Capítol CXVII: De quan el cavaller s'enfrontà al drac.

Veig que ja te l'havia comentat. De tota manera, me l'he tornat a llegir i m'ha agradat moltíssim més que abans.

Una abraçada,

Maria Teresa

Sí, conec diverses versions de Sant Jordi. Durant molts anys, quan arribava aquesta data, els llegia poesies, la llegenda, i també els feia treballar auques i rodolins que tinguessin a veure amb la Diada.

Sempre va bé tenir-ne uns coneixements. També és bo comprendre la metàfora.

Materile

Felicitats! M'ha agradat molt el teu Sant Jordi, el drac, i els pobres innocents.

Dracs: en tenim massa, estem plens de dracs de totes menes, que han evolucionat però continuen atacant.

Vas escriure una història que crec que no passarà de moda: serà un clàssic. La teva esplèndida imaginació em va desconcertar una mica amb l'idioma que empra. M'agrada aquesta evolució en el temps i poder-lo visionar d'una altra manera.

Una abraçada admirada pel teu gran talent,

Maria Teresa

Caram, cada dia em sorprens més! Aquest relat és tota una meravella, original, originalíssim, creatiu, imaginatiu i tots els tius que hi hagin! Per a riure, per a gaudir, per a reflexionar, per a admirar i treure's el barret. Ah, i sí, vaig passar un molt bon Sant Jordi, amb un recital poètic en un bareto del Raval barceloní, amb la Marta Pérez Sierra i en Toni Casals entre altres, comprant els darrers llibres de'n Toni Casals i Vicenç Ambròs i, evidentment, comprant també la rosa blanca-rosada a l'Olga. Un molt bon dia literari, després de treballar nou horetes, que ja està bé! Una abraçada.

Aleix

M’agrada molt, no m’estranya que fos el guanyador.

Veritablement no et va faltar inventiva!!!

Una abraçada tranquila

Gemma

divertit, genial, m'ha agradat molt
felicitats uq
fins aviat
joan

súperdivertidadelallegendadeSantJordi!
Comésnotaquet'hovaspassarpipacreant-la.
Bufa!etdeixoqueemfaltal'alè.
Unaabraç ada ben forta,Unaquimera!

Mercè

Quin relat més eixit! Una versió deliciosa de sant Jordi i el drac. Tot té molt d'enginy. No hi ha res de gratuït. El final m'encata.
Enhorabona.

que guanyis, hi tens molta traça!Molt ben actualitzat.

Sento no haver pogut comentar aquest relat abans. M'ha semblat ingeniós perquè hi ha un bon complement entre la història fantàstica,(la llegenda) i l'homur. Punt ben trobat Maite

m'agrada es divertit i ingeniós, fins després
Marcel·lí Miret

Moltes gràcies per convidar-me a llegir aquest relat, que m'ha recordat un altre teu, quixotesc també.
Tant de bo els bojos com aquests que surten del teu ferm pols literari poblessin la terra i anesin impartint justícia amb tanta "mà esquerra", la mateixa mà esquerra amb què saps administrar la teva contundent prosa amb dosis d'amabilitat i dolcesa.

Petons,
franz

afavorint les relacions personals i d'amistat, dels actes d'amor i dels moments de passió.
Apareixen relats d'animals de llegenda, de contes d'aventures, de cavallers i de princeses i també d'èpica narrativa, com aquesta mostra teva tan original i curiosa que desperta la imaginació del lector, sigui quina sigui la seva edat.
Una abraçada de la meva aiguasalada primaveral.

I jo, que també soc un Drac, penso que potser no és ell l'autèntica fera. Que l'han confós, que la fera dedebò està dins d'un mateix...

m'ha agradat molt!
bona diada de sant jordi :)

a més d'irònic i desenfadat. Bona troballa la d'aquest cavaller d'avui dia amb tots aquests monstres i desventures de la nostra època. Tres exemples de quanta falta farien cavallers rondant pels carrers!

M'ha agradat molt!

M´agrada aquest cavaller, desenfadat i pràctic!, com s´hauria de ser per afrontar la batalla diaria.
Admiro la teva imaginació i la teva forma de fer humor......Enhorabona!!!

Un petó ben enrojolat per a la teva galta.....

Núria

Princesa de la literatura catalana!

Felicitats

Santi

Princesa de la literatura catalana!

Felicitats

Santi

adient per Sant Jordi, però també adequat per rellegir-lo en qualsevol altre moment. La llàstima és que hi ha molts dracs per tant pocs cavallers, i això fa que no siguem gaire conscients d'aquests moments en els que s'hi enfronten de forma tan valenta i altruista. Les analogies que has triar m'han semblat molt encertades, i els rituals simbòlics també.
Que tinguis una bona diada de Sant Jordi, i sobre tot permetens seguir gaudint de la teva imaginació i amor per la literatura.
Una abraçada ben gran

me l'he hagut de llegir dues vegades, per qué primer m'ho prenia literalment, fins que s'ha m'ha fet un nus al cervell i per desfer-lo le hagut de llegir de nou.

No soc gaire bona a l'hora de interpretar els escrits dels altres, només sé si m'agrada o no. I aquest m'agradat.

Deu em lliuri de salvadors i redemptors !!!

Recordo que em va tocar fer de Sant Jordi en una obra de l'escola, cap a quart d'E.G.B. Jo devia tenir uns 8 anys. Vaig sentir una mena de joia en aquella obra que va venir i va fugir paral.lelament als assaigs i al dia que la vam representar davant de la gent.
Crec que som quixots, i que la bíblia pot servir com a conte per interpretar un passat fosc de la mateixa manera que ho és el present. És important tenir constància de la hisòria, però sembla ser que no n'aprenem.
A l'obra vaig sentir un amor especial per la princesa, però aquell amor també va ser paral.lel a la seva manera.
Jo apostaria per una societat sense Sant Jordis ni Dracs, respectant la cultura, jo em refereixo al sentiment de superioritat.
Crec en l'individu just a la seva manera, conscient del que fa i del que l'envolta.

Feliç Diada, Maite! Que no hi ha res com les paraules i les flors per simbolitzar i agraïr en aquesta data!

Roses perdudes, paraules perdudes, a vegades!

Paraules perdudes, roses perdudes, també!


Sergi

El símil que fas trobant amb la violència que és combatuda per la sensibilitat m'ha encantat. Trobes unes imatges fresques, i noves, posant els personatges del Cavaller i el seu enfrontament amb el Drac, de tal manera que estàs actualitzant una llegenda i l'hi donés uns espais distints, movent-los en situacions injustes , que per desgràcia ocorren massa sovint.

Una forta aferrada pel coll que t'arribara en la revetlla de Sant Jordi.

Josep- Keops el beduí

Ets tan original i tan sorprenent escrivint que no m'atreveixo a fer cap comentari per no quedar-me curt.
Tot el que escrius m'agrada, però amb el relat en el que el desenllaç era la grip, em va deixar pejada. Bona Diada Fifo

D'una manera divertida i engrescadora ens ofereix un missatge tendre i alliçonador.
Altra cosa seria si tinguéssim per les ciutats uns quants Cavallers com el d'aquest preciós conte, ara Quixot, ara Sant Jordi, ara personatge Bíblic.
Un conte per adults, que ens retrata la bogeria, no pas del Cavaller, si no de la societat , en els seus actes i en la manera de comunicar-se.
Fantàstic Maite, m'ha agradat moltíssim.

Un relat guanyador del Repte en escreix !

Una abraçada de tot cor,
Núria

Recomano als que no l'heu llegit aquest relat d'Unaquimera que acabo de descobrir. És genial!
Shaudin

Cavaller i Drac, molt bon relat i pel que veig guanyador. Enhorabona.
Drac i Cavaller hi ha també bon rotllo, cadascú en el seu paper.

Quin Sant Jordi més original. M'he fet un bon tip de riure amb la parla del drac
Has fet una bona similitud entre les persones quan estem enutjades i la bestia.
Esta clar que l'últim havia d'acabar mort, sinó no tindríem la llegenda.

Una abraçada sense fer cap soroll, no fes cas que despertem el drac

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Ep!, he llegit aquest relat que m'has recomenat i m'ha recordat al que jo penso sobre l'art d'escriure.

Que tenim davant un paper en blanc, sense normes, per ecriure el que nosaltres volguem, sense premisses, podem fer el que ens dongui la gana... i tu ho has fet en aquest relat.

L'estructura és totalment DIFERENT a tot.

Genial.

Per cert, tinc 19 anys.

Has publicat algun llibre de relats? o d'alguna temàtica diferent?


Salutacions!

izaak-@hotmail.com

M'ha agradat molt, és un Sant Jordi retocat per la societat d'avui en dia. Gràcies per enviar-me'l. Me n'alegro d'haver-me'l llegit, ets molt atenta amb tothom, continua així i escriu molts més relats!

Salutacions, abraçades i no et dono una rosa perquè no és la data.

ullsblaus1

No en tenia coneixement d'aquesta versió de la llegenda. Però m'identifico plenament. El mite original de ben segur que ningú el coneix. Els mites han estat tramesos de boca a orella i en aquest joc és inevitable que en cada comunicació hi hagi alteració de la paraula.
En els tres llibres esmentats, el Quixot, El cavaller S.Jordi i el llibre etern, La Biblia, són llibres mítics i també mistics al mateix temps.

Com sempre saps reblar el clau
Joanalvol

Tot just a les portes de Sant Jordi i em cau entre les mans un Sant Jordi enquixotat, actual i fresc.

Moltes gràcies, d.

...La veritat és que l'he tingut de llegir dues vegades per no perdre-hi pistonada i trobar-hi tot el suc. A part, també he llegit tots els missatges que m'han ajudat a veure-hi allò que se'm escapava! Després de tot et puc dir que és genial, realment tot un boig! Situacions quotidianes transformades en escenes de llegendes als ulls del cavaller. Aconsegueixes que una idea, lligada amb altres, acabin fent un relat boníssim. Tens molta imaginació i la plasmes al paper, et fas propera al lector i te'l guanyes fins al final, que en aquest cas, és moooolt bo!

Una abraçada!

Una lectura actual de la llegenda. Reflexa que el mite clàssic es viu. Els cavallers continuen matant dracs. Els dracs tenen gana.
La bogeria és antiga i moderna. Tots la portem dintre. Per algun lloc ha de sortir.

No deixem que mori la bogeria,
no releguem al llibre la valentia
de viure la vida amb la follia
que es necessita dia rere dia.
A reveure, SB

La reescripció d'antigues llegendes en forma moderna és un recurs que s'utilitza bastant, si bé de llegendes i contes antics n'hi ha com grans de sorra a la platja, de manera que l'assumpte no perd pas originalitat. Només cal saber-ho fer de la forma adequada i amb els elements també adequats, i aquí demostres que això ho fas a la perfecció.
Divertit i encantador.

P.D: Quant a avançar en els teus comentaris, em sembla fantàstic. Sempre s'agraeix.

Salut i sort, doncs!

Dan

i ben treballat, un mite antic, amb noves formes, i amb noves terminologies, molt ben treballat.

Felicitats i gràcies pel teu comentari. He tardat en tornar-te'l perquè vasig de bòlit però a poc a poc t'aniré llegint.

Sí ,la veritat és que m'he emocionat mentre llegia el teu relat i és que conec dracs que l'unic que necessiten és que algú els faci veure que com deien en una peli que vaig veure ahir, "la vida és massa curta per viure-la enfadat". M'agrada el teu logotip

Una revisio original de la llegenda que tots coneixem tan be que pot semblar que no te mes lectures que la tradicional pero que tu has demostrat - molt be, the de dir que mha encantat el gir tan original que li has donat - que es pot mirar amb ulls nous. Molt bo el final que fa imaginar histories dahir i de dema!
Valenti Valent

No thavia donat les gracies pel comentari despres de tant de temps!

Jo no sabia lo de la veu del animal ni lo dels sacrificis, pensava que el drac agafava els nens que trobava pel camp... de la rosa, sabia la versió que diu que va neixer de la sang...
Supercurrat el comentari de la introduccio!!

Ara entenc millor algunes coses que has escrit en el relat!! Mel torno a llegir!
Un petó!
Pell

Una revisió de la llegenda ben actual; veig que l'eix es la bogeria i no m'estranya que un cavaller acabi boig avui en dia...
El teu relat es sorprenent, pero realista; es interesant pero resulta conegut; es vell, es nou... Te efectes especials i tot!

Segueix escrivitn...
Sort
Pell

de persona i d'escriptora.

Feliç d'haver-te trobat i llegit!

Petons enoormes! A reveure!

helena

...aquest relat, és molt original. T'aniré seguint.

Fredegard.

He vingut a visitar i llegir (que ja l'havia llegit al repte) per agrair-te els comentaris que em fas, i que m'animen a continuar. Fins i tot et demanaria que alguna vegada em diguessis el que no t'agrada, més que res per anar aprenent.
A la primera lectura, em vaig quedar com bocabadada, atrapada en aquestes frases continues sense espai, que provoquen certa angoixa. El paral·lelisme amb la història de St. Jordi és molt bona. L'heroi no és un cavaller, ni tant sols un nom important és l'anti-heroi amb una bona dosi de bogeria, o no? Sorprèn i clarifica també, el final amb el personatge mirant l'aparador de la llibreria.
No puc dir res més que m'agrada per l'originalitat. Molt bona feina!
Bé esperarem el següent.
Una abraçada. mjesus

No m'estranya que guanyés!
Gens ni mica, de fet.
És una petita joia, una meravella de la imaginació. I com tots els teus relats, esta escrit d'una manera admirablement magistral.
La veritat és que no sé que dir... I millor que no digui res, perque temo dir animalades (jo ja m'entenc, i els que em coneixen també: sóc exagerat de mena).
Però estic temptat de dir-la, l'animalada: Llegint aquest relat m'has creat el mateix sentiment que Txèkhof em crea. És una mena d'estat admiratiu i d'incredulitat. Em dic: no pot ser tan bo. Però ho és.
En fi, t'havia avisat, sóc (si vols) exagerat i espontani. I ja he dit el primer que se m'ha passat pel cap. Però també sóc sincer, així que... pren't-ho com vulguis.
En fi, tan sols m'entristeix una sola cosa: no puc fer més que rellegir-te. Ja m'havia guardat aquest relat presentint la qualitat que després s'ha confirmat, però el comentari que m'has fet , i que he llegit aquest matí, m'ha portat a aquí. Ara ja està fet.
No vull semblar pesadet, però altre cop l'espontaneitat em tira cap endavant i em veig obligat a demanar-te una cosa: segueix publicant, si et plau. Amb calma, això sí, que sigui tot tan bo. A part de espontani exagerat, etc, sé ser, també, pacient.
Tens no només un lector sino un admirador en la meva persona.

Fins aviat (espero) i una forta abraçada.

Arbequina.

M'ha agradat especialment la increïble imaginació que desborda el relat, una imaginació que està basada en imatges reals, com la del drac convertit en un cotxe flamant amb la sang transparent sortint de les potes negres (una rebentada en una roda). Les teves descripcions evoquen imatges com de video-clip, d'una forta càrrega sensual.
Molts petons.

Es al millor versió de cavaller Jordi contra els dracs

De fet no en queden gaires de cavallers com aquest populant pels carrers i places dels nostres pobles, però encara n'hi ha algun. Als instituts i escoles varies i tindria que haver una assignatura que ensenyes a les generacions futures aquest esperit del teu cavaller ( el respecte als demés, sempre amb el respecte a un mateix), i potser tot funcionaria una mica millor.
Bon relat veïna

Josep Mª

La introduccio te tanta força com el relat!
Ara entenc les veus...
i el nen, clar,
i la cova...

Bona explicacio de la historia que es mereix un altre 10, la podies haver publicat com un relat comentan les versions aquestes que hi han.
Bona feina!
xocolatina

No m'estranya que fos el guanyador, aquest relat te molta força i realment et deixa veure la bogeria que sha apoderat de la ment de la persona. Pero les persones sanes tambe estan posseides per altres defectes: les obsessions son perilloses, el despreci pels altres no fa be a ningu, el furor tambe fa mal, la violencia de genere de vegades ve dun complexe personal...

Quina llegenda mes especial! Magrada molt la teva versio!!

Una llepadeta de color vermell com la sang i com la llengua,
xocolatina

molt divertitida i original aquesta peculiar visió de la llegenda de Sant Jordi, l'has enfocat d'una forma molt particular i poc convencional, amb un toc genial d'humor.Boníssim de veritat.
Gràcies pel teu comentari. Ara em calia fer-ho a mi i no és cap compliment, agraeixo tothom que comenti i valori el què faig. Et continuaré llegint. I és clar, rep també de la meva part, unafortaabraçada.ESPIRAL

sobretot, perqué de retruc he vingut a fer una ullada als teus i he passat una bona estona. Combines la imaginació amb la capacitat d'observació , un bon toc d'humor i un relat ben escrit. Felicitats.

Uiii! el drac, més gran és com més cas li fem.

Si el superem, la recompensa....
La vida en forma d'una donzella, d'esperança, il·lusió, agraïment, la virginitat d'un dia nou, per estimar... la vida, la que ens envolta, hi som.
La vida per viure-la, si pot ser de la mà del drac, doncs sospito que no es res més que una part d'un mateix, o un mateix.... que vol ser lliure i sols ho fa malament, no ho sap fer.
Una rosa per recordar i compartir l'intenció.

Fins un altra.

És la de Sant Jordi una llegenda amb diferents versions i amb detalls no sempre coneguts, que m'agradaria fer constar per facilitar la lectura d'aquest relat, que fa al·lusió a ella. Intentaré ser breu i cenyir-me, dins del tema, només als aspectes rellevants.

La tradició afirma que el drac era imponent, agressiu i ràpid de moviments; acolorit amb tons verds, l'animalot treia flames i fum per la boca i el nas. Quan feia sentir la seva veu indescriptible, tothom s'encongia de por i quedava paralitzat; el seu bram, òbviament inhumà, causava aquest efecte a bèsties i persones... a tothom, menys al cavaller que s'hi enfrontà, lluità amb ell i el matà clavant-li una espasa o una llança.
Es relata que el monstre va començar devorant els animals domèstics, incapaços per les seves característiques i vida sedentària de defensar-se o fugir.
En acabar-se aquest recurs, li foren oferts els infants en sacrifici per aplacar la seva gana o la fera va començar a trobar-les el gust per tendres i assequibles.
Per sorteig o per desgràcia, li tocà un dia el torn a la princesa.
Quan aquesta fou rescatada d'un desenllaç que semblava inevitable, el cavaller la tragué de la cova fosca i sense sortida on es trobava i per alegrar-la li oferí una rosa: una versió afirma que fou collida del roser que nasqué d'allà on la sang del drac va fer un bassal i que, com aquesta, era vermella; una altra versió diu que en apropar-la a la dama, la flor es tenyí de la rossor de les seves galtes, enceses d'emoció.
L'heroi no es casà amb la donzella ni es quedà a viure al poblat. Altres missions l'esperaven... però per sempre fou recordat allà i arreu: deixà la seva empremta en la memòria de la gent.

Una abraçada als lectors, Una quimera