Pols màgica

Quan he vist que volies homenatjar la pòlvora. Però r'apidament he pensat en l'ànima tarragonina i mediterrània que t'envolta. Realment les tronades, els focs, els concursos a la platja són tan especials, tan màgics, que costa de descriure per algú que no ho senti. Tu ho sents i ho has transmès tan rebé que amb el teu permís ho reenviaré a uns amics italians que cada cop que venen per aquí al.lucinen amb aquests espectacles... i els castellers. Una forta i explosiva abraçada! Ah, i felicitats endarrerides pel teu sant i pel teu relat número cent. Ets un sol!

Aleix

El teu foc, la teva festa major m'omple d'alegria i de gatzara..de veres!! salten guspires i tot s'omple de llum..M'ha agradat molt, molt...retruny la vida..arreu..
gràcies, Unaquimera...
preciós!!

A mi també em semblava que ja te l'havia comentat, però es veu que no, Sí, però que l'havia vist, recordo que em va fer pensar en l'espectacle d'aquest tipus que vaig anar a veure l'estiu passat a L'Escala. I tens raó. imatge i paraule es complementen, almenys en aquest cas. I en d'altres que tu has agrupat. Felicitats!

Quina nostàlgia!
Ara que arriba la nostra Festa Major "petita", que marca la fi de l'estiu, em fas evocar, celebrar, festejar i gaudir el record de la gran festa que marca el seu inici.

Un any enrera no la vaig poder viure per causa d'un llarg viatge. Aquesta darrera se'm va passar, potser de tantes ganes de retrobar-la, en un sospir... com si tota la festa fos només condensada en els escassos segons que el foc recorre estrident el quadrat de la Plaça del Mercadal.
Plors i rialles. En efecte: la teva intensitat lírica ens aproxima perfectament a la intensitat de l'esclat de la pòlvora.
Una abraçada!

aquell silenci màgic, just desprès del gran escalt final d'aquesta tronada, quan la plaça calla, escoltant la remor de l'últim gra de polvorà.
Un silenci magnific al mig d'una plaça plena de gom a gom, on tothom comparteix la mateixa passió.
Després d'aquell silenci màgic al mig del mercadal, tots saltem d'alegria, cridem d'emoció, deixem anar llàgrimes de desig.
Sempre donant la benviguda a la festa major de sant pere.
Sempre, plorant el final d'un altre gran record ple de gegants, castells de foc i humans, diables, seguici gran i petit, concerts i masclet.
Entre molts altres.
Pols màgica.

Si que és màgica la petita pols que encanta a petits i grans, de dies o nits, amb el so o el color, patapumpumpum!

Cada cop m'agraden més els haikús.
Petonets suadets!

Un bell esclat de pólvora a la imatge i a cada un dels haikús. Cada paraula ens contagia l'alegria i l'entusiasme que sents, una emoció que saps descriure magistralment.

Enhorabona!!!

Una abraçada,

Pilar

Cinc haiku harmoniosos que formen un bell poema! D'estructura impecable, harmonitzes l'encant d'una festa goig pels sentits en una introspecció perfecta en cerca de la visió profunda per extreure'n tot el suc.
Amiga meva, et felicito un cop més amb una forta abraçada d'aquell foc i flama que no crema ni encega.
Joanalvol

Dediques el bo i millor, literàriament parlant, a la teva terra , a aquest costums ancestrals que portes ben arrelats i admires tant. Una nit d'estiu, una imatge impactant, un foc que traspassa la pantalla, uns petards que es deixen sentir, una mà que escriu el que el cor li dicta.
Excel·lents aquests haikús, Unaquimera!
Ara que l'estiu ens comença a deixar voldria que no s'apagués mai aquest foc, esclat de vida i escalfor pels dies freds que aviat vindran.
Una abraçada plena de màgia.

Mercè

Diuen que lo bo i breu dues vegades bo.
Aquest és el cas. El poema té molta armonia i malgrat que és escarit en paraules, conté molta força de contingut.
La fotografia dóna molt de suport al text.
De primera !.

Pols màgica. Quin títol més ben trobat. Tot el poema és com un recordatori de la pols màgica que ens va quedar als dits de la infantesa, en moments com els que descrius amb el teu habitual virtuosisme sonor i verbal, i la cadència que flueix suament. I les imatges, sempre precises i sempre noves: Badallen les campanes. La pell s'embriaga.
Gràcies per aquesta pols màgica estiuenca que he llegit i rellegit.

Uns granets de pols ocasionen sensacions màgiques i fan viure moments difícils de descriure que tu has sabut captar i recrear.
Has viscut més moments màgics desde la tronada aquest estiu?
Has tornat o estàs tornant? Has decidit quedar-te, encantada per altres màgies?
O tornes a ser davant "el mag més nostre" mirant les ones?

Petons màgics,
A

Efectes que deixan surar els teus mots: goig, vida, festa, batec ansiós del cor que reviu des de l'infantesa aquest ritual iniciàtic....

L'entrada de l'estiu per sa nostra roqueta la marquen les flaires de les figueres centenaries que perfumen les asfixiants tardes d'estiu...

Te desitjo un molt bon estiu i et deixo amb una abarçada envoltada d'aquestes flaires...


leonardo

... a quelcom tan mediterrani com l'alè d'un foc especial, que simbolitza també la vida. Els versos, concisos i plens de sentit, evoquen els millors records d'uns moments que paga la pena compartir. La pólvora no sempre té connotacions negatives, i la màgia d'aquest poema és precisament aquesta: ressaltar la positivitat d'un element criticat com a símbol de les armes de foc. Un element que també ens permet viure moments de festa i d'il·lusió.

Gràcies per tots els teus comentaris, Unaquimera. Estic molt apartat d'RC perquè no m'atrapo res, però t'agraeixo amb una abraçada ben forta tot el suport, en forma de comentaris, que rebo de tu.

Una abraçada ben forta i et desitjo que passis unes vacances de cine!

V

Molt bona poesia, però al final jo diria que aquesta festa major hi han agut molts accidents amb els petards, però per altre part hi ha gent que ho ha passat bé, espero que estiguis entre els últims, que passis bon estiu!
Att: Eva!

com és el foc...Ara feia temps que no visitava el teu espai, i com sempre és tot un plaer: esclatant a la festa i a l'estiu. Una vegada més enhorabona!

Feia tant temps que no escrivies i jo he estat tan ocupada que no m'havia adonat d'aquest relat. Avui l'acabo de descobrir. Una mica tard, la festa ja ha passat, però igualment puc imaginar-me-la gràcies a les teves descripcions tan poètiques. Espero que en gaudissis molt!
"Pols màgica", quin nom més ben trobat. "Pólvora" té connotacions molt negatives que suggereixen armes de foc, crims, massacres, guerres. D'altra banda "pols màgica" expressa quelcom ancestral i meravellós, tal com és la vostra festa.
Una abraçada des d'una terra on no tenim festes amb pols màgica,
Shaudin

El teu poema m'agrada perquè m'ha arribat a alguna fibra sensible i m'ha fet recordar que les tronades màgiques que jo gaudeixo són per Sant Pere, des d'una terraceta privilegiada davant del castell de Ribes, des d'on surten els focs i els estels de pólvora i de colors i en cadascun d'ells un desig que vola i vola..., i on visc un ritual anual, entre els petits i grans de la família. Ritual entre guspirejos profunds. La nit s'entela pel fum.... o són les meves llàgrimes d'emoció, per sentir-me de nou, un any més, entre els colors de la pólvora, els timbals dels diables i les gralles que omplen la nit de sons dels inferns?

com he guanyat lúltim RPV em toca a mi proposar el nou repte i com sé que a tu t'agrada el tema del mar h e pensat que potser t'agrdaria participar-hi

És sobre el quadre titulat " Noia a la finestra" de Salvador Dalí. Teniu temps fins dijous vinent dia 22 de juliol a les 10h del matí.( per a més detalls veure el fòrum d'RC).

Rep la meva abraçada climatitzada,
fins aviat,
joande

la Festa Major de Reus. Tots els sentiments que em despren, com sempre, els saps copsar tu perfectament. M'agradaria saber explicar el que he sentit aquest any enmig de tots els grups festius quan l?Ajuntament fa l'entrada a Completes davant de la prioral.

Quina sana enveja em fas!
Felicitats
Cendra

I ara què dic? Doncs que al sabut imprimir ritme i sensació d'activitat utilitzant el recurs formal de frase curta on predomina el verb.

I què més? Doncs que és una xulada la manera com descrius la Tronada de la teva Festa Major.
M'agrada tot el que fas, Unaquimera. T'afegiré a la llista dels meus preferits, ji, ji, ji.

Una abraçada calorosa

Esquitxos de pólvora, esclats d'alegria i neguit. Així son els teus Haikús de celebració de la Festa que més vida té.
Ens fas viure la màgia del foc i la Tronada amb el mateix delit dels infants, entre el desig i la por.
La fotografia, espectacular, enalteix els versos que amb gran mestria ens fan reviure tal meravella ancestral.

Que no s'apagui la flama dels teus versos!

Una abraçada des de Ponent, de tot cor.
Núria

Festa del foc, celebració d'estiu, càntic de vida.
Brolla la joia del cor, un cop més, en llegir-te.
Una abraçada fresca i tendra
Illadestany

Uns excel·lents haikus que donen força i forma a aquestes festes que per sort tornen a arrelar amb força fent-nos reviure les tradicions i festes passades, encara que moltes vegades l'ignorem l'origen i el que invocaven o agraïen amb aquestes celebracions.
Particularment, quan hi soc pel mig participant-l'hi sento vibrar quelcom màgic dins meu i no són els petards.

Una forta abraçada

"Pólvora fèrtil,
màgica pols que infanta
plors i rialles."

M'agrada molt el teu Relat i sobretot aquesta...

Gràcies !

a mi també em porten moltes emocions i records d'infantesa i adolescència... aquelles etapes de la vida que sovint potser per la llibertat amb les quals les vivim són tan entranyables...com el teu poema.

que vagi provant l'estiu
una abraçada refrescant
joande

coets tronadors,pols màgica, cremen i renoven ,
visca la festa, visca l'estiu, noves idees la "Nit" de Sant Joan , St.Pau St. Pere.
Plors i rialles,foc, fum, cendra, il·lusió.
enhorabona
bon estiu
Avant , i ben amunt

no ser amant de trons, foc i tot el relacionat amb la "pols màgica", et felicito per aquests haikús tan ben fets.
Que tinguis un estiu fantàstic, Maite.
Una molt carinyosa abraçada.

Aquest cop he arribat la primera, per casualitat!

Et felicito per aquest conjunt de haikus dedicats a aquesta festa de la pólvora. Com a mare d'un diabló, m'uneixo a la defensa de les festes tradicionals del foc a Catalunya. Sembla que les normatives europees ens posaran difícil el seu manteniment.

Has sabut il·lustrar, i no només per la fotografia, la màgia de les festes de trons, foc i fum. Tenen un encís especial que no tothom comparteix,

Celebro que, finalment, te l'hagin publicat!

Núria

La Tronada, tret de sortida definitiu de l'estiu a la ciutat, és l'element identificatiu per excel·lència de la Festa Major de Sant Pere de Reus.
Es tracta d'una fina línia de pólvora, amb trons i uns trenta mascles o morters que ressegueix, internament, el perímetre de la plaça del Mercadal.
Just al cantó situat davant de l'Ajuntament, la línia esdevé un quadre amb un dibuix representatiu d'aquell any en concret; allí la quantitat de mascles és més elevada, de tal manera que l'espetec final resulta considerablement sorollós.
Aquesta antiga forma de preparar artesanament la pirotècnia ha fet retronar la plaça del Mercadal des de fa més de tres-cents anys.

La festa major de Sant Pere ja comptava des del 2001 amb la distinció de "Festa Tradicional d'Interès Nacional". Enguany, ha estat declarada "Festa Patrimonial d'Interès Nacional"
Per aquest fet, amb la declaració es guanya 'força' i se n'incrementa el 'grau de protecció' sobre la Tronada de cara a directives o legislacions europees que tendeixen a limitar les manifestacions tradicionals basades en el foc.

Per a més informació: http://www.festesreus.cat/ca/festa-major/tronada.html

Deixo una abraçada d'estiu per a tothom i totdon que passi per aquí,
Uq