Coses de dos

però m'agrada especialment el darrer "La parella de despistats".
Feliç oblit! Que els obliga obrir-se ells mateixos i lliurar-se completament!
No afluixis, Unaquimera
Una abraçada de pau
Joanalvol

Hola Uqui!

Gràcies per la teva resposta al comentari comentat ! :)).

M'ha fet sentir tan bé que m'he animat a llegir i comentar més relatillos teus !. ;).

M'han agradat els quatre en aquest ordre: 3-4-2-1. Has fet una bona tria de mots per dir molt en poques paraules.

Com són les coses..jo t'animo a entrar a RC i al mateix temps tu m'animes a seguir endavant.

I és que no hi ha res millor que una bilalla de la sorincia...(!).

Bona setmana.

Abraçades múltiples,

Sussu.

"lo bueno si breve dos veces bueno".

la Cosa de dos que m'ha agradat més és la última. D'aquesta Cosa se'n podria fer un relat dels que acostumes a fer i que tant bé et surten

ben barrejats, et felicito maite i t'agraeixo el teu contacte tan amable
fins ben aviat
una abraçadota
joande

Gràcies, cabrioles, pel teu darrer comentari en concret i pel temps que dediques a llegir-me i a escriure'n, en general.
Et deixo l'agraïment aquí mateix perquè no tens espai propi d'autor i no puc anar fins allà per correspondre't, com tinc per costum.
Disculpa el retard en fer-ho, però és el que tenen les vacances...

Fins sempre que vulguis, els teus mots seran ben rebuts i agraïts,
Uq

Els nanos com els hi dius, tenen dues virtuts, la de ser bons i la de ser breus, també la de ser divertits, i ja són tres, o sigui, tenen multitut de virtuts!
Saps alló de "tres són multitut", hehe!

Et regalo un bocinet de mi en forma de petó!

Tu sempres encertes en la diana, Unaquimera. T'han fet tants comentaris que ja no se m'ocorreix dir res més. Em sobrepassa el teu art.

Petonets

Uns nanos amb molta gracia. Mirant-t'ho bé estan tots molt ben trobats, però amb l'últim m'he fet un tip de riure!!! ben pensat potser, va ser el millor regal.
Una forta abraçada

Hola, Unaquimera,m'encisen el primer i el darrer, sobretot les conclusions: genial la declinació de morir primer, i fabulós el regal mutu. Gràcies per respondre'm, no creia haver tallat elcontacte, ni ho desitjava, al contrari. Ens parlem. Una abraçada.

potser un bon regal.. o potser un malson.
excel.lent com sempre
avet

… per a quatre nanos.
Molt bé Una… quimera [Ho he posat separat perquè siguin quatre paraules]
Quatre abraçades gegantines.
-Joan-

La veritat és que resulta sorprenent el fenòmen dels Nanorelats. Sembla increïble que, amb tan sols 20 paraules, es puguin escriure històries dramàtiques (Renúncies entre germanes), apassionades (Mirades afamades), humorístiques (Conversa entre col·legues) i romàntiques (Parella de despistats).

Enhorabona, Unaquimera! Ens seguirem veient pels Nanoreptes!

Núria

PS: Com és que aquest relat segueix sense aparèixer al llistat de relats publicats?

com t'he dit, et llegeixo i m'ho passo pipa.

Aquest darrer nano m'ha encantat, tan de bó és convertís amb moda i és prodigués aquest tipus de regal. De fet tú ja ho practiques i ens regales lo millor de tú mateixa en cada mot en cada caricia dels teus bells relats

Una abraçada pitiüsa

leonardo

deliciosos,com la pàtina d'una obra d'art

M'ha agradat molt el darrer, si per se despistats només pasesin aquestes coses, quina bona virtud!

Marina

fan falta dos més grapats d'imaginació per per fer-ne uns de tant curts, tant bons.
Una lliçó.
m

És difícil elaborar els "nanos". Tu els dones el vernís personal espurnejant. El tercer deliciós; un s'hi voldria trobar.

sembla senzill poder combinar les paraules fins a 20 i que el resultat sigui tan espectacular com el que normalment tu ens mostres. A la pràctica, els que ho hem provat, sabem que obtenir aquests resultats, com els que ens mostres, resulta complicat. Hi ha d'haver enginy i molta capacitat per jugar amb les paraules. Per sort, te'n sobra de qualsevol dels dos dons.
Una mostra de que inclús de forma breu es poden escriure frases fantàstiques.
Una abraçada, guapa!

Alguna vegada has escrit alguna cosa que no sigui bona, Unaquimera?
I l'últim el trobo boníííííssim!
Una abraçada,
Shaudin

Quatre curtes "coses de dos", enginyoses i delicioses de llegir.
M'ha agradat el primer per la lluita de intel·ligències, el segon per la passió dels amants, l'enginyosa conversa del tercer; i del quart m'ha agradat tot.
Un plaer llegir-te i comentar-te, una abraçada
Lluís

el del parell de despitats, tots ho hauríem de ser una mica i regalar-nos una mica més de temps i no tants objectes consumistes.

Felictats, un cop més

Cendra de flor

Que difícil es fer uns curts com aquets, i que bé que te'n surts.
Se m'ha quedat enganxat el somriure.
Ah! i gracies per llegir alguns dels meus relats, Ara he parat un xic perquè estic capbussat .en cos i ànima, en la lluita pel país, però el síndrome d'abstinència, cada cop es mes fort.

M'han agradat molt aquests nanos, que van des de l'acudit basat en els equívocs semàntics (tot un gènere en l'art de l'acudit), a reflexions d'insòlita profunditat per ser pouada per un text tan breu: aquesta parella de despistats que fan del pecat virtut!!!
Un petonàs,

franz

que són quatre delícies.
Tens una facilitat de síntesi encisadora i ja no parlem del teu enginy. Bravo Maite !
Em fa il-lusió fer-te el comentari 4000.
Una abraçadota . Enorme perquè conté tota la meva admiració.
Nonna

Coses de família, coses d'amants, coses d'amics, coses de parella, totes les coses les has explicat amb poques paraules, però l'has fet bé.

Amb poques paraules et dic gràcies per tot.

Amb vuitanta paraules fas paleses dues coses: Un gran enginy i una important habilitat a l'hora de sintetitzar històries.
Si n'hagués de triar un, em costaria força perquè tots quatre m'agraden, però potser votaria l'últim, " Parella de despistats". Els seus regals m'han suggerit tantes coses...

Rep una abraçada molt més llarga que un nano. És, gairebé, com la d'un relat del Repte Clàssic!

Pilar

Ostres, la germana gran va cedir el seu estimat a la germana petita que s'havia encapritxat? i despres li va deixar també la casa? va fer ben fet de no morir-se primer!
hehehe!

iea, els polítics tenen vida privada, i què fan en privat? mirar-se i... ho sospitava!

ohoh, pobre pilota, pobre globus, com sofreixen amb les patacades i les punxades... que els maten, hahaha!

m'has donat una idea per fer un regal!!!!!!!

Sort per quatriplicat,
Txell

Fantàstic ! Unes dimensions humanes sensibles i concretes i suggeridores. Enhorabona !

Són molt bons tots quatre, el de les germanes i el dels polítics són per somriue i el dels col.legues és per riure, el de la parella és per sospirar....... són tots bonísims!

Llepadeta bona!

Bon recull de nanos, pocs però ben trobats. Coses de dos, vistes en quatre situacions ben diferents, renúncia , passió, amistat , i com ha de ser, triomfal, l'amor.
Cada un d'ells una petita gran joia que ens invita a deixar volar la imaginació.
Felicitats per tots quatre i especialment pels dos guanyadors.
A veure si t'animes i ens en regales un a la convocatòria que acabo de presentar.
Una abraçada 10 !
Núria

marca de la casa. Uns nanos boníssims amb el rerefons de "coses de parella" N'hi ha un que m'ha robat el cor: el darrer. Hi ha una tendresa i una ingenuïtat aclaparadores.
Això sí que és poc però selecte. M'he quedat amb ganes de més!
T'envio una abracada cent per cent autèntica, Maite.

Mercè

PD. No em funciona bé la tecla de la ce trencada, glups!