VI Jo. La inconsciència de la existència (continuació)

Un relat de: Joan Capdevila
44. Corre per internet una reproducció de una cel.lul.la amb tots els tots els seus processos . Un complex micro univers , fascinant i incomprensible si manquen els coneixements previs . El Jo en te uns quants bilions i cada cel.lul.la te les molècules de diferent composició i aquestes els àtoms que ho sustenten tot.

45. Paral·lelament a aquesta informació , la vida virtual i real es centra en seguiment , enlairament i caiguda de individus persones / Jos ; glories , triomfs, destruccions , mort ; vivències sempre amb data de caducitat i oblidades en poc temps . (Allá muevan feroz guerra ciegos reyes/por un palmo más de tierra,/que yo tengo aquí por mío/cuanto abarca el mar bravío, a quien nadie impuso leyes.)

46. Essent tots els Jos iguals, tan temporals , efímers en el temps , limitats en el dia a dia , com és que la incidència social, política, científica, cultural ....sigui nul·la ? Sabent com som i com és el mon,¿ com és que la incidència en el manteniment de la vida humana està tan fragmentada i tecnificada i al servei de visions, idees, creences que no tenen en compte el que realment només som? : cèl·lules que han de regenerar-se regularment cada dia, absorbint energia i reposant una tercera part de cada dia aplicant-la .

46. El Jo global està programat per sobreviure en els seus entorns, i cada entorn també dona sentit i justifica l’existència del Jo. Entorns , com l`estructura social i familiar , que sens ella el Jo no podria sobreviure; l’estructura del lloc i el llenguatge de comunicació del que viuen en aquest lloc; l’estructura dels hàbits , costums , lleis , creences formulat en llenguatges , rituals normes ; estructures per poder sobreviure i viure que no són mitja sinó finalitat.

47. Viure-morir per creences en una terra , una senyera , uns deus , uns bens , uns diners , uns poders , objectivament limitats als dels altres Jos, temporalment insignificants. Morim i matem per una senyera o un mocador mal posat ; per lo-la sant/ nació/club/JO-ELL-ELLA ; per la pell de un color ; per una moneda ;per un futur inventat; pa; droga; creure viure ...
Morir , desintegrar-se les cèl·lules , deixar que cada àtom es separi de les molècules i es combini amb altres . Si el Jo fos conscient d’aquest procés que passaria?
Ho sabem, millor dit ho podem saber , però inclús en els moments més conscients , el Jo actua ignorant-ho. Per què ?.
No pot.

48.Envelleix cada jo fins a desintegrar-se totalment i el record d’aquell jo , també s’esvaeix , i com màxim queda com una pinzellada , un parell de imatges presents per uns quants i per un temps insignificant . Quasi tots els jos s’oposen a aquest inevitable procés. Alguns en un “vivo sin vivir en mi”, poc a poc perdent consciencia, dependents de altres jo , esperant acabar . Altres actuant , sobreactuant contra altres jos ,emborratxant-se en l’acció , negant la temporalitat.

49. Fa una quanta milers d’anys l’evolució de la matèria , va arribar a la vida amb la construcció de l’entorn que feu possible un jo amb més capacitats – intel·ligent- i un entorn que a la vegada evites reflexionar sobre ell mateix , i que el jo s’aturés inventant , creant i modificant l’entorn . Si era conscient de ell es podria aturar l’evolució?

50. Amb l’acceptació de un creador instantani , la negació de la desintegració del jo i creença de la perpetuïtat ; l’establiment de una organització entre els Jos , fonamentant-ho amb coordinació-subordinació ; l a programació del jo com a part de una comunitat diferencia uns dels altres ( per proteïnes) amb papers diferents ( senyor –esclau) que assegurin la continuïtat i evolució .

51. Les estructures socials que han marcat l’actuació del Jo , relegant al subconscient la consciencia , son valors i valoracions dels jos, les creences en religions , sistemes econòmics , estructures socials , . Totes estableixen uns valors intrínsec , per elles mateixes , que es transmeten i preformen la visió , la comprensió i les conductes dels Jos (educació/programació) . Si no es segueixen , s’accepten , aquest Jo pot ser destruït o anul·lat . En totes aquests estructures uns quants Jos determinen les pautes , que altres segueixen , defensen i anul·len tots els altres Jos que no les accepten.

52.Al principi del jo nomes es tractava de la supervivència com a conjunt harmònic de molècules i la de la espècie , la transferència energètica des de el sol al jo , passant per l’estomac i de la substitució i continuació dels jos: menjar i reproduir-se.

53.Actualment continua essent objectivament el mateix , però l’auto comprensió del Jo s’ha independitzat de la mera funció de manteniment de l’espècie convertint-se en finalitat i causa de l’existència per el Jo amb la construcció de rituals , cultures , identitats , consciència construïda i creguda.

53.Progresivament amb l’augment dels Jos, la coordinació s’ha estructurat en un espai geogràfic amb una llengua comuna que vinculava al grup i al voltant de temes , que s’han acceptat pels Jos com a vitals i imprescindibles , i que han ocupat el primer pla de la consciència on s’han quedat impedint en la majoria dels Jos l’assumpció que cada un d’ells només és un grapat d’àtoms- molècules- cèl·lules temporalment estables i sotmès per poder seguint com és a pauses regeneratives assumpció d’energia (dormir-menjar

54. La identitat col·lectiva de la llengua i el territori ; La Religió, sigui la que sigui , la Economia, la Cultura , es fonamenten en l’acceptació per el grup de Jos de uns Principis , amb una estructura jeràrquica de especialistes intèrprets , gurus , mandataris , que son creguts per ells mateixos i seguits per la massa . L’estructura genètica dels jo condiciona el repartiment de funcions , del que opina , decideix i del que creu i segueix. Tan uns com els altres , s’estalvien pensar a partir del que realment som.

55. Aquestes creences , fes , conviccions son compatibles dins del mateix jo, que les practica en compartiment separats . No hi conflictes de supervivència de incompatibilitats sinó batalletes de predomini, que es queden en discursos auto satisfactoris . La diversitat dels temes que acompanyen la vida del Jo son distraccions que permeten la modificació del entorn, sense haver-se de plantejar , el per que i cap a on.

56.El sistema monetari recopila aquesta funció de absorbir la capacitat de raonar del Jo amb uns mecanismes acceptats i on la finalitat es la conservació del sistema on la majoria dels Jo en son tan dependents que han assumit que no poden existir fora d’aquesta dependència . O precisament per això. El diner com mitja necessari per l’ intercanvis de bens , objectes , serveis , s’ha convertit en finalitat . El qui te diner , es el triomfador , te poder , carisma , encant , seducció. Es reconegut en totes les facetes variacions de la existència de la espècie. El sistema del diner , seguint el model de les teologies i les esglésies se li han donat mecanismes controlats per uns sanedrins que determinen que es pot fer amb ells , on i qui. Han creat un llenguatge propi de comunicació, jerarquies , doctrines , càtedres, per auto satisfer el jo. Han perdut la connexió real amb la funció de intercanvi entre els Jos i ,reiterant , impedeix pensar que realment és el jo i que li espera .

57. La reflexió humanística, filosòfica , moral , la pregunta del què , també la fa el Jo a partir de una predefinició , condicionada per el saber del moment . El punt de partida sempre és un jo fet i acabat en que la composició temporal i transitòria incideix poc en l’especulació .

58. El desenvolupament transformador del entorn, partint del control de la energia i el coneixement de l’estructura de la vida i de la matèria ha estat possible perquè no s’ha plantejat altre finalitat de la existència del Jo que la dedicació del pensar i actuar a tot allò que es immediata .El sobreviure del dia a dia , fonamental i exclusiu per gran part dels Jos fins a ser l reconegut per l’entorn on principalment transcorre la existència del Jo : admiració, seguiment, recompensa, fascinació, enveja , por ... segons els criteris acceptats de entendre plenitud de la existència .

59. I així es pot anar esfilagarsant l’existència del Jo , en un entorn limitat: la Terra ; sabent que tots els components del Jo són una ínfima part dels que hi ha a l’univers ; que el jo es un estat transitori d’àtoms- molècules -cèl·lules estables , que necessiten una regeneració constant i diària ; que el meu saber del jo (la consciencia), és parcial, caòtica , intermitent ; que sóc incapaç de saber i assumir , que realment sóc i que hi faig( o fan els meus àtoms associats) ara i aquí

60.No se si l’actuació del jo ignorant l’entorn com el tot del que n’és part donarà pas a una altre consciència que perduri sense suport cel·lular o simplement “caminante no hay camino” ni cap meta .La tirania del temps.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: