...la teva forma de pensar.
Moltes vegades em sento tant diferent com tu i n'estic orgullosa.

Fa mal veure com mils de moments es queden només en llàgrimes que ni tan sols importen a la persona a la qual van dedicades. És frustrant no disposar d’una raó per tal d’aferrar-t’hi i haver de pensar, simplement, que ja no és el que era...

Preciós.

Si tant fàcil fós deixar de mirar-lo creu-me que ho hauria fet fa molt de temps. Gràcies pel consell, s'agraeix!

Potser tens raó i no tot és tant dolent com ho pinto però hi ha moments en que no pots reprimir el pessimisme. Gràcies Marta! Un petó.

Conec perfectament la sensació que descrius.
M'ha agradat, és clar i directe.
Un petó!

Moltes gràcies als dos.

m'ha encantat.