El cop de colze

Un relat de: JoanaCarner





El cop de colze


I

Pobre home! Quin cop de colze li ha fumut la dona del seu costat! Li deu haver enfonsat una costella. Fins i tot em fa mal a mi. A sobre sembla indignada, i amb la barbeta li va assenyalant la parella del davant. Jo no els hi veig res d'especial des d'aquesta banda de l'autobús. Una parella de la tercera edat, potser una mica més jove ella. Ell té una generosa cabellera blanca, com la de l'avi.
No, no hi veig res per donar un cop de colze tan bèstia. Pobre!, quina cara ha fet.


II

Quina imaginació, aquesta dona! Veu coses estranyes a tot arreu. Que mira on té la mà ella! Que mira quins moviments fa ell! Potser sí que fa uns moviments estranys de tant en tant. I què? Ja voldria jo que m'alegrés la vida una madureta de tan bon veure. Encara que fos en un autobús.
És boja la Rosa! M'ha deixat les costelles ben adolorides. Ja em sentirà quan arribem a casa.
Potser sí que es mou de forma estranya. Però de fet no es veu res. Com pot dir que té cara de sàtir, si tot just li veu el perfil? Ella està mig girada i sí que la veig. És força maca.


III

El Pere és un gamarús. Mira que dir-me que tinc massa imaginació! Que no veu les tibades cap enrere que fa aquest home? Fins i tot m'ha semblat que se li escapava un gemec. Mira-te'l ell, com s'ha col·locat la cartera sobre la falda! I la dona, on té la mà esquerra? Quins nassos! Que no se n'adonen que se'ls nota massa el joc? No entenc com la gent no se'ls mira, a veure si s'avergonyeixen! Aquell noi de l'altra banda sí que sembla que se'ls mira... , però fa cara de babau.


IV

Sort que sóc esquerrana! És ben boig l'Alfons! Quan s'ha posat la cartera a la falda no he pensat en res. És clar que al bar ens hem posat molt a to, però em creia que estava resignat a acabar el dia en blanc. Amb la mirada m'ha dit que posés la mà sota la cartera. Ha estat ràpid en abaixar-se la cremallera. És tan excitant! Em sembla que no li donarà temps d'arribar-hi abans de la seva parada.
La dona del darrere s'ha adonat d'alguna cosa. Li ha clavat un bon cop de colze a l'home del seu costat. No penso pas treure la ma. Som molt discrets amb la cartera. Alguna cosa li diu al pobre. Ja s'ho faran; són massa grandets per anar pel món escandalitzant-se. Quina sensació més càlida! Així, amb ritme... , amb ritme...



V

Oh, que bé! Que bé! És formidable la Marta. Sempre em segueix el joc.
No sé pas si hi arribaré abans de la meva parada. Oh, que bé! Que bé!
Ai, mare meva! Ara sí que no arribo!
-Marta, treu la mà. És el meu nét, i sembla que mira cap aquí! -Aquesta cremallera, no hi ha manera de pujar-la.



============

Comentaris

  • Escrit amb molta gràcia[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 04-04-2010 | Valoració: 10

    I original. M'agrada molt l'estructura amb el canvi a cada personatge tot prosseguint la història.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Un relat original, càlid... i amb ritme[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-03-2010 | Valoració: 10

    He passat avui pel teu espai a llegir aquest relat, que havia quedat sense comentar dies enrere i no es mereixia de cap manera el silenci a què havia estat condemnat per les presses.

    L'he trobat tan divertit com la primera vegada que el vaig llegir: potser més i tot, ja que aquest cop l'he assaborit sense el neguit de la descoberta, de seguir la trama per a veure en què conclou.

    Amb la tranquil·litat que dóna el coneixement previ de l'encertada estructura, he degustat cada gir i cada encert del relat fins al final, que m'ha tornat a provocar la rialla.

    Molt bo, Joana!
    Tal com dius tu: "No són afalacs, és el que penso". Em sembla divertit, original, càlid... i amb bon ritme intern, jajaja!
    ;-))

    T'envio una abraçada càlida i enriallada,
    Unaquimera

  • preciós![Ofensiu]
    tocdenit | 19-02-2010

    molt bonic m'ha agradat molt i la manera en què ho explique i ho lligues tot és molt bona

  • És com un puzzle![Ofensiu]
    Ari Garrido | 09-02-2010 | Valoració: 10

    I totes les peces són necessàries i encaixen perfectament. M'agrada aquesta manera de narrar, no és la primera vegada que la veig però la trobe encertadíssima. I sí, m'ha fet riure :)

    Besets!

  • MOLT SIMPÀTIC[Ofensiu]
    ivax73 | 08-02-2010 | Valoració: 10

    Molt simpàtic!!!! Sembla que costa molt escriure d'aquests temes amb relació a la gent gran. Felicitats. Un peto

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

28623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)