Només del que volen.

Gemma! Quina il·lusió saber de tu! Doncs treballo i visc a la ciutat que et va veure néixer. Acabo de publicar la tercera edició del meu primer poemari i el porto a recitar amunt i avall. Si vols que vingui per les teves terres, organitza un recital i volo hehe! Va tot bé? Em pots trobar per les xarxes (instagram o Twitter) com a Mandarineta7. Abraçades!

la idea general del poema té força, si m'ho permets em quedo amb aquests versos:

"Sempre queda la mateixa gent
Que tot ho va fent, o desfent
Com si tot fos més petit "

M'han fascinat!

Ja enyorava els teus comentaris, gràcies infinites per llegir-me!

Salut,

Peres

sent el mestre del vers que cerco diumenges plujosos com avui.. Un petó, estimat!

em quedo amb l'últim ;)

estimat amic, amb la fi de la fal·làcia d'aquest món mentider i corrupte que ens fan mastegar. Qui no ha somniat amb cadascun d'aquests versos, tan ben triats, tan plens de sinceritat i utopia. Segurament, si en algun moment em decideixo a construir una llista d'aquestes característiques, els meus somnis s'assemblin a aquests i per tant, a més de somnis seran vers.

Quin ensurt en no trobar-te, sempre és un plaer seguir-te.

Una abraçada, mestre!

gràcies per les teves paraules! Encoratgen a seguir lluitant a través del vers, de l'estimada poesia rebel que em rossega i m'abraça.

El metro en hora punta, gran escenari d'inspiració. Podria passar hores observant aquell espectacle de bèsties tancades, aquell "cinisme" tan ben jugat ;)

" és tan gran el buit del silenci! " Em quedo amb aquest vers!

Tinc un blog que parla (jugant amb un paral·lelisme amb la novel·la de Saramago) sobre la ceguesa. Es pot veure i escoltar (hi ha podcasts de cada entrada. Si t'hi vols passar en algun moment.. obrimelsullsalmon.blogspot.com

Et seguiré llegint!

que complicat resulta a voltes plantar cara, que difícil es fa mirar al passat..
"Potser tu també em trobes a faltar.." Me'l guardo, aquest trosset d'infinit.

Una abraçada!

no és com els relats q em tens acostumada a llegir.Però m'ha agradat. Té les paraules justes, concises, i sobretot ben ordenades.

Què diu, la Kispar? fa molt que no sé de tu..!

Una abraçadota =)

feia temps que no passejava per aquí, i ara que he trobat uns estona ja saps que m'agrada vagarejar entre els teus versos. La poesia -com jo la sento a dins meu- ha de servir per això, per elevar l'esperit crític. I això saps fer-ho com pocs.

Que interessant seria fer confessar a més d'un..!

Una abraçada, mestre!

Però se m'ha fet curt! Petonets dolços, bonica!

sempre en vull més.

"de ser, amb majúscules
més que la suma
de tots dos."

uau!

que escriguis més sovint. Pot ser? ;)

angoixa entre els versos? M'ha transmès un laberint de paraules.. té sortida? Petonets, Gemma!

Wins, què tens abandonat el web?

nous relats?