BATECS

Un relat de: Unaquimera

Sortida de primavera:

Començo un nou quadern de camp amb un bona notícia: S'han acabat els dies grisos i freds!
Avui passejo entre salzes, verns i pollancres pel marge del riu, veient l'aigua fluir plàcidament, sentint les abelles rondant els aments que dilapiden pol·len.
En pujar la temperatura, la vegetació ha començat la cursa anual per aconseguir un lloc al sol.
Descobreixo novetats precioses!
La flor del ranuncle, d'un groc intens, es va obrir la primera i aguanta com un petit sol encès. Veig que algun cargol li ha mossegat les fulles baixes. La pal·lidesa rosa i blanca del créixens ja no pujarà de to: aporta una nota de color tímida i discreta. El lliri és tardà: s'aixequen, tallant l'aire desafiants, fermes i dretes, les seves fulles d'espasa, però la flor dorm encara. De moment, no veig jacints.
Al voltant de l'estany, els canyissos mostren petits brots nous sorgint dels cabdells d'arrels i comencen a omplir-se de plomalls. Una de les tiges de l'any passat ha resistit l'hivern; ara té gairebé la meva alçada.
Ah! Un blauet es capbussa de sobte! Devia ser a l'aguait, fins que ha vist el peix.
Una damisel·la descansa sobre una pedra grisa, amb les ales elegants i transparents ben estirades. Unes xinxes llisquen damunt l'aigua, com si netegessin el mirall del riu amb les seves potes primes i llargues. La cua d'algun rèptil corre entre les herbes clares provocant una petita onada verda. S'agita, per un moment, l'obra d'art d'alguna aranya que ha teixit la seva trampa amb fil de plata entre dues canyes.
Com batega la natura en aquestes vores... la vida ha derrotat la mort!

La canya seca, sobrevivent dels freds, dubta si podrà resistir-se a la brisa enjogasada que li proposa una dansa funesta per a la seva rigidesa i enveja el jonc jove que, sense cap esforç ni temor, es vincla.
- Socors! - anava a cridar el cabot, però el blauet, com una fletxa disparada des de la branca, l'apressa amb el bec i l'escanya.
El cuc no sent res quan l'engloteix, sencer, la sangonera.
- Auxili! - rauca la granota en ser atacada per la serp.
El capgròs ni se n'adona de què l'escarabat se l'empassa.
- Ajuda! - exclama un espiadimonis maragda just quan l'oreneta l'atrapa.
La papallona s'enreda amb la teranyina; envia un últim S.O.S. amb les ales.
- Pietat! - pensa la nimfa d'efèmera agredida per la companya de libèl·lula emperador que fa dos anys atemoreix les criatures de l'estany.
L'herba estanyera es mossegada per la larva.
- Prou! - crida el suïcida, de dalt del pont estant, mentre calcula els metres de caiguda.
Sota els arcs, el llampec platejat caça la mosca.

La mort és viva.



Comentaris

  • Quan va arribant el final...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 10-03-2012


    M'agrada el comentari que fas del meu, crec que el descrius molt bé, ara, t'he de dir que BATECS és una passada.

    Sincerament els insectes em fan bastant de "uiu", per no dir molt, però de la manera que els vas descobrint un darrera l'altra, combinant la flora amb tan detall, aconsegueixes fer un veure un quadre fabulós que ple de vida, se'n va anant poc a poc i a mossegades, com ens va passant als humans a partir de les malalties més comuns i de les més cruels, que cada cop ens ataquen amb més furor.

    Què t'he de dir... has fet una obra d'art!!!

    Una abraçada primaveral.

    Gemma

  • t'envejo[Ofensiu]

    t'envejo el coneixement que tens de la natura, la seva flora i la fauna. A aquests coneixements s'hi afegeix el coneixement que tens de la condició humana. Sempre em noto un punt d'enveja quan llegeixo els teus escrits. Tema a part és la poesia escrita, per la qual sempre que en llegeixo, sia qui sia que l'hagi escrit, em reconec insensible. O casi.

    Cap altre mot li escauria tant bé com a títol a aquest relat com el que has triat, doncs batecs és el que transmet. La descripció que en fas és tant realista que les pròpies pulsacions s'hi fonen.

    * * *

    Bé, si la cosa no es torça, torno a relatsencatalà.


  • Un plaer la primavera[Ofensiu]
    Lola | 06-06-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim el teu relat. Quin plaer llegir-te! Un relat ple a vessar de sensacions, de vida i de lluita, lluita per a sobreviure!!!
    Preciós!

  • Batecs[Ofensiu]
    Materile | 18-04-2011 | Valoració: 10


    Batecs

    És un perfecte relat-conte-poètic, melodiós i de colors, que descrius a la perfecció amb un vocabulari precís, culte i amb una gran sensibilitat. M’ha agradat molt, molt.
    La tercera part els animalons prenen vida i expressen la seva por a ser cruspits: és la guerra per la vida, tan difíci
    l de mantenir. El més poderós o més ben situat s’alimenta de l’indefens. Quina lluita! Tal com dius: “La mort és viva”.

    El teu relat m’ha portat a través dels recors a Ripoll, a casa dels meus avis i de la meva tia. Darrere de la casa hi havia una riera envoltada de joncs i tot d’animalons que vivien a l’aigua i d’altres que observaven la seva presa. Jo era petita i m’agradava observar-los.

    Gràcies per aquest esclat primaveral.

    Gràcies també pel teu comentari. Ets una persona molt observadora i molt delicada.

    Una abraçada plena d’admiració.

    Materile

  • Bonic relat,[Ofensiu]
    free sound | 21-03-2011 | Valoració: 10

    entre flors i animalons,
    entre els batecs de la natura,
    que el temps mai els atura.
    Bon crit a la vida.
    Una abraçada càlida i que encara batega!!!
    Bona primavera, la vida no espera!!!

  • Salvatge, potent, real...[Ofensiu]
    Urepel | 20-12-2010 | Valoració: 10

    Primavera, primavera... És un relat o bé un quadre de l'estació de la vida al despertar? Curt i intens, com un didalet amb alta graduació de detalls i realitat que et sorprenen de cop a la boca i et maregen tot just arribar a l'estómac.

    Hi ha una frase, en la veu en off de la pel.lícula bèl.lica de "La delgada línia roja", que fa més o menys així -no la recordo fil per randa-: "Un home veu una au moribunda i creu que la mort té sempre la darrera paraula. Un altre home veu la mateixa escena i sent en canvi la glòria".

    El teu relat, involuntàriament, m'ha recordat a aquesta frase. La natura està farcida de detalls i de vida i alhora de mort. Sempre és bonic contemplar la natura en un quadre general i superficial, però sempre té molt més, com ens fas descobrir amb aquest relat. En l'estació del despertar de la vida per excel.lència, també hi ha mort. El més salvatge és alhora el més natural.

    Això, és una fotografia, un quadre, un mapa detalladíssim amb frases i comes i paraules, quasi diria jo. Et diria que excessivament puntuat i amb excessius detalls, però no ho diré perquè la necessitat del detall en aquest relat requereix ser llegit en càmera lenta, sentir que el temps s'atura. No tenir pressa, no tenir pressa... Així s'assoleix la glòria i es penetra a l'ànima de les coses.

    L'autora, passejant, redescobrint, fa desapareixer ràpidament els dies grisos i et submergeix en el que sent amb els cinc sentits i et "suggereix" que potser hi ha un sisé sentit ocult. El comiat de la seva presència, és el mateix "Descobreixo novetats precioses", i llavors s'esfuma, i el lector acaba per entrar a la nova realitat, a llegir-te el nou quadern. Fas viure una escena, i això creus fins al final, quan reapareixes de nou i emets el teu judici: "La mort és viva". Natural, salvatge, potent i real. Magrada

  • La poetessa també renaix de l'hivern[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-12-2010 | Valoració: 10

    Contrast entre la vida i la mort: en el revifar dels arrels, plantes, flors, natura en tota la seva plenitud. L'autora ho descriu amb els seus ulls plens de poesia i d'amor. Planta a planta, flor a flor, va resseguint la crònica de la vida amb els més petits detalls. Ella n'és una experta. Però també sap que la vida i la mort van de la mà. I per a que visqui un ésser viu n'ha de morir un altre. És l'etern joc de la natura. Depredadors i víctimes que són, al mateix temps, depredadors d'una altra espècie. Tot plegat una mica descoratjador, però inevitable. És la llei de la selva.
    Meravellós relat, bonica.

  • Mantiguem la calma.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 16-06-2010 | Valoració: 10

    Hola Unaquimera!,

    dic que mantinguem la calma perquè alucino!.

    El relat és molt bò ! i m'ha agradat molt !.

    Quan has canviat de 'tercio', la meva ment ha fet un gir repentí. En cap moment he pensat que una descripció tan bucòlica, acabes a 'mastagots' ! :-D.

    Tens un bon ventall de registres, enhorabona!.

    Una abraçada, Sussu.

  • el copio i el torno a llegir tranquilament asseguda a l'erba.

  • les baules de la natura...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-05-2010 | Valoració: 10

    cada peça al seu lloc, la cadena, l'ecosistema,... pensar que tot això per culpa nostra cada dia agonitza més i més....

    en fi
    feliç primavera
    joan

  • montserrat tafalla rigol | 21-05-2010 | Valoració: 10

    com sempre, tinc dificultat d'expresió per comentar els teus relats.

    Aquesta vegada m'arriscaré.

    Mort i vida van unides, l'una no existeix sense l'altre.
    L'observació de la natura, quan no és superficial, ens revela situacions antagóniques. La supervivència d'uns éssers és la mort d'altres éssers.
    La bellesa i la felicitat absoluta, en la natura no existeix, doncs sempre hi ha un fí, tràgic o no.
    Aprofitem el que ens dóna goig.

    *****

    jacints silvestres en terreny de rierol?. Jo n'he vist, peró, al vesant de turons assoleiats, menuts, preciosos. Ara ja no. Aquest any la florida ha estat curta.

  • PRIMAVERA ADORMIDA[Ofensiu]
    SATIE | 07-05-2010

    He passejat de la teva mà per aquest camí d'aigua i natura on constantment conviuen mort i vida. M'ha agradat i fins i tot m'ha arribat el perfum de muntanya. Em sento còmoda llegint-te! Floreta de camp no deixis de florir!

  • El fluir de les teves paraules convertides en imatges[Ofensiu]
    JoanaCarner | 03-05-2010 | Valoració: 10

    Quina descripció més enlluernadora. Minuciosa, rica… et fa gaudir com s'hi fossis present en l'esclat de la vida.
    Fas que tot sembli fàcil amb el teu vocabulari ric, amb el fluir de les teves paraules convertides en imatges.
    Fins a la meitat, aquest relat m'ha recordat el començament d'un de Hermann Hesse titulat "Dels temps de la infantesa". El coneixes?

  • M'encanta com descrius les imatges[Ofensiu]

    La manera com vas descrivint les diverses situacions que estàs contemplant, que com vaig escriure una vegada, no tothom n'és capaç de copsar-les i que nosaltres ens convertim en un certs cronistes del que passa. No repetiré, el que ja han dit els altres comentaris sobre la vida i la mort. Queda prou reflectit en el relat la reflexió. Hi ha vida i hi ha mort i no són oposats, segons el meu parer, sinó complementaris. Hi són i hem d'acceptar que hi siguin.
    La natura és una gran mestra, i en el teu relat, frueixes en aquesta contemplació que et dóna la seva saviesa mitjançant uns missatges a vegades molts subtils. Altre cop enhorabona i gràcies per recomanar-me'l.
    Com sempre una aferrada pel coll "primaveral" des de la Vall dels Tarongers

    Josep- Keops el beduí també contemplatiu

  • Van dues valoracions[Ofensiu]
    Josoc | 29-04-2010

    Una d'admiració per la teva manera tan culta d'escriure, amb una fluïdesa d'adjectius que enamora.
    I l'altra per saber veure les dues vessants de la situació. Jo exaltava la font de vida de la primavera i tu, sense negar-la, hi oposes la mort, que també és viva. No puc negar-t'ho!

  • És llei de vida![Ofensiu]
    Núria Niubó | 11-04-2010 | Valoració: 10



    Sempre ho veiem així quan observem la natura que reneix i mort, i els animalons que s'alimenten entre ells, res és casual en cada ecosistema.
    Però arribes tu, Maite, poetessa de la vida i ens detalles amb precisió magistral, primer les criatures vistes des de la mirada humana, i després ens fas entrar en el seu món, ens descrius la seva lluita per sobreviure amb amor i realisme.
    M'has despertat la fibra sensible i m'he emocionat. Avui sortiré al jardí i allí on trobi una petita formiga, allí passaré una estona pensant en el teu relat, gaudiré observant la vida i planyeré la mort que no es veu.
    Gràcies Maite per regalar-me aquests instants.
    Una abraçada plena de vida.
    Núria

  • I batecs també en llegir-lo,[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 20-06-2009 | Valoració: 10

    com si tota la natura que esclata amb la primavera es fiqués a dins la lectora que va descobrint, ara l'una ara l'altra, les criatures que la natura ha amagat durant la pausa de l'hivern.
    Aquest relat té un no-sé què d'infantil. En el sentit de la descoberta, de mirar-s'ho tot amb els ulls ben oberts, de veure-ho per primera vegada, de "ai, mira, mira, que he trobat", de que les petites criatures semblen, de fet, tan grosses, i tan humanes, també.
    Tot el relat està ple d'encant. Amarat de màgia.
    Shaudin

  • Passejar-se pels teus relats és[Ofensiu]
    Romy Ros | 12-06-2009 | Valoració: 10

    gaudir del plaer de la lectura: he tingut ocasió de veure pintat un estany ple de vida i poesia i a la vegada ple de la cruel quotidianitat de la supervivència. He tingut ocasió de fruir d'un tros de primavera que s'escampa per arreu i flueix com l'aigua...la vida.
    Gràcies per passar-te per la meva "Carta mai enviada", sempre saps llegir molt be entre línies i captes molt bé el missarge del text. Moltes gràcies també per animar-me a seguir penjant relats...ara estic de repós i reflexió, però ho seguiré fent, encara escric alguns fragments però em costa trobar el text adient.
    T'envio una abraçada d'agraïment i sobre tot plena de primavera vital...com el teu relat, amb molts batecs al cor.

  • Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh ! La Natura[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Estimes la Natura. I la descrius meravellosament i de forma suggerent. Anima a estar-hi i compartir-ho.
    Felicitats infinites.

  • per molts anys![Ofensiu]
    manel | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'he passejat pel riu del teu relat.[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-01-2009 | Valoració: 10

    M'he passejat pel riu del teu relat.
    Els batecs els he sentit, els he palpat, els he tingut.
    Bells testimonies de la natura, aquesta natura que ens mostra la seva crueltat en el decurs de la vida.
    Nons reis!
    - Joan -

  • El dia de Nadal,[Ofensiu]
    brins | 27-12-2008 | Valoració: 10

    a la nit, en arribar a casa, vaig tenir un obsequi més, el del teu comentari. Gràcies.

    Avui he passejat pels batecs de la teva primavera, entre salzes, verns, pollancres i animalets... i he quedat encisada de tantes coses com he descobert. Tu me les has presentades amb ulls de poetessa.

    La pròxima primavera també la compartirem juntes i m´ajudaràs a copsar-ne tota la bellesa.

    Rep una abraçada que, tot i que és hivernal, és també càlida.

  • és envejable[Ofensiu]
    ESTEL | 15-12-2008 | Valoració: 10

    aquesta facilitat per descriure. M´encantaria
    conèixer la natura tant per poder-la descriure, perquè les sensacions que em provoca són intenses

    un petó molt gran per tu i et desitjo que aquests dies freds que s´apropen estiguin plens de sensacions primaverals

  • Je je[Ofensiu]
    instants | 12-06-2008

    la primera part del relat la trobo un xic barroc, com pinzellades que no són profundes sinó més aviat per seduir per introduir al lector vers al camí al que el vols portar. Talment una seducció d'imatges ennuegades. La segona part del relat, quan el lector cau als teus peus, un joc de batecs de la vida, absenta de dolor, i crec que la vida no és un càlcul efímer de circumstàncies potser si de causalitats. Una metàfora d'un somni potser? Qui sap,la seducció és un art.

    Una abraçada

    Pau

  • De vida i de mort[Ofensiu]
    Simon | 11-06-2008 | Valoració: 10

    Al llegir els batecs dels teus haikús idil.lics he recordat aquests que tenia pendents, sort que he vingut, ja que no hagués volgut acabat la primavera sense llegir-los.
    Són batecs autèntics de vida entre la terra i l'aigua, en aquest cas dolça i plena. De mort també, una altra relació apassionada.
    La vida continua.

  • Vida i mort arreu[Ofensiu]
    joanalvol | 27-05-2008 | Valoració: 10

    Cruspir i ser cruspits és una llei per la natura inferior. En la mort de l'ésser humà hi ha un significat diferent: l'home és conscient d'ell mateix, encara que no es conegui massa. Ni l'animal ni la planta no es coneixen ells mateixos.
    Gaudint de l'espectacle de la natura, ens fa pensa i reflexionar i extreure'n conclusions en forma de relat tant magnífic com aquest.

    Com sempre bell relat
    Joanalvol

  • Quin mestratge![Ofensiu]
    JOANPG | 27-05-2008 | Valoració: 10

    Poesia és viure vida,
    viure vida és poesia...
    D'una quimera sentida
    brolla dèu de gosadia...

  • Ahir em vaig deixar un dels tres relats[Ofensiu]
    deòmises | 25-04-2008 | Valoració: 10

    a la butxaca, per a gaudir-lo amb més temps. I no he fet res malament.

    He gaudit llepant cada mot ple de vida, acaronant cada frase de llum, fent meu cada paràgraf d'aigua. Fins que he vist que tinc dues classes de batecs dins meu.

    Gràcies per aquest ventall d'anècdotes que copsa l'observador, i el lector també. d.

  • Si, senyora![Ofensiu]
    Valentí Valent | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Poema ideal per llegir en un dia de primavera i mirar-se - i escoltar-la natura de diferent manera a partir d'ell i les seves reflexions.
    Un punt de vista minimalista, el teu, molt treballat.
    Sempre endavant!

  • Batecs en directe[Ofensiu]
    megane | 08-04-2008 | Valoració: 10

    Voldria llegir el quadern de camp.
    Tampoc m'agraden els dies grisos i freds. Si m'agrada la primavera. La teva prosa, sempre.
    m

  • Natura[Ofensiu]
    Naiade | 07-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquesta passejada per la natura. Viure-la, respirar-la, mirar-la, olorar les seves fragàncies és el millor que tenim. El nostre jardí de l'edèn. Aquest relat em recorda un de meu que no tinc penjat (entre altres coses perquè esta escrit en castellà, és de l'època en que no estudiàvem el català). I que vaig presentar a un certamen, quedant finalista. M'has fet venir ganes de traduir-lo i potser publicar-lo.
    En quant al teu dubte del últim relat que em vas comentar. La coma tenia que ser punt i final.
    Una forta abraçada embolcallada de primavera

  • Clar de lluna | 05-04-2008 | Valoració: 10

    Gràcies per passejar amb mi i per invitar-me a passejar amb tu, ha estat un plaer. La primavera és meravellosa i tu no la podies descriure millor!

    Una abraçada!

  • La primavera és vida...[Ofensiu]
    Vilamala | 09-01-2008 | Valoració: 10

    ... i l'hivern jo el veig com la vida adormida... reposant de les exaltacions de la resta de l'any.

    De la mateixa manera que crec que la mort no només és fosca, sinó també blanca. Algú que hi ha estat aprop diu que es veu una llum molt blanca... La desconfiança en casos extrems pot portar a la mort sobtada, probablement per suïcidi.

    Unaquimera, gràcies pel teu comentari. És un grandíssim plaer saber de tu i de la magnificença de la teva obra. M'encanta l'amor suprem que destil·les cap al mar... em recorda el meu, cap a la muntanya.

    Una abraçada i molt bon any.

    Gerard.

  • Vida i mort[Ofensiu]
    megane | 11-12-2007 | Valoració: 10

    La vida i la mort no guanyen. Ni perden. Conviuen.
    Enhorabona per observar, entendre, descriure, explicar, enlluernar.
    Gràcies per ensenyar-me.
    m

  • Inventari de vida[Ofensiu]
    franz appa | 26-10-2007

    I de mort. Com s'aprecia al final, dues cares de la mateixa realitat. Una realitat descrita amb un llenguatge enlluernador i una voluntat de miniaturista que m'admira -jo sóc més pintor de brotxa gorda-.

    Una nova abraçada,

    franz

  • Un bon moment...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-04-2007 | Valoració: 10

    aquest, per rellegir-me el teu relat, que no vaig comentar-te en el seu dia però que vaig gaudir de la seva lectura, al menys tant com ho fet avui.
    Aquesta passió per la vida, del despertar a una nova estació amb colors clars i vius, observant el resorgiment, m'ha encisat. He pogut sentir-me dins del quadre que pintes, sent també protagonista de cadascuna de les sensacions, amb la vista, l'oïda... La vida i la mort, que s'entrellacen constantment, observades amb detall i saviesa.
    M'emporto aquest cant a la primavera, que em servirà per cada inici d'aquesta estació. Gràcies, Unaquimera.
    Una abraçada ben gran

  • Excepcional amb totes les lletres[Ofensiu]
    aldix | 30-01-2007 | Valoració: 10

    Definitivament, cada comentari teu és -en el bon sentit de l'expressió- com una ona expansiva, que m'empeny a rellegir, a imaginar-me el que he escrit i a veure-ho sobretot des del punt de vista de les teves paraules. Moltíssimes gràcies, de debó, per les teves aportacions i celebro que t'hagi agradat (si vols saber un secret, el "camp de l'avi" existeix de veritat i el veig cada dia des de la meva finestra, potser per això i per altres motius és un raconet molt especial per a mi).
    I aprofitant que m'has suggerit aquest teu relat... m'he quedat sense paraules. Les descripcions són sensacionals. M'ha semblat estar veient (i visquent) un quadre impressionista, amb una paleta de colors excepcional que m'ha anat esquitxant fins a captivar-me. He sentit la vida, i indefectiblement, la mort. Aquest relat desprèn una atmosfera que s'instal·la dins del lector i que és realment difícil d'oblidar.
    Tornaré a llegir-te!!!
    Aldix

  • Aigua salada[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-01-2007

    La teva tornada sí que ha estat per a mi una agradable descoberta... les teves amables paraules, com sempre, em permeten, sense necessitat de tancar els ulls, sentir-se ben acompanyada aquesta tarda.

    Gràcies per enviar-me-les,
    Unaquimera

  • descoberta[Ofensiu]
    aiguasalada | 24-01-2007 | Valoració: 10

    Em deies: "la teva companyia, que m'arriba com un batec..." i així torno a Batecs.

    Ja l'havia llegit feia temps, però ara ha estat una agradable i gran descoberta.
    Les detallades descripcions permeten, que tancant lleugerament els ulls, pugui imaginar-me aquests delicats paratges: la vegetació, els animalons i els insectes, els colors, els seus moviments, ... la primavera i la vida!!
    Gràcies per aquestes imatges i el moment que les acompanya.
    Fins la propera.
    aiguasalada

  • He repassat[Ofensiu]
    | 07-12-2006 | Valoració: 10

    tots els comentaris d'aquest relat, per a veure si ja te l'havia comentat i he vist que no, que encara no ho havia fet. M'ha sorprès, perquè ja te l'havia llegit, i crec que és un dels teus relats que més m'ha agradat. Te'l comento ara, doncs.

    Destaca sobretot el domini que mostres sobre el paisatge que descrius. Allí on hom podria només veure-hi quatre plantes, una mica d'aigua bruta i una munió d'insectes molestos, tu hi reveles una món ple de vida, en constant i inacabable canvi. I dins aquesta vida, la mort, que no és sinó una part mateixa de la vida: ("El cuc no sent res quan l'engloteix, sencer, la sangonera", "El capgròs ni se n'adona de què l'escarabat se l'empassa.")
    La mort està a tot arreu, guiant els moviments de tots els éssers vius en una mena de dansa macabra, com una parella de ball que ningú vol tenir.
    És per això, que m'encanta la darrera frase, per la contradicció, per tot el que representa:

    La mort és viva!

    Des d'aquí t'envio doncs, ben viu, una nova abraçada per saludar-te. A reveure!

    Dan

  • Bon moment[Ofensiu]
    Xocolatina | 20-10-2006 | Valoració: 10

    he triat per llegir aquest relat que no havia obert abans, no se perque, just quan la tardor comença a fer de les seves i a fernos seus!

    Una llepadeta per a tu,
    de Xocolatina

    Gracies pel teu comentari al meu deliri d'estiu: l'has encertat!

  • sensacional!![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 07-10-2006 | Valoració: 10

    m'enamora el teu relat. Quina força!, quina frescor! tramet impuls, joia i emocióde viure.

    Quins contrastos tam magistralsment dibuixats amb les teves paraules...

    Et felicito. M 'ha deixat bocabada i feliç de saber-te tan bona escriptora...

    Un plaer...

  • < blauet >[Ofensiu]
    kispar fidu | 29-09-2006

    batecs d'un entorn natural, situacions viscudes des d'ulls de petits animalons. Els seus sentiments, les situacions que viuen a diari...

    Un bon punt de vista i sobretot original des d'on observar els batecs que aporten vida als nostres cossos ansiosos de respirar.

    No ho asseguro, però jo diria que sí que t'havia llegit ja alguna vegada (em sona... tot i que tampoc ho sé del cert). Però sí que et tinc vista pel fòrum! ;)

    Veig que també ets amant de les frases! i que també arranques petits versos de cançons i potser llibres, per a poder-los guardar i retenir per uns instants més.

    ens seguim veient per aquí!

    petons,
    Gemm@

  • victoria galofré fernández | 19-09-2006 | Valoració: 10

    gracies pel teu comentari. un escrit genial

  • Els videos[Ofensiu]
    Melcior | 16-09-2006 | Valoració: 10

    amb imatges de la Natura, solen ser sovint fascinants, no tan però , com aquesta descripció fantàstica que ens regales en aquest
    relat ,on les imatges ens les fem nosaltres mateixos. Gracies.
    E ndavant.

  • Poques coses més a dir que[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 24-08-2006 | Valoració: 10

    Reiterar-e o si tan vols repetir els distints comentaris que t'han fet. Ritme acurat que fa que el relat es llegeixi d'una manera molt senzilla. Imatges precioses, refrescants. Contrapunt de la vida i la mort- Mort- naixement i mort. Imprescindible per la vida. Prosa poètica on és denota una dosi d'observació i sensibilitat més que evident.
    Un títol prou expressiu, que tantes vegades n'és dificultós de trobar-lo.
    Bé, crec que ja he dit prou coses i se'n podrien dir més. L'he gaudit molt a aquest relat.
    Felicitats.
    Una aferrada pel coll des de Sóller-Mallorca
    Josep

  • Hola de 9![Ofensiu]
    Siena | 23-08-2006

    He tornat a entrar per aquí (he estat de vacances) i veig que m'has contestat i m'he alegrat molt! Gràcies!!!

  • Encantada![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-08-2006

    També jo he quedat encantada de rebre el teu comentari:les teves paraules tan afectuoses i la teva opinió tan engrescadora són com una ombra fresca en mig d'aquesta calor estiuenca.

    Un petó per a tu i una abraçada forta,
    Una quimera

  • Encantador![Ofensiu]
    Siena | 05-08-2006 | Valoració: 10

    Avui llegeixo aquest relat i quedo encantada!
    Quina descripció mes bona, quines frases mes expressives, es prosa pero en alguns moments sembla poesia: m'emociona!
    Un petó fort!
    Continuaré llegint coses teves, m'agraden molt!!!

  • wuola veïna !!!![Ofensiu]
    Angel Negre | 04-08-2006 | Valoració: 10

    Wuola veïna, mira si tenia que encadenar amb algú, aquesta ets tu (rodoliii),
    Un molt bon relat, amb una descripció molt bona (be pel meu gust)amb un toc d'humor d'un racó que per les nostres terres n'hi ha un farcell. També el vaig trobar (quan el vaig llegir per primer cop) fàcil de lectura, i molt amè, com tots els teus relats amiga. Bé res mes, només dir-te que tenim una cervesseta pendent tu i jo. Ah una altra coseta, mira't al mirall al mati i siguis feliç bonica.

    L'angelet negre
    Un petó i una gran abraçada o dues !!!


    R en Cadena

    "El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

    (descobreix què és "R en Cadena")


  • Un moment [Ofensiu]
    Unaquimera | 29-07-2006

    necessari i desitjat, en mig de la vida que mai s'atura, per dir-te: Gràcies un altre cop, Joanlluis!

    Després de llegir les teves amables paraules i contestar-les, només em resta enviar-te una bona abraçada estiuenca,
    Una quimera

  • Joanlluis | 26-07-2006 | Valoració: 10

    La vida necessita alimentar.se, la mort 'es part d'ella, totes dues formen part del devenir!
    Ben escrites i descrites les dues parts del relat, les dues vores del riu, els dos moments del batec!

  • Quina primavera tant acolorida![Ofensiu]
    mjesus | 30-06-2006 | Valoració: 10

    Has escampat els colors de manera que sembla que els puguis veure. Les descripcions tan acurades li donen molta vida. La natura, la supervivència:la vida i la mort. És llegeix amb dolçor. Està dibuixat, m'agradat molt.

    Gràcies per els teus relats i els teus comentaris.Que passis unes bones vacances. Et seguiré llegint no ho dubtis!
    Fins aviat! Una abraçada. mjesus

  • Aquarela | 30-06-2006 | Valoració: 10

    Una realitat ben descrita,
    una veritat ben sentida,
    dos aspectes de la mort,
    dues vores de la vida!

    Una altra pinzellada acolorida,
    aquarela

  • Esplèndid![Ofensiu]
    copernic | 28-06-2006 | Valoració: 10

    Has descrit amb gran precisió l'esclat de vida primaveral però contraposant Eros i Tànatos: La vida i la mort. No hi ha vida sense mort i aquest és el clar missatge que dons al final. M'han agradat molt algunes expressions com "dilapidar pol.len". M'hauré de posar al dia d'alguns noms d'animals clarament encisadors com blauet, espidadimonis (hi ha un nick així a RC). Finalment el títol m'ha semblat definitiu, contundent i sintetitzador. Gràcies pels teus comentaris. Estaré de vacances uns dies. Si és el teu cas que ho passi molt be. Si no espero que aguanti's el calor fins a la meva tornada.
    L'astrònom se'n va de vacances. Petons.

  • UAU! [Ofensiu]
    Txell Pellicer | 22-06-2006 | Valoració: 10

    Quin relat mes bo!
    Quin salt que dones, d'una vora a l'altra, d'una primavera poetica i bucolica a una lluita brutal per la supervivencia... o mes alla!
    Bona lliço de ciencies naturals i de vida i de mort!!
    Sort,
    Pell

  • Al detall[Ofensiu]
    Aurembiaix | 21-06-2006

    Increïbles descripcions...

    Molt bo.



  • Un relat meravellós![Ofensiu]
    Arbequina | 21-06-2006 | Valoració: 10

    Com descrius les meravelles de la natura! És una descripció viva, pròpia, amena, intel·ligent, bella...
    Ja t'ho he dit cinc vegades: m'encanta i admira com escrius. I no només com escrius, també les idees que l'escriptura expressa.
    Aquest relat, per exemple, m'ha sorprés (la gràcia de l'art): la mort és viva!
    Què bó, de veritat. Ara em passa com quan parlo per telèfon, que em sembla que no sóc capaç de comunicar-me degudament.
    En fi, què hi farem.
    Bé, com pots veure, sempre que entro a RC, em passo a llegir alguna quimera... avui he sentit l'alegria de veure-hi algo publicat. Gràcies (malgrat sigui un agraïment estrany, jo volia dir gràcies i ho he fet, espero que no t'ofengui)

    En fi, una abraçada molt forta i, espero, fins aviat.

    Arbequina.

  • aquest relat [Ofensiu]
    peres | 21-06-2006 | Valoració: 10

    que has fet em sembla molt i molt interessant:

    1) perquè ara molta gent, sobretot gent de ciutat, ja no saben que són els ranuncles d'aigua (ni els altres, és clar), ni els jacints, ni els créixens, ni els espiadimonis, ni les xinxes, ni els blauets, ni els verns, ni tan sols els salzes. Tot just, amb sort, n'hi ha que es recorden que existeixen les aranyes, perquè van veure Spider Man, o els pollancres, potser perquè un adult molt adult que un dia anava amb ells amb cotxe per l'autopista els va dir: mireu aquelles fileres de pollancres. La gent avui, molta gent, diuen: alça, una flor groga; oh, quina planta més bonica; mira quin arbre tan alt. Aviat, potser ja no sabrem dir ni flor, ni planta, ni arbre, ni insecte, ni molts menys batraci, tots direm "cosa" i "bitxo": quina cosa més bonica, una cosa groga, una cosa alta, un bitxo gros, un bitxo que vola.

    2) perquè sóc molt partidari de la poesia en prosa, del llenguatge poètic sense engavanyar, deixat anar, sense condicionants de rimes ni d'estètiques formals. El teu relat em sembla un prodigi de bellesa i de poesia, i és clar que et podies haver embrancat a construir uns versos, però per mi que hauria perdut frescor.

    3) pel final, perquè els "prou!" de dalt del pont estant estic segur que són, la majoria de vegades, no una expressió de comiat, ni de fàstic, ni de no voler saber res de ningú, sinó, com els altres crits, demandes d'ajuda, de socors, de pietat, d'auxili.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582188 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket