Cercador

Llista categories

UN DIA OBRIRÉ ELS ULLS

Un relat de: JoanaCarner

Un dia obriré els ulls,
desmesurats;
intentant retenir la llum,
que se m'escapa.
M'agafaré al llençol
amb mà crispada
com si fos ell que m'uneix a la vida.
Perquè aquest instintiu desig de no marxar?
És por? És el costum de llargues companyies?
No pot ser amor a aquest entorn hostil.
El meu cos, un espantall sense esma.
La meva ànima, poruga i vacil·lant,
cerca en algun racó
l'ésser pensant, inquiet, que en d'altre temps vaig ser.
Però només hi troba
un vuit interminable i fred.
Per què la mà s'aferra encara a aquest llençol,
si desesper és tot el que puc esperar.
Els meus ulls, altres temps tan plens de coses belles,
de flors, boscos, ocells... ,
de cels i mars,
miren a l'infinit sens saber què mirar.
Ni tan sols els records,
imatges fugisseres d'una falsa o real felicitat,
arriben a copsar.
Solament parets blanques,
presons del cos i l'ànima.
Només un llençol blanc que no goso soltar.

Comentaris

Afegir comentari

Preciós![Ofensiu]
brins | 10-10-2010 | Valoració: 10
Un poema molt bell, Joana!

Uns versos sensibles i impactants que fan estremir la pell del lector.

Jo també em pregunto moltes vegades per què continuo aferrant-me a la vida després d'haver conegut ombres que m'han tenyit els colors, però mentre m'ho pregunto, continuo estrenyent ben fort el meu llençol blanc...

Una abraçada,

Pilar
Traspassant fronteres[Ofensiu]
Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10
de passat i futur. He llegit i rellegit el poema, i alguns versos m'han entristit. Descrivien quelcom que ja no tornaria, un parèntesi de vida que il·luminava de records el present. M'ha cridat l'atenció especialment la referència al llençol blanc de l'últim vers. Pot tenir moltes lectures o interpretacions: jo li he volgut donar una impressió de puresa, de pau i serenor, de profunda claredat.

Un poema enriquidor, com tots els que escrius, i emotiu com ja t'han comentat. Com a única observació, se t'ha escapat un "vuit" que havia de ser "buit". No desmereix, òbviament, el sentit profund que desprenen els versos.

Una abraçada, company, i bon estiu!

v

PD. Per cert, la foto que has posat en el teu perfil m'encanta!
Traspassant fronteres[Ofensiu]
Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010
de passat i futur. He llegit i rellegit el poema, i alguns versos m'han entristit. Descrivien quelcom que ja no tornaria, un parèntesi de vida que il·luminava de records el present. M'ha cridat l'atenció especialment la referència al llençol blanc de l'últim vers. Pot tenir moltes lectures o interpretacions: jo li he volgut donar una impressió de puresa, de pau i serenor, de profunda claredat.

Un poema enriquidor, com tots els que escrius, i emotiu com ja t'han comentat. Com a única observació, se t'ha escapat un "vuit" que havia de ser "buit". No desmereix, òbviament, el sentit profund que desprenen els versos.

Una abraçada, company, i bon estiu!

v

PD. Per cert, la foto que has posat en el teu perfil m'encanta!
Bell poema,[Ofensiu]
J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 20-04-2010 | Valoració: 10
en el que has trobat els mots més adients per escriure cada vers.
Mentre llegia "m'agafaré al llençol", m'he arribat a esborronar pensant en l'hora que ens arribi la fi. De fet tots necessitem, d'alguna manera, aferrar-nos a alguna cosa per intentar evitar que la vida s'esmunyi per algun forat desconegut
Un plaer llegir-te i ho seguiré fent.

J. Lluís
Boníssim![Ofensiu]
Shaudin Melgar-Foraster | 17-04-2010 | Valoració: 10
Un poema que expressa d'allò més bé la basarda que sent l'humà en pensar que arriba l'hora d'entrar a les tenebres. Per això el personatge vol retenir la llum, la vida. M'agradat també com mostres el desig de vida amb la mà que s'aferra al llençol; talment com la mà de l'infant s'aferra tantes vegades a una flassadeta. Aquesta necessitat també tan humana de cercar un objecte al que ens podem agafar per no caure dins d'un abisme desconegut.
És un poema amb molta força. És un poema magnífic.
Una abraçada,
Shaudin
Un dia la llum no escaparà[Ofensiu]
Unaquimera | 07-04-2010 | Valoració: 10
Fantàstic poema, aquest, ple de símbols i referències!

En cada vers, la sensibilitat s'esvera davant el cabdal de sentiments i emocions que vessen des dels mots.
Aquests trasbalsen el pensament, que s'amara de la desesperació que desprenen, i busca entorn un àncora per mantenir-se ferm mentre contempla l'embat de les onades contra el vaixell destinat a naufragar...

Llegit en veu alta, fa esborronar!
( Sobre aquesta lectura: En fer-la, he trobat a faltar un interrogant després de ...puc esperar. T'ho faig notar per si et pot fer servei l'observació. )

El títol m'ha fet reflexionar de valent, també: premonitòria i ferma l'afirmació que conté, que no deixa dubtes, que desvetlla un futur que sap, que coneix i reconeix, que espera.

T'envio una abraçada, que deixo anar plena d'admiració,
Unaquimera
Un poema molt emotiu![Ofensiu]
aurora marco arbonés | 07-04-2010 | Valoració: 10
I ho és perquè és absolutament real i aquesta percepció la tenim tots els éssers humans. La imatge del llençol blanc, on ens arrapem per a no marxar com si fos la fusta d'un naufragi, és molt punyent, perquè representa la malaltia, la soledat, l'aïllament del món, que continua fent tombs malgrat la desesperança de molts.

M'ha encantat el teu poema. L'enhorabona
El blanc és un color.[Ofensiu]
Joan G. Pons | 07-04-2010 | Valoració: 10
El teu Relat molt sensible em suggereix la riquesa dels colors, motivadors i engrescadors.
El blanc és la suma de tots colors.... t'animo i segur que el personatge que descrius sap fer-ho...a descobrir... en el blanc de les parets, el blau, el verd, el vermell, el rosa, el groc i tants i tants.
M'ha arribat al fons de l'ànima....[Ofensiu]
Fada del bosc | 07-04-2010 | Valoració: 10
Escrit amb sentiment, un sentiment que nomès es pot d'escriure quan l'has viscut en la pròpia pell... i tot i així no tothom ho sap trobar les paraules adients tal i com tu ho as fet.

No dic res més...tan sols el llegeixo un altre cop.

La Fada que s'ha emocionat amb les teves paraules.

Valoració mitja: 10

l´Autor

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

34270 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >