Com un pèndol

Un relat de: gypsy

Com un pèndol oscil·lo,
en un vaivé inquietant
de llunes de matinada,
penjo del fil d'una vida
que m'ha estat donada,
com un regal que batega
al compàs d'uns records
esvanits ja per sempre.
Ja no sóc jo dins el cos
d'una dona que va néixer
un estiu xafogós i eixorc,
he mort massa vegades
en la pell dels altres;
ara només sóc l'ombra
d'un abisme que espera.

gypsy

Comentaris

  • hola gypsy[Ofensiu]
    thule | 18-11-2009

    M'agrada el poema me l'he llegit vàries vegades no acabo de copsar el sentit, em refereixo a la idea que sura en el poema.
    És una vida que penja d'un fil, que espera la mort:
    "ara només sóc l'ombra d'un abisme que espera"
    però al mateix temps dius que batega
    "al compàs d'uns records esvanits per sempre"
    Si hi ha vida, hi ha records encara. No sé m'he fet un embolic.
    M'encanten els versos:

    Ja no sóc jo dins el cos
    d'una dona que va néixer
    un estiu xafogós i eixorc,
    he mort massa vegades
    en la pell dels altres;

    És un poema profund que fa reflexionar
    Gràcies pel teu comentari.

    thule

  • Fidel | 25-09-2009

    Gypsy: aquest el trobo demolidor, tal vegada massa potser...
    M'agrada el missatge de fons, la filosofia que sembla que hi ha al darrera: cert estructuralisme potent que anul·la llibertats individuals i a nosaltres com a éssers pensants i sensibles.
    També m'atrau el to dramàtic i..."pessimista", colpidor però dur com certa vida real. Ni engruna de primavera diran alguns, però.. i què ???, es podria respondre.
    És un tipus de pous als quals jo m'he abonat darrerament. M'hi sento veritablement identificat, però a vegades penso que hom podria parlar de somnis, esperances, bondat, creació, somriures o abraçades... En definitiva, la paraula com a eina de llibertat productora de bellesa.
    (Nota: el darrer paràgraf no va tan per tu com per mi mateix).
    Caram !, perdona el rotllo filo-existencial; deu ser la tardor.

    Una abraçada,

    Fidel

    p.s: bona organització, tema Catànies !!!

  • Bones![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 15-09-2009 | Valoració: 10

    Feia temps que no treia el cap per aquí, i he llegit alguna de les teves ultimes aportacions... Realment intenses! Són breus, però amb un ritme ben pautat. Tenen cos i presència. És un estil de poesia que gaudeixo especialment, perquè sí que hi ha unes quantes subordinades, però cadascuna aporta quelcom nou i diferent, un redimensionament del que just acabes de llegir. Arribes al final i et queda un bon gust al paladar. Tens la sensació d'haver llegit un tot, un poema amb més d'un missatge que, tanmateix, conforma una unitat.

    En aquest cas concret, la vida, el temps i el canvi constitueixen l'eix vertebrador del poema. Tot ben lligat, dit sigui de passada, amb un intimisme reflexiu envejable... De veritat que he paladejat amb gust aquests versos, gypsy. Preciosos!

    Una abraçada,

    v

  • la vida[Ofensiu]
    jaumesb | 14-09-2009 | Valoració: 10

    un miracle de la mort

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

430281 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu