompanyar.

Comentaris

  • Amb càrrega emotiva[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-12-2009 | Valoració: 10

    He trobat en mig d'aquest breu relat un parell de frases d'aquelles que t'obliguen a deturar la lectura, i que tornes a buscar en acabar-la, perquè vols assaborir-les amb calma i bressolar-les mentre les observes.
    La primera, a poc de començar, és "M'havia vingut a demanar consell, érem amigues. Crec, però, que més aviat volia escoltar la pròpia veu."
    La segona, que pràcticament tanca el relat, diu "Potser no havia sabut posar-me al seu lloc, però em vaig posar al seu costat."
    Segurament qualsevol lectora pot extreure tota la càrrega que comporten, però a mi m'han confirmat creences personals i emotives que vaig adoptar fa temps. I m'han fet sentir-te més propera encara!

    T'envio una abraçada com una bufanda, de les que abriguen,
    Unaquimera

  • Si els fets[Ofensiu]
    meral | 08-07-2009

    són reals, vas fer el que millor pot fer una amiga. No et podies possat en la seva pell però li vas fer costat.
    Petons.

  • de la lluna dues[Ofensiu]
    lluis perealbert | 08-07-2009

    Igual que nuriagual, la frase final es d'una reflexio molt humana.... jo no se lo que sens...pero estic el teu costat.

  • Aquest relat[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-07-2009 | Valoració: 10

    m'ha arribat al cor, per actual, per la historia explicada àmpliament però sàviament condensada en un text curt en el que s'observa un gran domini de la escriptura. El final, encantador y autèntic, lo important es estar sempre al costat del qui estimes.
    M'ha agradat

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    nuriagau | 15-04-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat.

    Especialment, m'ha semblat magnífic el desenllaç:
    "Potser no havia sabut posar-me al seu lloc, però em vaig posar al seu costat."

    Una frase que hauríem de convertir en la nostra filosofia de vida.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Sibil·la | 14-04-2009

    la teva tendresa i exquisidesa.
    M'encanta haver-te descobert.
    Records sibil·lins.

  • M'has tocat el cor...[Ofensiu]
    Romy Ros | 14-04-2009 | Valoració: 10

    amb aquest relat en que una amiga es posa a la pell de l'altra. Aquesta situació jo ja la he viscuda i és realment difícil i idèntica a com l'expliques tu. Enhorabona per aquest relat tan social i real.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

28856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)